Bananièr
Los bananièrs forman lo genre Musa. Son de plantas monocotiledonas vivaças de la familha de las Musaceae que lo fruch mai sovent es la bananas.
Lo bananièr, al contrari de las apréncias, es pas un arbre mas una planta erbacèa. Se dich abitalamant que seriá « la mai granda èrbe del mond ».
Lo genre compren prèp de seissenta espècias, dins la zonas tropicalas, que fòrças son cultivadas per la produccion de bananas. Qualques espècias an un interès ornamental e son cultivadas en sèrras dins los païses temperats.
Lo mot de « bananièr » pòt tamben èsser utilizat per d'espècias que son pas del genre Musa. Las espècias del genre Ensete coma la « banana » falsa (Ensete ventricosum) son restacat al grop jol tèrme de « bananièrs ».
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]Los bananièrs pòdon montar a sèt mètres (fins a 15 mètres per Musa ingens) mas an pas de pè al sens botanic. Lor tija sosterrana semble a un bulb fòrt de que naisson las fuèlhas. Se vei sonque un desvolopament en nautor a la basa massissa dels peciòls de grandas fuèlhas inseridas en espirala. De grandas fuèlhas logament pecioladas se quilhan o penjan (fins a tres mètres de long e 60 centimètres de larg). Pel seu cicle biologic, lo bananièr es una espècia monocarpica (possedís pas qu'un borron terminal) e monoblastic (lo vegetal morrís aprèp la florason)
Quand lo bananièr produguèt entre 25 e 30 fuèlhas, al còr d'aquelas se desvelopa un borron floral venent inflorescéncia penjant fòra per fòrças espècias. L'inflorescéncia, en pampa, es formada d'una seria d'espatas (fuèlhas coloradas) dispausadas en espirala que portan a laa base de flors femes que produsont las bananas e al tèrme de flors masclas.
La florason se fa aprèp de sèt meses e los fruchs maduran quatre meses mai tard. Enseguida, la tija morrís.
Distribucion e abitat
[modificar | Modificar lo còdi]La region d'origina de la banana se trapa entre l'Índia e las illas melanesianas del Pacific en passant per Indonesia e la Nòva Guinèa. Ara, la banana es cultivada per totas las ragions tropicalas de la planèta coma per exemple Colómbia o Honduras.
Lo bananièr viu dins los païses tropicals, jos un clima caud e umid.
La banana de cultura foguèt introducha dins las Americas al començament de la colonizacion europèa vèrs 1500.
Classificacion botanica
[modificar | Modificar lo còdi]Abans 2002 le genre Musa èra divizat en cinq seccions: Eumusa, Rhodochlamys, Callimusa, Australimusa, Ingentimusa.
En 2002 d'estudis genetics mermèron a tres segon la numeracion cromosomica: seccion Eumusa gropant Rhodochlamys x = 11, seccion Callimusa gropant Australimusa x = 10, seccion Ingentimusa x = 7 per la sola espècia M. ingens.
Seccion Eumusa (inclusissent Rhodochlamys)
[modificar | Modificar lo còdi]- Musa acuminata Colla
- Musa angcorensis
- Musa aurantiaca
- Musa banksii
- Musa balbisiana Colla
- Musa basjoo
- Musa cavendishii
- Musa cheesmanii
- Musa ensete
- Musa flaviflora
- Musa griersonii
- Musa itinerans
- Musa laterita
- Musa mannii
- Musa nagensium
- Musa ochracea
- Musa rubra
- Musa sanguinea
- Musa schizocarpa
- Musa siamea
- Musa sikkimensis
- Musa thomsonii
- Musa ×paradisiaca L.
