Vejatz lo contengut

Obesitat

Modificar los ligams
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Aqueste article es redigit en vivaroaupenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Tres tipes de siloetas e torn de talha: "normal", "en subrepés" e "obès"

L'obesitat es una malautiá cronica caracterizaa per un excès de massa graissosa dins l'organisme. Segon l'Organizacion Mondiala de la Santat, un indici de massa corporala (IMC) superior a 30 kg/m² es un indicaire d'obesitat amb tres soscategorias diferentas : l'obesitat moderaa quand l'IMC se situa entre 30 e 34,9, l'obesitat severa quand l'IMC se situa entre 35 e 39,9 e l'obesitat massisa quand l'IMC es au-delà de 40. Pasmens, l'IMC es pas sufisent e chau completar son analisi amb d'autras mesuras coma lo rapòrt entre lo torn de talha e la talha.

L'obesitat es lo resultat d'una interaccion complexa entre de factors alimentaris, genetics, sociaus e psicologics. Sas causas son nombrosas e lor mecanisme precís es pas encara totalament compres. Pasmens, es larjament entraïnaa per la sedentarizacion e la difusion dels aliments ultratransformats. D'un biais generau, es una malautiá en progression constanta dins lo monde entier despuei la fin dau segle XX. En 2022, tochava ansin un miliard d'individús siá 13 % de la populacion mondiala. Foguèc ansin reconoissua coma una malautiá cronica per l'OMS en 1997 e coma una epidemia mondiala en 2000.

Sos trachaments son principalament fondats sus lo regime, l'activitat fisica e las terapias comportamentalas. De metòdes medicamentós e chirurgicaus existisson tanben, mas son reservats als cas mai greus. Sas complicacions medicalas son nombrosas e grevas — en particular las complicacions cardiovascularas, endocrinas e pulmonaras — e son sovent associaas a de consequéncias socialas importantas, en particular de discriminacions e de fenomenes de desocializacion.

Istòria

[modificar | modificar lo còdi]

Avertiment : la seccion aquí-sos seguís principalament l'istòria de l'obesitat en Occident. Aquò es interessant que la vision moderna de l'obesitat es larjament eissia de las concepcions occidentalas d'aquela patologia. Pasmens, escarta las representacions presentas dins d'autras regions durant los meteisses periòdes.

De l'Edat Mejana a la Renaissença

[modificar | modificar lo còdi]

Durant l'Edat Mejana, l'òme gròs aviá generalament un certan prestigi car èra associat a l'imatge dau chavalier vigorós, dau senhor opulent e l'òme en bòna santat amb un accès a un manjar abondós[1]. Las ripalhas son ansin un element important dels racontes de chavalariá. Los abitants de las regions miticas son pereu presentats coma grands, gròs e dotats d'un apetit considerable. Per exemple, dins lo Libre de las Meravilhas, Marco Polo explica l'origina de la fòrça desmesuraa dels « gigants » de Zanzibar per lor capacitat a manjar mai que los autres òmes[2]. Pasmens, aquela vision positiva de l'obesitat es de nuançar car l'excès de pes èra condamnat, en particular quand empachava un nòble de complir son dever. Ansin, l'obesitat dau rei Loís VI lo Gròs (1108-1137), incapable de montar a chivau a partir de 1131, foguèc descricha coma un amoliment e un afebliment a l'origina de malautiás divèrsas. L'obesitat foguèc egalament una causa probabla de la repudiacion de la reina Berta de França en 1092[3][4].

Lo prestigi del gròs comencèc de declinar a partir dau segle XII en causa de tres evolucions socialas. Los clercs, en particular los fraires dels òrdres mendicants, tornèron installar la golardisa al sen dels pecats capitaus[5]. En parallele, los progrès realizats dins la formacion dels metges permetèron de recomandar mai de sobrietat alimentària. Enfin, dins mai d'una cort, las reglas dau fin' amor o dels rituaus estachats a las justas favorizèron l'adopcion d'estandards de rafinament basats sus la finessa fisica e morala[6]. Aquelas evolucions contunhèron fins a la Renaissença, un periòde de valorizacion dau trabalh, de la tecnica e de la finessa. Ansin, a partir dau segle XV, lo gròs es clarament estigmatizat per sa pesantor, sa paressa, son inabiletat e son inutilitat. Aquò foguèc a l'origina d'una exigéncia sociala de primessa pas totjorn compatibla amb la difusion dau sucre al sen de l'aristocracia[7].

Dau Segle de las Lutz al desvolopament de la dietetica moderna

[modificar | modificar lo còdi]

Lo Segle de las Lutz intensifiquèc la critica dels gròs que foguèron associats, en mai dels clichats eiretats dels periòdes precedents, a l'insensibilitat e a l'afadiment de la personalitat. Pasmens, evolucion importanta, aquela critica èra desenant mai e mai fondaa sus de mesuras scientificas inspiraas per lo desvolopament pus generau dau metòde scientific al sen de l'eleit intellectuau[8]. Dins aqueu quadre, lo desvolopament dels restaurants aviá una foncion dietetica car aquelos establiments permetián de manjar de bolhons « reconstituents » a basa de jus de charn desgraissats. Se desvolopèron pereu las pesaas o las mesuras dau torn de talha e la medecina comencèc de recomandar l'exercici per luchar còntra l'obesitat. Los trabalhs de Lavoisier sus la calorimetria permetèron egalament de descobrir los principis de la respiracion. Lo còrs uman venguèt alora una maquina energetica, çò que menèc pauc a cha pauc a l'aparicion de la nocion d'apòrts energetics. Pasmens, aqueu periòde de sciéncias encara balbucejantas foguèc egalament a l'origina d'errors grevas. Per exemple, durant la màger part dau segle XVIII, lo sucre foguèc recomandat per empachar lo desvolopament de l'obesitat[9].

