Basc unificat

Classificacion dialectau de Loís Lucian Bonaparte

Es dialèctes deth basc per Koldo Zuazo. Es zones en gris èren bascofònes ath sègle XIX segontes era classificacion de Loís Lucian Bonaparte

Es dialèctes deth basc

Eth basc batua (literaument "basc unificat" o "basc unit", en basc euskara batua) qu’ei eth supòrt normatiu deth basc escrit. Se base en dialèctes centraus deth basc coma eth naut-navarrés, eth labordin e eth guipuscoan, e se trape influit peth labordin classic deth sègle XVI, precursor dera literatura en basc e ligam entre es dialèctes peninsulars e continentaus.

Eth procès tara unificacion literària que comencèc en 1918, damb era fondacion dera Acadèmia dera Lengua Basca (Euskaltzaindia), e era presentacion de distintes proposicions normatiues, entà culminar en 1968, ena reunion deth Santuari d’Aránzazu (Arantzazuko Batzarra) on Euskaltzaindia, pendent era celebracion deth sòn 50 aniversari, decidèc d’emparar e promòir formaument es recomanacions des Decisions deth Congrès de Baiona (Baionako Biltzarraren Erabakiak) de 1964 redigit peth Departament Lingüistic dera Secretaria Basca (Euskal Idazkaritza) de Baiona, sostienut per mantuns erudits basqui a trauèrs dera recentament creada Idazleen Alkartea (Asociacion d’Escrivans) e Ermuako Zina (Jurament d’Ermua) de 1968. Es postulats d’aqueth arrepòrt estèren arrecuelhudi e presentadi per academician Koldo Mitxelena, que s'encarguèc, amassa damb Luis Villasante, de dirigir eth procès dera unificacion literària.

Aguest registre s’emplegue ena administracion, er ensenhament e es miejans de comunicacion, ja que ath nivèu locau e orau se contunhe d’emplegar es diferent dialèctes. Es institucions seguissen es normes e directives marcades pera Acadèmia dera Lengua Basca tath basc unificat.

Origina e istòria

Es diferentes varietats deth basc segontes era classificacion modèrna que son es següentes:

• Eth dialècte occidentau o biscaïn
• Eth dialècte centrau o guipuscoan
• Eth naut-navarrés
• Eth baish-navarrés
• Eth labordin
• Eth soletin

Quauques-uns diferissen considerablaments entre eri, coma eth biscaïn e eth soletin. Un aute dialècte, eth roncalés, desaparesquèc definitiuaments en 1991 damb era mòrt de Fidela Bernat, era sua darrèra locutora. Es dialèctes de mès grana tradicion literària an estat eth labordin, eth biscaïn, eth soletin e eth guipuscoan, e denquiath començament deth procès d’unificacion lingüistica, estèren consideradi coma es mès prestigiosi pes vascofòns, en tot èster es mès utilizadi ena liturgia e ena literatura.

Es antecedents immediats deth basc unificat serien es següents:

• Eth gipuzkera osatua (guipuscoan completat) prepausat per Resurrección María de Azkue ena decada de 1920 e prengut coma referéncia per mantuns escrivans en lengua basca d'Espanha.
• Eth navarro-labordin literari, emplegat en publicacions de premsa deth País Basc Nòrd e exemplificadi ena gramatica establida per Piarres Lafitte en ans quaranta.

Aguesti modèls se caracterizauen pera sua flexibilitat normatiua e per dar-les ua importància exagerada as localismes e fonetismes de cada parçan. Es proposicions posteriores se basauen mès sus era tradicion literària.

Eth basc unificat estèc creat pr’amor dera necesitat d’unificar es diferents dialèctes dejós un madeish conjunt de normes lingüístiques. Era abséncia d’un basc literàri comun qu’estèc un problèma que se hèc notar dempús es debutes dera literatura basca. Molti escrivans hègen referéncia ad aguest problèma en prològs des sues òbres e mantenguien correspondéncia entà aconselhar-se es uns as auti. Es predicators, bertsolaris e en generau, totis es qu’utilizaven eth basc tà hèr-se compréner, an agut de cercar solucions consensuaus tà hèr-se compréner entre locutors de diferent parçans. Encara qu’ escrivans s’estaquèssen a modèls variats, cap arribarà a impausar-se as auti coma unic canon d’imitar, degut principaument ara división territoriau e ara abséncia d’ua institucion que poguèsse aplicar era sua autoritat en aguest ahèr.

