Vejatz lo contengut

Koinè

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

En lingüistica, una koinè[1][2] designa una varietat idiomatica que se desvolopa en una lenga mutualament intelligibla amb sos dialèctes.[3] Lo tèrme koinè ven del grèc ancian κοινή que designava primièr la «koïnê dialektos» una lenga veïculara de basa atica qu'èra parlada en Mediterranèa al sègle iv aC.[4][5][6]

Per metonomia

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo tèrme koinè designa una lenga servissent de lingua franca entre divèrsas lengas, quand s'agís vertadièrament d'una lenga acabada podent aver una literatura pròpria e non d'un saber constituït per sola tòca utilitària (coma per exemple lo francés dins lo mond diplomatic fins al sègle xx, o l'anglés dins lo mond dels afars a l'ora d'ara).

L'occitan: una koinè?

[modificar | Modificar lo còdi]

Pendent l'epòca medievala l'occitan literari èra una koinè, que serviguèt als trobadors occitans, catalans, franceses, e italians per compausar sos poèmas. Aquela varietat d'occitan, non èra l'occitan parlat pel pòble, mas una varietat bastida utilizada per la poèsia.

L'occitan a l'ora d'ara seriá encara dins un estat de koineïzacion seguissent las tres estapas de Mesthrie:[7][8] mèscla e nivelament dels dialèctes e simplificacion.

  1. «Koinè» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. Academia Occitana-Consistòri del Gai SaberKoinè | Diccionari General de la Lenga Occitana. 
  3. Weinreich, Uriel. Languages in Contact. Findings and Problems. Mouton, 1968. DOI 10.1515/9783110802177. ISBN 9027926891. 
  4. Siegel, Jeff. Koines and koineization. 14, 1985, p. 357–378. DOI 10.1017/s0047404500011313. 
  5. Bubenik, Vit. Dialect contact and koineization: the case of Hellenistic Greek, 1993. DOI 10.1515/ijsl.1993.99.9. 
  6. Thomson. The Greek language. Cambridge: W. Heffer & Sons, 1960. 
  7. Mesthrie, R.. Koineization in the Bhojpuri-Hindi Diaspora - with special reference to South Africa, 1993. 
  8. "Koinés", in Mesthrie, R., Concise encyclopedia of sociolinguistics. Amsterdam: Elsevier, pp. 485–489