- Musa velutina H.Wendl. & Drude
- Musa sp. 'Burmese Blue'
- Musa sp. 'VN1-054'
Section Callimusa (inclusissent Australimusa)
[modificar | Modificar lo còdi]- Musa alinsanaya
- Musa bauensis
- Musa beccarii
- Musa boman
- Musa borneënsis
- Musa bukensis
- Musa campestris
- Musa coccinea
- Musa exotica
- Musa fitzalanii - (atuda)
- Musa flavida
- Musa gracilis
- Musa hirta
- Musa insularimontana
- Musa jackeyi
- Musa johnsii
- Musa lawitiensis
- Musa lolodensis
- Musa maclayi
- Musa monticola
- Musa muluensis
- Musa paracoccinea
- Musa peekelii
- Musa pigmaea
- Musa salaccensis
- Musa splendida
- Musa suratii
- Musa textilis Nee
- Musa troglodytarum L.
- Musa tuberculata
- Musa violascens
Cultura
[modificar | Modificar lo còdi]La majoritat de las bananas consomadas pel mond es eissida de varietats cultivadas venent de crosaments intraespecifics entre diferentas sosespècias de M. acuminata e/o de crosaments interespecifics entre M. acuminata e M. balbisiana. Lo processus dich de domesticacion de las bananas auriá començat fa 7000 ans dins lo sud èst asiatic ajudat per las migracions umanas dins diferentas illas e la seleccion umana per far capitar d'ibrids sans granas, partenocarpics (produccion de fruchs sens fecondation de l'ovul) que se produson per multiplicacion vegetativa mejans de rebrots[1]. Aqueles ibrids pòdon èsse diploíds mas mai sovent, son triploíds[2]. Ara, l'istòria avolutiva e las modalitats des processus de domesticacion son estat de precision, subretot mejans d'estudis moleculars utilisant las nòvas tecnologias de biologia moleculara.
Dins la quita seccion Eumusa, existís d'ibríds de distribucion restrencha eissits de M. schizocarpa. La seccion Callimusa donèt de varietats cultivadas sonque en Polinesia amb l'espècia M. troglodytarum L. (grop Fe'i) e qualques ibríds d'autras espècias (per exemple M. jackeyi) de la meteissa seccion e tanben M. textilis, cultivada a las Filipinas per la produccion de fibras.
Lo M. basjoo o bananièr japonés, originari de las montanhas de China, a una tolerança al fred plan nauta; la soca dins le sol resistís a de temperaturas podent èsser inferioras a −12 °C. Lo fruch es granelós e es pas comestible.
Descobèrt recentament, l' 'Helen's Hybrid' un ibrìd M. sikkimensis e M. 'Ney Poovan' produch de fruchs comestibles amb de granas e a una soca que resistís a des temperaturas inferioras a −12 °C. (M. sikkimensis seriá tan resistent al fred coma basjoo)
De varietats de M. cavendishii an una nautor de maduretat inferiora a 2 m e se pòt cultivars en pòts. Son sovent prepausats coma bananièrs d'interior (temperatura minimala, 5 °C).
Tipologia
[modificar | Modificar lo còdi]Existís fòrça varietats de bananas comestiblas formant tres grops d'usatge diferents:
- Banana dessèrt: la banana fruch classica, sucrada, es consomada cruda coma un fruch. La mai granda majoritat de las bananas exportadas venon d'una monocultura d'un clòn nomenat Cavendish eissit de crosaments entre 3 sosespècias M. Acuminata. Aquel clòn triploíd (es a dire dispausant 3 versions de genòm M. acuminata) represente d'esperel gaireben totes los escambis comercials mondials e prèp de 50 % de la produccion mondiala [3]. Aquela monocultura representa un risc important e majoral per la produccion mondiala fàcia a l’adaptacion dels patogèns e de las malautiás especificas coma la cercosporiòsi negra [4] e lo fungi responsable de la fusariòsi [5].
- Banane de còire: Mai grossa e mai longa que la banana dessèrt. La popa es un pauc rosada, mai paure en sucre e mai rica en amidon, çò que la fa mai mai ferma, aquò fa que ten plan a la cosesson. Es utilizada coma un legum. Las bananas de còire son triploïdas e eissidas de crosaments entre de sos-espèces M. acuminata e l'espècia M. balbisiana.