Durant lo segle XVIII, Buffon aviá presentat de corbas entre l'estatura e lo pes. Pasmens, la mesura venguèc un element centrau de l'estudi de l'obesitat pendent lo segle seguent. Lo matematician Adolphe Quetelet (1796-1874) es la figura centrala d'aquela evolucion. D'efiech, a partir d'una tiera de mesuras, prepausèc en 1832 una eschala dels pes en foncion de la talha, del temps e del sexe de l'individú[10]. Aquò permetèc de definir un « indici de Quételet », a l'origina de l'indici de massa corporala actualament utilizat per caracterizar l'obesitat, e de valors mejanas per identificar las situacions d'obesitat o de magror[11][12]. Aquelos imperatius se retrobèron dins la mòda dau segle, mai que mai per las femnas (corset, crinolina, etc.). Una excepcion importanta foguèc lo « ventre borgés ». Prenent a contra-pè las valors aristocraticas de l'epòca, la borgesia d'afaires de la Revolucion Industriala afichèc sa galhardia coma una marca de sa capitaa sociala[13][14]. Pasmens, aqueu simbòle foguèc pauc a cha pauc reversat e lo ventre dau borgés venguèc lentament la representacion de la cobesia dau capitalista.

Las visions contemporaneas de l'obesitat

[modificar | modificar lo còdi]

A la fin dau segle XIX, l'estetica venguèc una dimension centrala al sen de la societat occidentala e los còrs foguèron mai e mai expausats. Las balanças, los miralhs e los lesers se difusèron e impausèron una vision de la siloeta femenina afistolaa. Lo desvolopament de la publicitat e de la premsa de mòda favorizèron e accelerèron aquelas transformacions[15]. Lo scientificisme contunhèc tanben de tenir una plaça importanta dins lo discors oficiau amb l'aveniment de l'igiena moderna. Aquò menèc a la difusion dels regimes amagrissents, de las curas termalas e dels produchs amenudants. La dietetica foguèc pereu estructuraa a l'entorn d'un ensemble de sabers e d'aisinas (corbas, esquemas, etc.)[15].

Al començament dels ans 1940, la Metropolitan Life Insurance Company publiquèc una taula generala de « pes ideaus » establia per l'estatistician Louis Dublin (1882-1969). Fòrça difusaa als Estats Units, permetiá de caracterizar lo subrepes e l'obesitat a partir de donaas coma la talha, la corpuléncia e lo sexe[16]. L'obese èra d'aqueu temps tractat coma un problema sociau, responsable de son estat. Dins aqueu contexte de quantificacion de l'obesitat, Ancel Keys (1904-2004) definiguèc l'indici de massa corporau actual en 1972. Pasmens, aquel indici èra considerat per son autor coma un indicaire pauc satisfasent permetent de mesurar l'obesitat relativa d'un individú[17][18].

Ansin, despuei la fin dels ans 1950, la comprenença de las causas a l'origina de l'obesitat aviá evoluït amb la descuberta de plusors factors capables de l'entraïnar. Aquelos factors son nombrós e constituïsson un tableu patologic relativament complexe e encara mau conoissut. De causas alimentàrias, geneticas, culturalas o socialas son estaas identificaas. En 1997, l'Organizacion Mondiala de la Santat reconoissèc l'obesitat coma una malautiá cronica. Puei, tres ans mai tard, parlèc d'epidemia mondiala[19]. Aquò permetèc als obeses d'obtenir l'estatut de malauts dins mai d'un païs, mas escafèc pas los clichats negatius estachats als gròs. Lo basculament sociologic de l'obesitat de l'eleit vèrs las classas popularas e los abitants dels païs dau Sud, larjament causat per la sedentarizacion e la consumacion d'aliments ultratransformats, es pereu un factor de la persistència d'un discors moralisaire sus la malautiá[20][21].

Descripcion

[modificar | modificar lo còdi]

Diagnostic

[modificar | modificar lo còdi]

Lo diagnostic de l'obesitat se fa per lo mejan dau calcul de l'indici de massa corporala (IMC) a partir dau pes e de la talha dau pacient. Es important de detectar un excès de pes d'un biais precòce car l'eliminacion d'un subrepes ben installat es pus malaisia[22]. L'IMC es egau a :

Segon l'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS), un IMC superior a 30 kg/m2 definís l'obesitat. Se parla d'obesitat moderaa quand l'IMC se situa entre 30 e 34,9. Au-delà, son definias l'obesitat severa (IMC entre 35 e 39,9) e l'obesitat massisa (IMC superior a 40).

Pasmens, l'IMC es un indicaire maussegur car a de limits. Un prumier problèma es la necessitat de l'adaptar a las populacions asiaticas. D'efiech, los Asiatics mostran de consequéncias negativas de l'obesitat sus la santat a partir d'IMC pus bas que las populacions europeas. Ansin, China fixa lo limit de l'obesitat a un IMC de 28 e Japon a un IMC de 25[23][24]. Un segond problema es son inadequacion amb los individús practicant una activitat fisica. Per exemple, un jogaire de rugbi professionau de 1,95 m e 125 kg pòt aver un IMC de mai de 30 sensa estre dins un estat d'obesitat car son organisme contèn en realitat pauc de graissas[25].

Per confirmar un diagnostic d'obesitat, d'examens complementaris son donc necessaris. La mesura dau rapòrt entre lo torn de talha e la talha de l'individú es un autre mejan eficaç. S'es superior a 0,5, i a una situacion d'obesitat.

