Bóstia de velocitats

La bóstia de velocitats es dins un veïcul motorizat l'element encargat de desmultiplicar la velocitat de rotacion del motor aplicant a las ròdas lo parelh motor sufisent per impuslar lo moviment del vehïcul dempuèi la situacion de repaus, e un còp en marcha obtenir un parelh sufisent per poder véncer las resisténcias a l'avançada (las resisténcias aerodinamicas, de rodament e de penjal).

Fondament[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Motor de combustion, al contrari de çò que se passa amb la maquina de vapor o lo motor electric, necessita un regim de rotacion sufisent (entre 30% e 40% de las rpm maximalas) per fornir un parelh motor capable d'iniciar lo movement del veïcul e lo mantenir. Alara, cal reduire las revolucions del motor dins una mesura sufisenta per aver lo parelh sufisent, es a dire se lo parelh requerit per las ròdas es de 10 còps d'aquel que fornís lo motor, se deu reduire 10 còps lo regim. Aquò se fa mejans los diferents rapòrts de desmultiplicacion obtenguts en cambiant, mai aquela del grop de sortida del diferencial. Lo sistèma de transmission fornís los diferents rapòrts d'engranatges, de biais que la meteissa velocitat de rotacion del virabiquí se pòt convertir en diferentas velocitats de rotacion a las ròdas. Lo resultat sus las ròdas de traccion es la diminucion de la velocitat del motor, e l'aument en la meteissa mesura del parelh motor aplicat, aquò s'entend melhor amb l'expression de la poténcia P dins un axe motor:

$P=M\,\omega \,\!$

que:

$P\,\!$ es la poténcia (en W)
$M\,\!$ es lo parelh motor (a N · m)
$\omega \,\!$ es la velocitat angulara (en rad/s)

En foncion d'aquò, se la velocitat de rotacion (velocitat angulara) del motor transmesa a las ròdas es mendre, lo parelh motor aumenta, supausant que lo motor liura una poténcia constanta.

La bóstia de velocitats a doncas la mission de reduire lo nombre de revolucions del motor, segon lo parelh necessari en cada instant. E mai invèrsa lo sens de rotacion de las ròdas, quand la marcha enrè es requerida. Es apariat al volant d'inercia del motor, que recep lo movement per mejan de l'embragatge, en transmissions manualas; o per mejan del convertidor de parelh, en transmissions automaticas. Lo rèsta del sistèma de transmission es apariat a la bóstia de velocitats.

Constitucion de la bóstia de velocitats[modificar | Modificar lo còdi]

Axe intermediari d'una bóstia de velocitats manuala

La bóstia de velocitats es constituida per una seria de ròdas dentadas dispausadas en tres arbres.

Arbre primari. Recep lo movement a la meteissa velocitat de rotacion que lo motor. Abitualament pòrta un unic pinhon conductor dins las bóstias longitudinalas de traccion en rèire o en avans. Per las transversalas i a mai d'uns. Vira dins lo meteis sens que lo motor.
Arbre intermediari. Es l'arbre opausat o contraaxe. Permet de plaçar los arbres primaris e segondaris en linha. Es alara possible de los apariar dirèctament per obtenir çò que se nomena una presa dirècta per beneficiar d’un rendement de transmission superior. Vira al sens opausat al motor.

Per las bóstias transversalas aquel axe existís pas.

Arbre segondari. Pòrta respectivament divèrses pinhons e de dispositius accionats pel palfèr de velocitats podent colissar sus las caneladuras de l’arbre. Vira dins lo meteis sens que lo motor per las bóstias longitudinalas, e dins lo sens contrari per las bóstias transversalas. Dins d'autres tipes de cambiament de velocitats, subretot motocicletas, automobilas e camions ancians, los pinhons se desplaçan totes sus l'axe.

La posicion axiala de cada ròda es contrarotlada per de forquetas accionadas dempuèi lo palfèr de cambiaments e determina quin parelh de pinhons engranan entre lo segondari e l'intermediari. , O entre lo primari e lo segondari segon que siá de cambiament longitudinal o transversal. Quand s'utilizan de sincronizadors, lo ligam tangencial se pòt liberar en foncion de la posicion axiala d'aqueles e las ròdas dentadas an pas de libertat de movement axial.

Axe de marcha enrè. Pòrta un pinhon que s'interpausa entre los arbres intermediari e segondari (longitudinal) o primari e segondari (transversal) per cambiar lo sens de rotacion abitual de l'arbre segondari. Dins l'engranatge de marcha enrè, normalament s'utiliza un pinhon de dents rectas, al luòc d'un pinhon de dents elicoïdal, mai simple de fabricar (d'aquí lo bruch especial quand es fa una marcha enrè).

Totes los arbres sostenon, per mejan de coissinets, axials, al cartèr de la bóstia de velocitats, que d'abitud es de fonda, alumini o magnèsi e servís de lotjament als engranatges, dispositius d'accionament e dins qualques cases lo diferencial, tanben de recipient per l'òli de graissatge.

