Autoipnòsi

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'autoipnòsi (per oposicion a l'eteroipnòsi) es una forma, un procediment o lo resultat d'un estat ipnotic autoindusit.

Sovent, l'autoipnòsi es utilizada coma mejan de melhorar l'eficacitat de l'autosuggestion; e, dins de tals cases, lo subjècte "jòga lo doble ròtle de suggeridor e de suggerit".[1]

La natura de la practica autosuggestiva pòt èsser, a un extrèm, "concentrativa", dins la quala "tota l'atencion es tan totalament concentrada sus (los mots de la formula autosuggestiva, per exemple "Cada jorn, de totas las faiçons, soi de mièlhs en mièlhs") que tota la rèsta es gardada fòra de la consciéncia" e, d'autra part, "inclusiu", dins lo qual los subjèctes "daissan totas menas de pensadas, emocions, sovenirs e autres derivar dins lor consciéncia".[2]

Utilizacions[modificar | Modificar lo còdi]

L'autoipnòsi es largament utilizada dins l'ipnoterapia modèrna. Pòt prene la forma d'una ipnòsi realizada pel mejan d'una rotina apresa.

L'ipnòsi pòt ajudar a gerir la dolor,[3] l'ànsia,[4][5] la depression,[6] los trebols del sòm,[7] obesitat, asma, e las afeccions cutanèas.[8] Quand aquela practica es mestrejada, pòt melhorar la concentracion, la memorizacion, la resolucion de problèmas, solaçar los mals de cap e quitament melhorar lo contraròtle de las emocions.[9]

Etapas correntament utilizadas per l'autoipnòsi[modificar | Modificar lo còdi]

L'autoipnòsi necessita quatre etapas distintas.

  1. Motivacion. Sens motivacion adeqüata, serà plan dificil per un individú de practicar l'autoipnòsi.
  2. Relaxacion. L'individú deu èsser completament destibat e se deu reservar del temps per complir aquel acte. En mai, las distraccions devon èsser eliminadas perque una atencion totala fa besonh.
  3. Concentracion. L'individú se deu concentrar completament a mesura que de progrèsses son realizats cada còp que l'esperit se concentra sus un sol imatge.
  4. Direccion. S'agís d'una opcion utilizada unicament quand l'individú desira trabalhar sus un objectiu especific. L'individú deu concentrar sa concentracion sus la visualizacion del resultat desirat.[9]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Babcock, S. Donald (December 1968). Self hypnosis 13, 638–639. DOI:10.1037/008184. 

(May 2007) Evidenced-based hypnotherapy for the management of sleep disorders 55, 288–302. DOI:10.1080/00207140701338662. 

  • Gravitz, M.A., "The First Use of Self-Hypnosis: Mesmer Mesmerizes Mesmer", American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.37, No.1, (July 1994), pp. 49–52.
  • Hartland, J., "The Value of “Ego-Strengthening” Procedures Prior to Direct Symptom-Removal Under Hypnosis", American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.8, No.2, (October 1965), pp. 89–93.
  • Hartland, J., "The General Principles of Suggestion", The American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.9, No.3, January 1967, pp. 211–219.
  • Hartland, J. (1971a), "The Approach to Hypnotherapy — “Permissive” or Otherwise?", American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.13, No.3, (January 1971), pp.153-154.
  • Hartland, J. (1971b), "Further Observations on the Use of “Ego-Strengthening” Techniques", American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.14, No.1, (July 1971), pp. 1–8.
  • Hartland, J., "The General Principles and Construction of Therapeutic Suggestion", Terpnos Logos, the Australian Journal of Medical Sophrology and Hypnotherapy, Vol.2, No.3, August 1974, pp. 26–32.

Holland, Earle (2001). Hypnosis may prevent weakened immune status, improve health. Ohio State University Research News. 

  • Hollander, B., Methods and Uses of Hypnosis & Self-Hypnosis: A Treatise on the Powers of the Subconscious Mind, George Allen & Unwin, (London), 1928.
  • Johnson, L.S., "Self-Hypnosis: Behavioral And Phenomenological Comparisons With Heterohypnosis", International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, Vol.27, No.3, (1979), pp. 240–264.
  • Johnson, L.S., "Current Research in Self-Hypnotic Phenomenology: The Chicago Paradigm", International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, Vol.29, No.3, (1981), pp. 247–258.
  • Johnson, L.S., Dawson, S.L., Clark, J.L. & Sikorsky, C., "Self-Hypnosis Versus Heterohypnosis: Order Effects And Sex Differences In Behavioral And Experiential Impact", International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, Vol.31, No.3, (1983), pp. 139–154.
  • Johnson, L.S. & Weight, D.G., "Self-hypnosis Versus Heterohypnosis: Experiential and Behavioral Comparisons", Journal of Abnormal Psychology, Vol.85, No.5, (1976), pp. 523–526.

(2002) Self-hypnosis: Alternative anesthesia for childbirth 27, 335–340. DOI:10.1097/00005721-200211000-00007. 

  •  {{{títol}}}. ISBN 9780198570097. 
  • Killeen, P.R. & Nash , M.R., "The Four Causes of Hypnosis", International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, Vol.51, No.3, (July 2003), pp.195-231. Modèl:Webarchive
  • Kohen, D.P., Mahowald, M.W. & Rosen, G.M., "Sleep-Terror Disorder in Children: The Role of Self-Hypnosis in Management", American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.34, No.4, (April 1992), pp. 233–244.
  • Lang, E.V., Joyce, J.S., Spiegel, D., Hamilton, D. & Lee, K.K., "Self-Hypnotic Relaxation During Interventional Radiological Procedures: Effects on Pain Perception and Intravenous Drug Use", International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, Vol.44, No.2, (April 1996), pp. 106–119.
  •  {{{títol}}}. DOI 10.1037/11365-008. ISBN 978-1591473442. 
  • Madrid, A., Rostel, G., Pennington, D. & Murphy, D., "Subjective Assessment of Allergy Relief Following Group Hypnosis and Self-Hypnosis: A Preliminary Study", American Journal of Clinical Hypnosis, Vol.38, No.2, (October 1995), pp. 80–86.
  • Meares, A., "Vivid Visualization and Dim Visual Awareness in the Regression of Cancer in Meditation", Journal of the American Society of Psychosomatic Dentistry and Medicine, Vol.25, No.3, (1978), pp. 85–88.

(2009) Efficacy of clinical hypnosis: a summary of its empirical evidence 30, 98–116. 

Moss, Vicki (April 1985). Beating the stress connection: self-hypnosis 41, 720–722. DOI:10.1016/S0001-2092(07)66292-9. 

(June 1999) Treating anxiety with self-hypnosis and relaxation 16, 68–80. DOI:10.1002/ch.154. 

Sachs, Bernice C. (February 1986). Stress and self-hypnosis 16, 110–114. DOI:10.3928/0048-5713-19860201-13. 

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « Self-hypnosis ».
  1. Atkinson (1909), p.167.
  2. Fromm & Kahn (1990), pp.6-7.
  3. Patterson (2010).
  4. O'Neill, et al. (1999).
  5. Holland (2001).
  6. Lynn & Kirsch (2006).
  7. Graci & Hardie (2007).
  8. Mendoza & Capafons (2009).
  9. 9,0 et 9,1 Moss (1985).