Causas de l'obesitat

[modificar | modificar lo còdi]

Los factors alimentaris e la sedentarizacion

[modificar | modificar lo còdi]

Las abitudas alimentàrias e la sedentarizacion ocupan una plaça centrala dins l'aparicion de l'obesitat. D'efiech, despuei la segonda mitat dau segle XX, l'evolucion dels mòdes de consumacion s'es traducha per una aumentacion de la disponibilitat d'aliments fòrça calorics (sucres aponduts, graissas saturaas, sau, etc.) qu'induson pas una sensacion duradissa de sacietat. Plusors mecanismes son implicats coma l'aumentacion de las porcions servias dins la restauracion, la densitat energetica auta, los problemas de regulacion de la glicemia causats per los glucids rafinats, la generalizacion dau rosegatge e las campanhas de publicitat destinaas als enfants[26][27]. Los factors socioeconomics son tanben una causa importanta car los aliments de qualitat son sovent venguts costós (veire lo paragrafe Los factors sociologics e culturaus).

La sedentarizacion e la diminucion de l'activitat fisica son un ensemble de factors agravants. Son associaas a las transformacions del trabalhs, dels transpòrts e dels lesers. Los factors principaus son l'aumentacion dau trabalh sedentari (sovent assetat), de l'usatge de veïcules motorizats e l'urbanizacion. Mai recenta, l'aumentacion dels lesers videoludics (television, ordinators, etc.) acreis lo fenomène[28]. La sedentarizacion demenís lo metabolisme de basa e favoriza donc l'obesitat[29].

Los factors genetics

[modificar | modificar lo còdi]

Amb l'alimentacion e la sedentarizacion, los factors genetics son l'autra causa majora de l'obesitat. D'efiech, se lei descubertas permèton encara d'afinar la comprenença d'aquelos factors, entre 6 e 7 genes implicats dins de formas monogenicas d'obesitat – es a dire entraïnaa per un unic gene – son estats identificats[30]. Un vintenau d'autres genes serián susceptibles de facilitar l'aparicion d'una situacion d'obesitat[31]. Tots aquelos genes codan de proteïnas exprimias dins lo cerveu (siá dins l'ipotalam siá al sen de las neurònas regulant l'apetís). Pasmens, s'un ligam sembla ben present entre aquelos genes e l'obesitat, los mecanismes precís entre los dos son pas encara ben compres.

Un autre aspècte dels factors genetics a l'origina de l'obesitat es l'ipotesi dau fenotipe econome que foguèc formulaa per lo prumier còp en 1962 per lo genetician estatsunidenc James Neel (1914-2000)[32][33]. Segon aquela ipotesi, la seleccion naturala auriá favorizat las personas capables d'estocar de resèrvas de graissa durant los periòdes de carestia, çò que seriá un factor de desvolopament de l'obesitat dins una societat d'abondància. Aquela teoria es contestaa, mas permet au mens d'explicar de fenomenes locaus d'obesitat (o de diabeta) au sen de certanas comunautats coma los Pimas d'America dau Nòrd[34][35].

Los factors sociologics e culturaus

[modificar | modificar lo còdi]

D'estudis de prevalença de l'obesitat au sen de las diferentas classas socialas an mostrat l'existéncia de ligams entre la classa sociala e l'IMC. Pasmens, aquelos ligams varian segon los païs. Per exemple, en 1989, foguèc observat que las classas aisaas dels païs en cors de desvolopament èran mai tochaas per l'obesitat que las classas aisaas dels païs desvolopats[36]. En revenja, a la fin dels ans 2000, un estudi de la populacion estatsunidenca trobèc mai d'obeses au sen de las classas popularas[37]. Aquò suggerís de mecanismes diferents entre lo niveu sociau d'un individú e lo risc d'obesitat en foncion dau païs e plusors factors sociaus e culturaus son ansin estats identificats coma l'accès a una noiritura de qualitat, l'accès a l'exercici fisic, lo nombre d'enfants[38][39], l'arrest dau tabagisme[40] o la modernizacion de las infrastucturas de transpòrt.

Los factors medicaus e psicologics

[modificar | modificar lo còdi]

Un ensemble de factors medicaus e psicologics semblan de favorizar l'aparicion de l'obesitat. Au niveu medicau, plusors medicaments psicotropics (antipsicotics, antidepressius, benzodiazepinas, liti), ormonaus (estrogèns, progestatius), antiepileptics, neurotròps e antiistaminics pòion èsser associats amb una prevalença mai importanta de l'obesitat[41]. Aquelas substàncias son susceptiblas de favorizar l'aparicion d'una situacion d'obesitat en causa d'un tractament o en causa d'una exposicion dins l'environament. La disseminacion creissenta de perturbators endocrinians dins los ecosistèmas poiriá donc aver un ròtle dins l'epidemia mondiala d'obesitat observaa despuei la fin dau segle XX[42].

Los factors psicologics ligats a l'obesitat son encara pauc compres. Lo principau es probable l'estrès que los treboladís dau sòm favorizan l'aparicion de l'obesitat[43][44]. D'autres factors son estats identificats, coma la soletat, lo neuroticisme o l'impulsivitat, mas la correlacion entre aquelos trachs de personalitat e l'obesitat demòra actualament unicament empirica[45][46][47]. Chau nòtar l'evolucion rapida de la rechercha dins aqueu domeni amb la descuberta regulara de factors noveus.

Trachaments

[modificar | modificar lo còdi]

Los trachaments de l'obesitat an per objectiu, en principi, lo restrenhement caloric per obtenir una reduccion ponderala. Per aquò, los mejans principaus son lo regime, l'activitat fisica e lo sosten personalizat. De metòdes medicaus existisson tanben, mas son normalament reservats a las situacions mai severas[48].