Labordin clasic

En sègle XVI, eth ministre calvinista Joanes Leizarraga que se dotèc d’ua koinè particulara tara prumèra traduccion dera Biblia en basc. D’aguesta manèra, aguesta traduccion podie èster aprofitabla a toti es locutors de Labord, Baisha Navarra e Sola, en tot beneficiar ara expansion dera doctrina naua. Leizarraga prenguèc coma basa era morfologia deth labordin mesclat damb elements baish-navarresi e soletins. Er exemplar contenguien un petit diccionari de mots desconeishudi pes locutors soletins.

Labordin kostatarra (costèr)

A partir deth sègle XVII, es escrivans influenciadi pera òbra de Pedro de Axular trapèren en parlar dera còsta labordina ua via peth desvolopament dera literatura basca. Era fama dera prosa arrica e eleganta d’Axular que passèc era frontera pirenenca e qu’acabèc per hèr d'aguest autor un mèstre peus escrivans naut-navarresi, guipuscoans e biscaïns.

Era escòla de Larramendi

En sègle XVIII, eth jesuita guipuscoan Manuel de Larramendi qu’apareish en sud de Bidassoa coma ua reféncia intelectuau e apologista dera lengua basca. Que publiquèc ua gramatica (El Imposible Vencido: Arte de la lengua Bascongada) e un Diccionario Trilingüe (espanhòl-basc-latin) e era influéncia d’ambdues òbres qu’ei vededera en tota era literatura posteriora. Que siguèc prologuista e corrector de mantues òbres, e eth sòn imatge qu’estèc ligat ara aparicion deth dialècte guipuscoan coma dialècte literari. Aguesta escòla qu'aportèc ua fòrça unificadora ara lengua.

Arantzazu

Dempús dera parentési dramatica dera Guèrra Civila Espanhòla, en es ans 1950 , eth problèma der estandard unificat que se tornèc a plantejar, mès que mès gràcies a ua generacion naua d'erudits e activistes culturaus. Aqueri se diferenciaven dera generacion anteriora per èster en majoritat laïcs, d’origina urbana e damb bagatge universitari. Molti èren euskaldun berriak ("neolocutors deth basc") coma Gabriel Aresti, Jon Mirande e Federico Krutwig. Aqueri s’avisauen fòrça mès intensament dera desintegracion dera lengua, e dotar-se d’un modèl unificat se vedie coma un pas necesari tà ne guarantir era subrevivéncia. Ua gran part dera generacion anteriora vedie era lengua coma depositària d'ues essencias nacionaus unides ara vida rurau, mentre qu'era generacion naua entenie qu’era lengua auie de reconquerir eth mitan urban, ath madeish nivèu sociau qu’es autes lengües deth sòn environament.

Gràcies a un periòde de tolerància relativa de part deth regim franquista, quauqu’ues des prumères ikastolas se legalizauen com "escòlas parroquiaus" e milieradi d’adults qu’assistien as classes nocturnes entarà euskaldunizacion e alfabetizacion, conegudes coma gau eskolak. Publicacions coma Euzko Gogoa, Zeruko Argia, Yakin e Anaitasuna estèren era escòla d’ua generacion d’escrivans que desirauen exténer es maines deth basc mès enlà des limits impausadi tradicionauments. Tot aquerò que hèc sorgir era exigéncia d’ua unificacion lingüistica. Se volie garantir er usatge deth basc en tots es maines publics, des d'era educacion basica denquiara universitat. Es escrivans e trabalhadors der ensenhament comencèren a exigir dera acadèmia que dictèssen normes exactes sus eth basc escrit.