Dins de veïculs coma de camions, veïculs agricòlas o automobilas totes terrens, i a doas bóstias de velocitats apariadas en seria.

La lubricacion pòt se far per mejan d'un dels seguents sistèmas:

Per barbotatge.
Mixte.
De pression.
De pression totala.
Per cartèr sèc.

Classificacion de las bóstias de velocitats[modificar | Modificar lo còdi]

I a divèrses tipes de bóstias de velocitats e divèrses biaisses de las classificar. Fins que se desvolopèron lo sistèma de contraròtle electronic la distincion èra fòrça mai simpla perque descriguèt la construccion e lo foncionament. Amb lo contraròtle electronic per las bóstias de velocitats se faguèt de bóstias manualas amb possibilitat d'automatizacion (per exemple l'Alfa Romeo) e de bóstias automaticas amb possibilitat d'intervencion manuala.

Manualas, mecanicas o sincronizada[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Transmission manuala.

Tradicionalament son nomenadas bóstias mecanicas aquelas que se compausan d'elements estructurals (e foncionals), rodaments, eca. de tipe mecanic. Per aquel tipe de bóstias de velocitats, la seleccion de las diferentas velocitats se fa per mejan de comandas mecanicas, encara que se pòt automatizar.

Los elements someses a friccion: axes, engranatges, sincronizadors, o selectors son lubrificats per mejan d'un banh d'òli especific del cartèr isoats de l'exterior mejans de junts que garantisson l'estanqueïtat .

Los ligams a l'interior se realizan per mejan de mecanismes compausats de basculas e axes guidats per coissinets. L'entraïnament dels mecanismes intèrnes dempuèi l'exterior de la bóstia (que deu accionar un eventual conductor) se realizan amb un palfèr dirècte sul cambiament de velocitats o pels motors tranversals per mejan de cables flexibles o tijas rigidas.

Las diferentas velocitats que compta la bóstia son sincronizadas. Vòl dire que dispausan de mecanismes de sincronizacion que permeton de far correspondre las velocitats dels diferents axes que compta la bóstia pendent lo cambiament d'una a una l'autra.

La connexion cinematica entre lo motor e la bóstia de velocitats se realiza per mejan de l'embragatge.

Dins aquel grop i a la bóstia de velocitats manuala automatizada de doble embragatge DSG - en alemand direkt Schaltgetriebe - del Grop Volkswagen e la bóstia de velocitats automatica de doble embragatge a sec DDCT-a anglés Dual Dry Cluth Transmission - de Fiat Grop, que permeton lo foncionament de biais manual o automatic.

Automaticas o idromaticas[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Transmission automatica.

La bóstia automatica es un sistèma que, de biais autonòm, determina la melhora relacion entre los diferents elements, coma la poténcia del motor, la velocitat del veïcul, la pression sus l'accelerador e la resisténcia a la marcha, entre autres. Es un dispositiu electroidraulic que determina los velocitats de velocitat, dins lo cas de las bóstias de darrièra generacion, lo contraròtle se fa per un calculador electronic.

Alara que la bóstia de velocitats manuala se compausa de parelhs d'engranatges cilindrics, la bóstia automatica fonciona amb de trins epicicloïdals en seria o parallèl qu'ajustan las diferentas relacions de transmission.

Comparason entre sistèmas[modificar | Modificar lo còdi]

Tipe	Avantatges	Desavantatges	Denominacions comercialas
De trins epicicloïdals	Comoditat Naut poder de traccion Economia de manteniment	Pes elevat Bas rendement mecanic	Steptronic, 7G-tronic, Tiptronic, Proactiva, CAS
Pilotada	Cambiaments fòrça subtes Durabilitat mecanica Naut rendement mecanic	Cambiaments subtes bruscs	Selespeed, Sensodrive, Dualogic, Dfn, 2-tronic, Easytronic, i-Shift, R-tronic, SMG, Cambiocorsa, F1, E-Gear
Doble embragatge	Cambiaments gaireben instantanèus	Elevat pes e complexitat mecanica a respècte d'una bóstia pilotada convencionala	BorgWarner (DSG de Volkswagen, S-tronic d'Audi), Fiat Powertrain Technologies (DDCT de Fiat, Lancia, Abarth e Alfa Romeo), PDK, DKG, Powershift, SST, Nissan GT-R
Variador de continh	Sople Infinidas relacions de transmission dins un renc fòrça larg	Parelh de transmission limitat	Hypertronic, multitronic, Autotronic, Multidrive S, Toyota Prius, Speedgear

La bóstia de velocitats dessenhada per Leonardo da Vinci[modificar | Modificar lo còdi]

Leonardo da Vinci dessenhèt en son temps una davancièra bóstia de velocitats d'aquelas de las veituras modèrnas. Abitat per la fèbre del desvolopament industrial que promoviá Ludovico Sforza, Leonardo da Vinci dessenhèt una bóstia de velocitats formada per doas pèças, una cilindrica e una autra conica que per mejan d'una seriá d'engranatges convertissiá lo mecanisme en un cambiament de velocitats.