Los regimes, l'activitat fisica e lo mòde de vida

[modificar | modificar lo còdi]

Los trachaments principaus de l'obesitat cherchan una perda de pes per lo mejan d'un regime amagrissent e d'exercicis fisics[49]. Los especialistas discutisson encara de l'eficacitat comparaa dels diferents regimes e dels ròtles respectius dau regime e de l'activitat fisica[50]. A terme long, los dos metòdes semblan d'aver la meteissa eficacitat[51][52]. Regardant los regimes, la reduccion dau sucre sembla, a cort terme, mai eficaça que la reduccion dels lipides, mas un còp de mai, los dos regimes semblan de produrre d'efiechs similars a long terme[53][54]. Lo regime mediterraneu, tradicionau dins una partida d'Occitània, es sovent conselhat per combatre l'obesitat[53][55].

Pertochant l'activitat fisica, de recomandacions variaas existisson. L'Organizacion Mondiala de la Santat preconiza 2h30 d'activitat fisica moderaa per setmana per prevenir l'obesitat e las malautiás cardiovascularas. Una activitat mens importanta, a pauc près 15 minutas chasque jorn, produtz ja d'efiechs benefics[56]. Pasmens, per permetre una reduccion significativa dau pes, una activitat fisica intensa d'au mens 2h30 per setmana sembla d'èsser necessària.

Las terapias comportamentalas

[modificar | modificar lo còdi]

Las terapias comportamentalas, generalament destinaas a chambiar lo comportament alimentari de l'obese o sa representacion de las activitats fisicas, pòion melhorar fòrça l'eficacitat de las mesuras dieteticas[57][58]. D'un biais mai especific, las terapias familialas semblarián mai eficaças que las terapias de grop o que las terapias individualas. Pasmens, aquelas terapias son unicament de complements a un regime o a una activitat fisica regulara. Soletas, pòion pas permetre una reduccion dau pes.

Los trachaments medicamentós

[modificar | modificar lo còdi]

De trachaments medicamentós còntra l'obesitat existisson despuei los ans 1930, mas foguèron longtemps pauc eficaç e mai perilhós per la santat[59]. La màger part d'aquelas substàncias èran d'estimulators centraus coma la fenfluramina, la norefedrina o la sibutramina. Engendravan d'efiechs segondaris importants e greus e son desenant enebits a la venda dins mai d'un païs[60]. Aquò chambièt dins lo corrent dels ans 2010 amb la descuberta dels inibitors de la GLP-1. Aquela familha de compausats permet d'agir sus un dels receptors que gerisson l'apetís[61]. Permèton ansin d'obtenir una importanta baissa de la glicemia e una perda de pes significativa amb d'efiechs segondaris geribles (vòmits, treboladís gastrointestinaus, etc.). Las substàncias mai coneguas son probable la semaglutida e la liraglutida, mas la rechercha evoluís rapidament e d'inibitors de la GLP-1 noveus son regularament comercializats.

En parallele, d'autras familhas de moleculas son l'objecte d'assais per luchar còntra l'obesitat. En 2026, lor succès èran relativament inegaus. Per exemple, l'orlistat permet d'empachar l'absorpcion de las graissas per l'organisme, çò que permet d'obtenir una leugiera baissa dau pes[62]. Pasmens, sos efiechs segondaris son importants e aqueu medicament foguèc retirat de la venda en França en 2012. En revenja, de medicaments coma la tesofensina semblan d'èsser fòrça prometeires[63][64].

La chirurgia bariatrica

[modificar | modificar lo còdi]

La chirurgia bariatrica es un ensemble de tecnicas chirurgicalas destinaas a reduire la capacitat de l'estomac o l'absorpcion dels nutriments per l'organisme. Es reservaa als cas d'obesitat severa o massisa (IMC superior a 35) après la reviraa dels autres metòdes de reduccion dau pes[65]. Las tecnicas mai utilizaas son la gastrectomia parciala (reduccion dau volum de l'estomac), lo pontatge gastric (derivacion d'una partida dau sistèma digestiu) e l'aneu gastric ajustable[66]. Permèton d'obtenir una perda de pes significativa e duradissa e son associaas amb una reduccion importanta dels risques de diabeta de tipe 2 e de malautiás cardiovascularas[66]. Pasmens, coma tota intervencion chirurgicala, compòrtan de risques (infeccions, complicacions anestesicas, deficiéncias nutritivas a long terme) e necessitan un seguit medicau rigorós après l'operacion.

Prevencion

[modificar | modificar lo còdi]

Las politicas de prevencion

[modificar | modificar lo còdi]

La prevencion de l'obesitat es un subjecte complexe que necessita d'accions a de niveus fòrça diferents[67]. L'Estat e las autoritats de regulacion pòion ansin prendre de mesuras per enquadrar o limitar las practicas a l'origina d'aliments favorizant l'obesitat. L'Organizacion Mondiala de la Santat recomanda per exemple de metre en plaça de taxas especialas sus los sodàs[68]. Plusors estats an tanben adoptat de legislacions per reduire las quantitats de graissas o de sucres dins los aliments eissits de l'industria agroalimentària. Aquelos sistemas pòion èsser constrenhents o indicatius. Per exemple, en Occitània, lo Nutri-score, desvolopat per França dins lo corrent dels ans 2010, permet d'indicar als consumaires lo niveu de transformacion d'un aliment[69]. Las autoritats nacionalas pòion pereu coordenar de campanhas d'informacions.

Au niveu regionau e locau, las autoritats pòion assegurar lo relais de las politicas nacionalas. Pòion egalament contrarotlar l'adeqüacion de l'espaci urban (infrastructuras, organizacion de la vila, etc.) als objectius de prevencion de l'obesitat[70]. Enfin, an una influéncia importanta dins las escòlas que son sovent gerias o contrarotlaas per los poders locaus. Ansin, de programas locaus de reduccion dels sodàs o la noiritura ultratransformaa dins las escòlas pòion obtenir de resultats. Enfin, lo comportament individuau ten un ròtle important dins la prevencion (practica d'una activitat fisica, chausida dels aliments disponibles, etc.).