- Banane de bièra: comprenen de varietats pichonas, amerencas. Se fan rebolir, sevisson per far de bièra o de vin.
Autras utilizacions
[modificar | Modificar lo còdi]Una espècia, l'abaca (Musa textilis), es cultivada a las Filipinas per produire de fibras amb que se fa de còrdas, la mai duradissa dela fibras naturalas.
Dins fòrça regions, las fuèlhas de bananièr an d'usatges domestics: teulats, embalatge, aisina, fibras trenadas, eca. D'autras espècias an una utilizacion ornamentala.
Parasits
[modificar | Modificar lo còdi]Los bananièrs patisson del trabalh dels vèrms nematòds, coma Radopholus similis, Helicotylenchus multicinctus, Meloidogyne, eca. que gastan las racinas.
Importéncia economica
[modificar | Modificar lo còdi]Las bananas alimentárias
[modificar | Modificar lo còdi]Es a la fin del sègle XIX que la cultura de la banana se desvelopèt a las Antilhas puèis en America Centrala per venir una cultura industriala contrarotlada per doas grandas firmas nordamericanas : Dole e Chiquita.
La banana representa un aliment de basa vital per des milions de personas dins los païses en via de desvolopament e èra en 2011 lo fruch mas consomit al mond amb una produccion mondiala de mai de 100 milions de tonas (Produccion 2011, Donadas de FAOSTAT (FAO)). Es la la 4a produccion mondiala per l'alimentacion umana aprèp las 3 cerealas ris, blat et mailh. Los principals païses productors son en America del Sud : Brasil, Colómbia, Eqüator, Veneçuèla, e en America Centrala : Honduras, Panamà, Mexic, en Asia : China, Índia, Filipinas, Indonesia, Tailàndia, Vietnam o en Africa : Burundi, Tanzania.
Lo comèrci internacional de la banana donèt un conflicte a l'Organizacion Mondiala del Comèrci (OMC) entre l'Union Europèa e los païses productors d'America, a causa dels acòrdis preferencials (contengents e drechs de doanas redusits) que ligavan l'Union als païses ACP (Africa Caribas Pacific).
Le comèrci de la banana es atipic per que prèp de 90 % de la produccion es consomada in situ (dins lo país productor). Índia, China e Brasil que cson dins las 5 des païses productors mágers expòrtan gaireben pas ges lor produccion de bananas. Lo comèrci de la « banana d'expòrt » es gaireben tot realizat per 3 societats americanas que Chiquita Brands International (anciana United Fruit Company). Las principalas zonas exportatriças son l'Africa, las Filipinas e l'America Centrala e latina alara que las zonas importatriças son subretot l'America del Nòrd e Euròpa.
Civilizacions
[modificar | Modificar lo còdi]Lo bananièr es la planta al còr de la vision indoa del paradís perdut datant al mens del sègle sièis AbC. Boda faguèt del bananièr lo simbòl de la vanitat dels bens, de la fragilitat e de l'instabilitat de las causas, per que sa partida aeriana morrís aprèp aver fructificat.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (en)Perrier, X. et al. Multidisciplinary perspectives on banana (Musa spp.) domestication. Proc. Natl Acad. Sci. USA 108, 11311–11318 (2011)
- ↑ (en)Simmonds, N. W. The Evolution of the Bananas 101–131 (Longman, 1962)
- ↑ Lescot, T. The genetic diversity of banana in figures. FruiTrop 189, 58–62 (2011)
- ↑ De Lapeyre de Bellaire, L., Fouré, E., Abadie, C. & Carlier, J. Black leaf streak disease is challenging the banana industry. Fruits 65, 327–342 (2010)
- ↑ Dita, M. A., Waalwijk, C., Buddenhagen, I. W., Souza, M. T. & Kema, G. H. J. A molecular diagnostic for tropical race 4 of the banana fusarium wilt pathogen. Plant Pathol. 59, 348–357 (2010)