Koldo Mitxelena, Jose Luis Alvarez Enparanza Txillardegi, Gabriel Aresti, Fr. Luis Villasante, Jon Etxaide e Jon Mirande, entre auti, qu’estèren es pairs deth nenet. En Congrès d’Aránzazu (Arantzazuko Biltzarra) celebrat en 1968 e convocat pera Academia dera Lengua Vasca, se fondèren es linhes mestresses de çò que serà dempús eth basc batua, en tot préner coma èish centrau es conclusions presentades per Koldo Mitxelena. Era proposicion cercava era unificacion a partir des formes mès espandides e dera basa comuna dera lengua. L’arrepòrt compdaue damb sies capitòus: 1) Fonaments, 2) Ortografia, 3) Sus era forma des paraules (paraules basques antiguas), 4) Neologisms e manlhevadi, 5) Morfologia (Nom, Pronom e Vèrbe) e 6) Sintaxi.

Uei dia (2009) se considere qu'eth procès d’unificación se trape encara inacabat. Eth projècte der Euskal Hiztegi Batua (Diccionari deth Lexic Unificat) non a cap arribat ara sua fin e quauques aspèctes dera terminologia scientifica contunhen sense èster pleiaments consensuaus.

Critiques

Es debats des decades de 1960 e 1970 prenguèren un aspècte clar de conflicte generacionau, en tot reflectar tanben antagonisms politics. Moltes decisions, coma era adopcion dera letra "h" ena ortografia unificada, non estèren cap deth gost des sectors mès conservadors deth nacionalisme basc, representat en aquera epòca peth PNV. Aqueri acusaven ara ala considerada esquerrista de voler impausar eth sòn pròpi critèri. Quauques academicians en desacòrd que fondèren ua auta acadèmia aperada Euskerazaintza, uei dia totaument inactiua.

Auti escrivans, influenciadi per Federico Krutwig, defenien un modèl cultista basat sus eth labordin classic geissit a partir dera òbra de Joannes Leizarraga, en tot préner coma referéncia era istòria der italian e der alemand. Encara que ara debuta aguesta posicion encontrèc un certan succès, damb eth temps qu’acabèc per èster fòrça minoritària: se le considerave un modèl massa dificil d’aplicar. Gabriel Aresti, Jon Mirande e Luis Villasante, entre auti, defendèren aguesta via per un temps, mès ara l’an abandonada.

Quauques autors qu’afirmen qu'eth basc unificat ei ua lengua artificiau, coma er esperanto, e que era sua existéncia e promocion institucionau ei letau tà çò que eri apèren eth "basc autentic", que eth batua eliminarà es diuersi dialèctes. Totun, des des sectors dera cultura en basc non se dan arreclams ad aguestes afirmacions. Se compren qu'era varietat estandard dera lengua a de completar es dialèctes e non sustituir-se ad eri.

Damb era perspectiva qu’auem ath present, se publiquèren òbres que pretenen evaluar eth camin seguit des de trenta ans. Era òbra der erudit Ibon Sarasola Euskara Batuaren Ajeak (Eth sauvament deth basc unificat) (editorial Alberdania, 1997), ena linha de El dardo en la palabra de Fernando Lázaro Carreter presente en format de diccionari ua lista de mots e expressions d’origina dobtosa qu’acabèren per sedimentar en basc modèrne, en tot prepausar solucions que seguissen critèris internacionaus e cercar tostemp eth consens enter bascos peninsulars e continentaus. Un aute erudit Koldo Zuazo, en són ensag Euskararen Sendabelarrak (Las hierbas curativas del euskera) (Alberdania, 2000) defen era convivéncia entre era varietat estandard e es parlars regionaus coma condicion necessària entà garantir era vitalitat dera lengua. Zuazo que denóncie tanben era existéncia d’un lenguatge escur e artificiau que se vò hèr passar per "batua" en miejans de difusion basqui, en tot qualificar-les de Marteko hizkuntza (lenguatge marcian).

Bibliografia

• Koldo Zuazo (2005), Euskara Batua, Ezina Ekinez Egina, Elkar: Bilbao.
• Matías Mujika, Cultura Vasca. Libelo. Internet.

Véder tanben

• basc

Ligams extèrnes

• Historia del euskara batua
• Koldo Zuazo: Los euskalkis actuales tienen su origen en la Edad Media
• Artículo "Euskera unificado" en euskadi.net