Lo cas especific de la prevencion en l'enfant

[modificar | modificar lo còdi]

La prevencion de l'obesitat en l'enfant es consideraa coma una prioritat per las autoritats de santat publica car los enfants obeses an un risc mai important de demorar obeses en grandissent[71]. Los factors de risc son nombrós e son en partia los meteisses que per los adults — abitudas alimentàrias, sedentarizacion, factors genetics e sociaus. Pasmens, de factors especifics a l'enfant son tanben presents, coma lo ròtle dau sòm durant la cresença o l'influéncia dau comportament alimentari dels parents[72].

La prevencion en l'enfant es mai eficaça quand es precoça e qu'implica tota la familha. Los programas escolars, que pòion integrar de sessions d'educacion alimentària e de practica esportiva, an pereu mostrat de resultats positius[73]. L'alachament maternau es egalament considerat coma un factor protector còntra l'obesitat infantila[74].

Complicacions de l'obesitat

[modificar | modificar lo còdi]

Las complicacions medicalas

[modificar | modificar lo còdi]

L'obesitat es associaa a de complicacions medicalas nombrosas susceptiblas d'afectar fòrça sistèmas de l'organisme e de reduire drasticament l'esperança de vida dau malaut. Las complicacions cardiovascularas son las mai grevas e las mai frequentas. D'efiech, l'obesitat aumenta lo risc d'ipertension arteriala, d'accidents vasculars cerebraus e d'infart dau miocardi[75]. Au niveu endocrin, l'obesitat es una causa majora dau diabeta de tipe 2 e pòt tanben entraïnar de complicacions grevas durant la grossessa[76]. Las complicacions pulmonaras son pereu frequentas, en particular l'apnèa dau sòm e l'insufiséncia respiratòria[77]. Au niveu osteoarticular, l'excès de pes favoriza l'aparicion d'artròsi, en particular dins las articulacions dels genolhs e de l'ancha. Enfin, de rechercas mostrèron l'existéncia d'un ligam entre l'obesitat e un risc aumentat d'aparicion de certans cancers, especialament los cancers ormonodependents[78].

Las complicacions socialas

[modificar | modificar lo còdi]

En mai de las complicacions medicalas, l'obesitat pòt aver de consequéncias socialas negativas per los individús afectats. La grossofobia, es a dire las formas de discriminacion fondaas sus lo pes – es un fenomene documentat dins d'aspectes nombrós de la vida sociala[79][80]. D'estudis mostrèron ansin que los obeses son frequentament victimas de discriminacion sus lo mercat dau trabalh amb de dificultats mai importantas per trobar un emplec e de salaris mejans mai bas[81]. De mai, aquela discriminacion comença sovent a l'escòla, onte los enfants obeses son regularament l'objecte de secutament[82]. Aquelas experiéncias de discriminacion pòion entraïnar una desocializacion progressiva e son associaas amb un risc mai important de depression e d'autres treboladís psicologics.

Epidemiologia de l'obesitat

[modificar | modificar lo còdi]
Percentatge de la populacion mondiala masculina tocada per l'obesitat.
Percentatge de la populacion mondiala femenina tocada per l'obesitat.

L'obesitat es una malautiá en fòrta progression dins lo monde entier despuei la segonda mitat dau segle XX. D'efiech, segon l'Organizacion Mondiala de la Santat, lo nombre d'obeses a mai que doblat entre 1990 e 2014[83]. En 2022, mai d'un miliard de personas èran obesas dins lo monde, çò que representava environ 13 % de la populacion adulta mondiala[83].

Pasmens, la reparticion de l'obesitat es fòrça inegala segon las diferentas regions dau monde e los diferents grops de populacion. Las regions mai tochaas son los Estats Units e l'Orient Mejan, mentre qu'Africa e l'Asia dau Sud-Est presentan los taus mai bas[84]. En Euròpa, los taus d'obesitat son generalament mai bas qu'als Estats Units, mas la tendéncia a l'aumentacion es pereu marcaa. En França e en Occitània, lo taus d'obesitat demòra relativament bas per un païs desvolopat, mas es pasmens passat de 6 % a 14 % entre 1996 e 2016[85].

L'obesitat tòca tanben mai e mai los enfants e los adolescents. A l'eschala mondiala, lo nombre d'enfants e d'adolescents obeses foguèc multiplicat per detz entre 1975 e 2016[84]. Aquela evolucion es particularament preocupanta que l'obesitat infantila es un factor de risc important per l'obesitat adulta e per fòrça malautiás cronicas.

Annexas

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams internes

[modificar | modificar lo còdi]

Bibliografia

[modificar | modificar lo còdi]
  • (fr) Arnaud Basdevant (dir.), Traité de médecine et chirurgie de l'obésité, Médecine Sciences Publications, Lavoisier, 2011.
  • (fr) Edith Bernier, Grosse, et puis ? : connaître et combattre la grossophobie, Trécarré, 2020.
  • (fr) David Le Breton, Des visages. Essais d’anthropologie, París, Métailié, 1991.
  • (fr) David Le Breton, Anthropologie du corps et modernité, París, Presses Universitaires de France, 1990.
  • (fr) Alain Corbin, Georges Vigarello e Jean-Jacques Courtine (dir.), Histoire du corps, 1. De la Renaissance aux Lumières, París, Seuil, 2005.
  • (fr) Catherine Grangeard, Comprendre l'obésité, une question de personne, un problème de société, Albin Michel, 2012.
  • (fr) Mirko D. Grmek (dir.), Histoire de la pensée médicale en Occident. Tome. 2. De la Renaissance aux Lumières, París, Seuil, 1995.
  • (fr) Jean Pierre Poulain, Sociologie de l'obésité, Presses Universitaires de France, 2009.
  • (fr) Georges Vigarello, Les Métamorphoses du gras.: Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle, París, Seuil, 2010.

