Bedřich Smetana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Bedřich Smetana (pronunciacion chèca : [ˈbɛdr̝ɪx ˈsmɛtana]), nascut lo 2 de març 1824 e mòrt lo 12 de mai 1884, foguèt un compositor chèc.

Biografia[modificar | modificar la font]

Composicions[modificar | modificar la font]

Musica per piano[modificar | modificar la font]

  • Sonata en sòl menor (1846), sola sonata de Smetana : 1. Sostenuto - Allegro, 2. Adagio, 3. Scherzo vivace, 4. Finale: Molto vivace (durada d'execucion: trenta minutas)
  • Bagatèlas e impromptús, 8 pèças, compausadas en 1844 e dedicadas a sa promesa, Kateřina Kolářová : 1. Nevinnost «L'innocéncia» (allegro, en ut menor); 2. Sklíčenost «L'aflaquiment» (allegro, en la menor); 3. Idyla «Idilli» (moderato, en sòl major); 4. Touha «Lo Desir» (appassionato, en mi menor); 5. Radost «Lo Gaug» (vivace, en re major); 6. Pohádka «Conte» (moderato, en si menor); 7. Láska «L'amor» (tranquillo, en la major): 8. Nesvár «La Discòrdia» (presto, en fa dièsi menor).
  • Sièis pèças caracteristicas, compausadas en 1847-1848, publicadas per l'editor Kistner en 1851 : 1. V lese «Al bòsc» (moderato, en ut major); 2. Vznikající vášeň «Passion montanta» (vivace, en ut major); 3. Pastýřka «La Pastora» (en sòl major); 4. Touha «Lo Desir» (andantino più molto, en sòl menor); 5. Válečník «Lo soldat» (maestoso, en re major); 6. Zoufalství «Lo Desespèr» (presto rubato, en re menor).
  • Fuèlhs d'albom, opus 2, cicle de sièis pèças compausadas en 1844 e 1849; Smetana aviá en vista d'escriure un cicle de vint-e-quatre preludis en omenatge a Chopin mès son editor refusèt : 1. Preludi (allegro en ut major); 2. Cançon (moderato en la menor); 3. Vivace (en sol major); 4. Allegro comodo sempre marcato (en mi menor); 5. Moderato con anima (en re major); 6. Andante ma non troppo (en si menor).
  • Fuèlhs d'albom, opus 3, cicle de 3 pèças compausat en 1849–1850 : 1. Robertu Schumannovi, «A Robert Schumann» (allegro con moto en mi major); 2. Píseň pocestného, «La Cançon del Viatjaire» (allegro moderato en la major); 3. Je slyšet sykot, hukot, a svist... (en ut dièsi menor).
  • Esbòces, opus 4, cicle compausat en 1858-1857 : 1. Allegro (en fa dièsi menor); 2. Idyla «Idilli» (en si major); 3. Remembre» (en la bemòl major); 4. Vytivala Snaha (en sòl dièsi menor).
  • Esbòces, opus 5, cicle compausat en 1858-1857 : 1. Scherzo-polka (allegramente en fa dièsi major); 2. Ádumčivost «Languison» (o «Sòmi», o «Malenconiá» (allegretto en sòl dièsi menor); 3. Přívětivá Krajina («Encontrada plasenta») (moderato en re bemòl major); 4. Rapsodia (vivace ed energico en fa major).
  • Sòmis, cicle de sièis pèças, compausadas en 1874-1875, a un periòde que le compositeur perdiá l'ausida, recuèlh dedicat a d'ancians escolans : 1. Zaniklé štěstí «Bonur escantit»; 2. Útěcha «Consolacion»;

3. V Čechách: Vesnický výjev «En Boèmia, scèna rurala»; 4. V salóně «Al Salon»; 5. Před hradem «Davant lo Castèl»; 6. Slavnost českých venkovanů/Selská slavnost «La Fèsta dels Paisans chècs».

  • Danses chècas, cicle de catòrze pèces per piano en dos recuèlhs; compausat en 1877 (primièr recuèlh) e en 1879 (segond recuèlh); lo segond es una responsa a las Danças eslavas de Dvořák que per el Smetana aviá un sentiment doble d'estima e de desfisança; a la diferéncia de Dvořák que torna inventar un folclor eslau, Smetana utiliza de tèmas folclorics chècs autentics[1] :

Recuèlh I, 4 polcàs : 1. Non molto allegro (fa dièsi menor); 2. Moderato (la menor); 3. Allegro (fa major); 4. Lento (si bemòl major).

Recuèlh II : 1. Furiant (presto, en la menor); 2. Slepička «La Galineta» (moderato, en si bemòl major); 3. Oves «La Civada» (andantino, en la bemòl major); 4. Medvěd «L'Ors» (allegro, en ut major); 5. Cibulička «La petita Ceba» (moderato, en sòl major; 6. Dupák «Dança trepejanta» (vivacissimo, en si bemòl major); 7. Hulán «Lo Lancièr» (andantino, en la major); 8. Obkročák «L'encambanta» (allegro, en mi bemòl major; 9. Sousedská «Dança del vesin» (moderato, en si major); 10. Skočná / Skočrst «Sautaira» (vivace, en la major).

Musica de cambra[modificar | modificar la font]

Òbras simfonicas[modificar | modificar la font]

  • Simfonia triomfala (1854)
  • Švédské písně (cançon suedesa) - Richard III, poèma simfonic (1858)
  • Lo Camp de Wallenstein, poèma simfonic (1859)
  • Hakon Jarl, poèma simfonic (1862)
  • Ma Patria (Ma Patria), poèma simfonic en sièis movements (1879) dont Vltava (la Moldau)

Operàs[modificar | modificar la font]

  • Braniboři v Čechách (Los Brandeborgeses en Boèmia) (18621863, estrena 1866)
  • Dalibor (18661867, estrena 1868)
  • Prodaná nevěsta (La Promesa venduda) (18641866, estrena 1866)
  • Libuše (1872, estrena 1881)
  • Dvě vdovy (Las Doás Veusas) (18731874, estrena 1874)
  • Hubička (Lo Poton) (18751876, estrena 1876)
  • Tajemství (Lo Secret) (18771878, estrena 1878)
  • Čertova stěna (Lo Mur del Diable) (1880, estrena 1882)
  • Viola, inacabat (18721884), (representacion de concèrt lo 15 de març 1900, ambe mesa en scèna lo 11 de mai 1924)

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. François-René Tranchefort, Guide de la musique de piano et clavecin, edicions Fayard 1990, p. 786