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. ↑ (fr) Georges Vigarello, « Le prestige du gros », dins Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle, Seuil, 2010.
  2. ↑ (fr) Marco Polo (tèxte establit per Maurice Turpaud), Les Merveilleux Voyages de Marco Polo dans l’Asie du XIIIe siècle, Spes, 1929, pp. 208-209.
  3. ↑ (en) Jim Bradbury, The Capetians: The History of a Dynasty, Continuum International Publishing Group, 2007.
  4. ↑ (en) David Luscombe e Jonathan Riley-SMith, The New Cambridge Medieval History: Volume 4, c.1024-c.1198, Cambridge University Press, 2004.
  5. ↑ (fr) Florent Quellier, Gourmandise, Histoire d’un péché capital, Éditions Armand Colin, 2010.
  6. ↑ (fr) Georges Vigarello, Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle, Seuil, 2010, pp. 27-29.
  7. ↑ En reaccion, aquela contradiccion foguèc a l'origina dels gigants de graissa de Rabelais que voliá criticar aquela obsession per la primessa (Bernard Pivot, « La graisse ancienne et moderne », Le Journal du Dimanche, 20 de març de 2010).
  8. ↑ (en) Peter G. Kopelman, Ian D. Caterson e William H. Dietz, Clinical Obesity in Adults and Children, John Wiley & Sons, 2009, p. 152.
  9. ↑ (fr) Michel Audétat, « L'obésité n'est plus ce qu'elle était », L'Hebdo,‎ 18 de març de 2010, pp. 20-21.
  10. ↑ (fr) Adolphe Quételet, « Recherches sur le poids de l’homme aux diff erent âges », Nouveaux Memoires de l’Academie Royale des Sciences et Belle-Lettres de Bruxelles, vol. 7, 1832.
  11. ↑ (en) G. Eknoyan, « Adolphe Quetelet (1796–1874) – the average man and indices of obesity », Nephrology, Dialysis, Transplantation, 2008, vol. 23, n° 1, pp. 47-51.
  12. ↑ (de) Wolfgang U. Eckart e Christoph Gradmann (dir.), Ärzte-Lexikon. Von der Antike bis zur Gegenwart, Heidelberg, Springer, 2006, p. 189.
  13. ↑ (fr) Georges Vigarello, « L'effervescence typologique », dins Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle, Seuil, 2010.
  14. ↑ (fr) Sylvie-Anne Mériot, Le cuisinier nostalgique : entre restaurant et cantine, CNRS Éditions, 2002, p. 26.
  15. 1 2 (fr) Georges Vigarello, « Cinquième partie - Vers le martyre », dins Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle, Seuil, 2010.
  16. ↑ (en) Elizabeth M. Matelski, Reducing Bodies. Mass Culture and the Female Figure in Postwar America, Taylor & Francis, 2017.
  17. ↑ (en) A. Keys, F. Fidanza, M. J. Karvonen, N. Kimura e H. L. Taylor, « Indices of relative weight and obesity », Journal of Chronic Diseases, vol. 25, n° 6, 1972, pp. 329-343.
  18. ↑ (en) N. Blackburn e D. Jacobs, « Commentary: Origins and evolution of body mass index (BMI): continuing saga », International Journal of Epidemiology, vol. 43, n° 3, 2014 ,pp. 665-669.
  19. ↑ (fr) Organizacion Mondiala de la Santat, Obésité : prévention et prise en charge de l' épidémie mondiale : rapport d' une consultation de l' OMS, 2000, 284 p.
  20. ↑ (fr) Thibaut De Saint Pol, « Obésité et milieux sociaux en France : les inégalités augmentent », Bulletin épidémiologique, n° 20,‎ 13 de mai de 2008, p. 175.
  21. ↑ (en) Johanna Key, Donna Burnett, Jeganathan Ramesh Babu e Thangiah Geetha, « The Effects of Food Environment on Obesity in Children: A Systematic Review , Children, vol. 10 , n° 1, 2023, p. 98.
  22. ↑ (fr) Organizacion Mondiala de la Santat, Document de synthèse de l'OMS. Recommandations et cibles potentielles relatives à la prévention et à la prise en charge de l'obésité tout au long de la vie, 19 d'aost de 2021.
  23. ↑ (en) Z. Bei-Fan et al., « Predictive values of body mass index and waist circumference for risk factors of certain related diseases in Chinese adults: study on optimal cut-off points of body mass index and waist circumference in Chinese adults », Asia Pac J Clin Nutr, vol. 11, supl 8,‎ decembre de 2002, S685–S693.
  24. ↑ (en) M. Kanazawa, N. Yoshiike, T. Osaka, Y. Numba, P. Zimmet e S. Inoue, « Criteria and classification of obesity in Japan and Asia-Oceania », Asia Pac J Clin Nutr, vol. 11, supl 8,‎ decembre de 2002, S732–S737.
  25. ↑ (fr) Lauralee Sherwood, Physiologie humaine, De Boeck Supérieur, 2006, p. 517.
  26. ↑ (en) R. Rosenheck, « Fast food consumption and increased caloric intake: a systematic review of a trajectory towards weight gain and obesity risk », Obesity Reviews, vol. 9, n° 6, 2008, pp. 535-547.
  27. ↑ (en) Sarah C. Bundrick, Marie S. Thearle, Colleen A. Venti, Jonathan Krakoff e Susanne B. Votruba, « Soda Consumption During Ad Libitum Food Intake Predicts Weight Change », Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics, 2013.
  28. ↑ (en) S. L. Gortmarker, A. Must, A. M. Sobol, K. Peterson, G. A. Colditz e W. H. Dietz, « Television viewing as a cause of increasing obesity among children in the United States, 1986–1990 », Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, vol. 150, n° 4, 1996, pp. 356-362.
  29. ↑ (en) I. Janssen, P. T. Katzmarzyk, W. F. Boyce e C. Vereecken, « Comparison of overweight and obesity prevalence in school-aged youth from 34 countries and their relationships with physical activity and dietary patterns », Obesity Reviews, vol. 6, n° 2,‎ 2005, pp. 123–132.
  30. ↑ (fr) Entrevista de Philippe Froguel, « GÉNÉTIQUE L'obésité est une maladie neurocomportementale », La Recherche, març de 2010, consultat lo 26 de febrier de 2026, .
  31. ↑ Au totau, en 2006, 41 sites dau genòma uman èran l'objecte d'estudis pertochant l'obesitat (P. Poirier, T. D. Giles, G. A. Bray et al., « Obesity and cardiovascular disease: pathophysiology, evaluation, and effect of weight loss », Arterioscler. Thromb. Vasc. Biol., vol. 26, n° 5, 2006, pp. 968-976).
  32. ↑ (en) J. V. Neel, « Diabetes mellitus: a "thrifty" genotype rendered detrimental by "progress"? », American Journal of Human Genetics, vol. 14, 1962, pp. 353-362.
  33. ↑ De tota rigor, James Neel prepausèc un modèle basat sus de genes. La forma moderna d'aquela ipotesi, fondaa sus l'ensemble dau fenotipe de l'individú, foguèt formulaa per David Barker (1938-2013) en 1990 (Georges J. Dover, « How Pediatricans Will Diagnose and Prevent Common Adult-Onset Diseases », Transactions of the American Clinical and Climatological Association, vol. 120,‎ 2009, pp. 199–207).
  34. ↑ (fr) Jack H. Wilmore e David L. Costill, Physiologie du sport et de l'exercice, De Boeck Université, París, 2002.
  35. ↑ (en) L. O. Schulz, P. H. Bennett, E. Ravussin, J. R. Kidd, K. K. Kidd, J. Esparza e M. E. Valencia, « Effects of traditional and western environments on prevalence of type 2 diabetes in Pima Indians in Mexico and the U.S. », Diabetes Care, vol. 29, n° 8, 2006, pp. 1866-1871.
  36. ↑ (en) J. Sobal e A. J. Stunkard, « Socioeconomic status and obesity: a review of the literature », Psychological Bulletin (Review), vol. 105, n° 2, 1989, pp. 260-275.
  37. ↑ (en) R. Wilkinson e K. Picket, The Spirit Level: Why More Equal Societies Almost Always Do Better, Londres, Allen Lane, 2009, pp. 91-101.
  38. ↑ (en) H. H. Weng, L. A. Bastian, D. H. Taylor, B. K. Moser e T. Ostbye, « Number of children associated with obesity in middle-aged women and men: results from the health and retirement study », Journal of Women's Health, vol. 13, n° 1, 2004, pp. 85-91.
  39. ↑ Aqueu fenomene es en partia explicat per la reduccion de l'activitat fisica dels parents après la naissença d'un enfant (K. H. Bellows-Riecken e R. E. Rhodes, « A birth of inactivity? A review of physical activity and parenthood », Preventive Medicine, vol. 46, n° 2, 2008, pp. 99-110).
  40. ↑ (en) K. M. Flegal, R. P. Troiano, E. R. Pamuk, R. J. Kuczmarski e S. M. Campbell, « The influence of smoking cessation on the prevalence of overweight in the United States », The New England Journal of Medicine, vol. 333, n° 18, 1995, pp. 1165-1170.
  41. ↑ (fr) « Supplément Interactions Médicamenteuses », Prescrire, t. 32, n° 350, decembre de 2012.
  42. ↑ (en) A. Tremblay e J. P. Chaput, « About unsuspected potential determinants of obesity », Appl. Physiol. Nutr. Metab., vol. 33, n° 4,‎ aost de 2008, pp. 791–796.
  43. ↑ (en) J. P. Chaput, C. Leblanc, L. Pérusse, J. P. Després, C. Bouchard e A. Tremblay, « Risk factors for adult overweight and obesity in the Quebec Family Study: have we been barking up the wrong tree? », Obesity (Silver Spring), vol. 17, n° 10, 2009, pp. 1964-1970.
  44. ↑ (en) F. P. Cappuccio, F. M. Taggart, N. B. Kandala, A. Currie, E. Peile, S. Stranges et al., « Meta-analysis of short sleep duration and obesity in children and adults », Sleep, vol. 31, n° 5, 2008, pp. 619-626.
  45. ↑ (en) G. Gerlach, S. Herpertz e S. Leober, « Personality traits and obesity: a systematic review », Obesity Review, vol. 16, n° 1, 2015, pp. 32-63.
  46. ↑ (en) W. Lauder, K. Mummery, M. Jones e C. Caperchione, « A comparison of health behaviours in lonely and non-lonely populations », Psychology, Health & Medicine, vol. 11, n° 2, 2006, pp. 233-245.
  47. ↑ (en) M. Jokela, M. Hintsanen, C. Hakulinen, G. D. Batty, H. Nabi, A. Singh-Manoux et al., « Association of personality with the development and persistence of obesity: a meta-analysis based on individual-participant data », Obesity Reviews, vol. 14, n° 4, 2013, pp. 315-323.
  48. ↑ (fr) « Obésité : maigrir sans médicament », Revue Prescrire, n° 282, abriu de 2007.
  49. ↑ (en) M. D. Jensen, D. H. Ryan, C. M. Apovian, J. D. Ard, A. G. Comuzzie, K. A. Donato et al., « 2013 AHA/ACC/TOS guideline for the management of overweight and obesity in adults: a report of the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Practice Guidelines and The Obesity Society », Circulation, vol. 129, n° 25, sup. 2, pp. 102-138.
  50. ↑ (en) I. Strychar, « Diet in the management of weight loss », CMAJ (Review), vol. 174, n° 1, 2006, pp. 56-63.
  51. ↑ (en) S. M. Shick, R. R. Wing, M. L. Klen, M. T. McGuire, « Persons successful at long-term weight loss and maintenance continue to consume a low-energy, low-fat diet », Journal of the American Dietetic Association, vol. 98, n° 4, 1998, pp. 408-413.
  52. ↑ (en) D. F. Tate, R. W. Jeffery, N. E. Sherwood, R. R. Wing, « Long-term weight losses associated with prescription of higher physical activity goals. Are higher levels of physical activity protective against weight regain? », The American Journal of Clinical Nutrition (Randomized Controlled Trial), vol. 85, n° 4, 2007, pp. 954-959.
  53. 1 2 (en) Swedish Agency for Health Technology Assessment and Assessment of Social Services (SBU), « Dietary treatment of obesity », Annals of the New York Academy of Sciences, vol. 499, n° 1, 1987, pp. 250-263.
  54. ↑ (en) B. C. Johnston, S. Kanters, K. Bandayrel, P. Wu, F. Naji, R. A. Siemieniuk et al., « Comparison of weight loss among named diet programs in overweight and obese adults: a meta-analysis », JAMA, vol. 312, n° 9, 2014, pp. 923-933.
  55. ↑ (en) M. de Lorgeril, S. Renaud, P. Salen, I. Monjaud, N. Mamelle, J. L. Martin, J. Guidollet, P. Touboul e J Delaye, « Mediterranean alpha-linolenic acid-rich diet in secondary prevention of coronary heart disease », The Lancet, vol. 343, n° 8911,‎ 1994, pp. 1454–1459.
  56. ↑ (en) C. P. Wen, J. P. M. Wai, M. K. Tsai et al., « Minimum amount of physical activity for reduced mortality and extended life expectancy: a prospective cohort study », Lancet, vol. 378, 2011, pp. 1244-1253.
  57. ↑ (en) G. D. Foster, A. P. Makris e B. A. Bailer, « Behavioral treatment of obesity », Am. J. Clin. Nutr., vol. 82, supl., 2005, pp. 230-235.
  58. ↑ (fr) Catherine Grangeard, Comprendre l’obésité, une question de personne, un problème de société, Albin Michel, 2012.
  59. ↑ (en) M. F. Li e B. M. Cheung, « Rise and fall of anti-obesity drugs », World J. Diabetes, vol. 2, n° 2, 2011, pp. 19-23.
  60. ↑ Regardant los exemples citats, la fenfluramina foguèt enebia en França, en Belgica, en Alemanha e au Reiaume Unit en 1997, la norefedrina es enebia a la venda en Belgica despuei 2002 e la sibutramina es enebia dins l'Union Europèua despuei 2010.
  61. ↑ (en) K. P. Kinzig, D. A. D'Alessio e R. J. Seeley, « The diverse roles of specific GLP-1 receptors in the control of food intake and the response to visceral illness », J. Neurosci., vol. 22, n° 23, decembre de 2002, pp. 10470-10476.
  62. ↑ (en) D. Rucker, R. Padwal, S. K. Li, C. Curioni e D. C. W. Lau, « Long term pharmacotherapy for obesity and overweight: updated meta-analysis », BMJ, vol. 335, 2007, pp. 1194-1199.
  63. ↑ (en) A. Astrup, S. Madsbad, L. Breum, T. J. Jense, J. P. Kroustrup e T. M. Larsen, « Effect of tesofensine on bodyweight loss, body composition, and quality of life in obese patients: a randomised, double-blind, placebo-controlled trial », Lancet, vol. 372, n° 9653, 2008, pp. 1906-1913.
  64. ↑ (en) C. I. Perez, J. Luis-Islas, A. Lopez, X. Diaz, O. Molina, B. Arroyo et al., « Tesofensine, a novel antiobesity drug, silences GABAergic hypothalamic neurons », PLOS ONE, vol. 19, n° 4, 2024, e0300544.
  65. ↑ (fr) Haute Autorité de Santé, Recommandations de bonnes pratiques. Obésité : prise en charge chirurgicale chez l’adulte, genier de 2009.
  66. 1 2 (en) H. Buchwald, Y. Avidor, E. Braunwald, M. D. Jensen, W. Pories, K. Fahrbach e K. Scopinaro, « Bariatric surgery: a systematic review and meta-analysis », JAMA, vol. 292, n° 14, 2004, pp. 1724-1737.
  67. ↑ (en) S. J. Curry, A. H. Krist, D. K. Owens, M. J. Barry, A. B. Caughey, K. W. Davidson et al., « Behavioral Weight Loss Interventions to Prevent Obesity-Related Morbidity and Mortality in Adults: US Preventive Services Task Force Recommendation Statement », JAMA, vol. 11, 2018, pp. 1163-1171.
  68. ↑ (en) Organizacion Mondiala de la Santat, WHO urges global action to curtail consumption and health impacts of sugary drinks, 11 d'octòbre de 2016, consultat lo 7 de març de 2026, .
  69. ↑ (en) Manon Egnell, Zenobia Talati, Serge Hercberg, Simone Pettigrew e Chantal Julia, « Objective Understanding of Front-of-Package Nutrition Labels : An International Comparative Experimental Study across 12 Countries », Nutrients, vol. 10, n° 10,‎ octòbre de 2018, article n° 1542.
  70. ↑ (en) Laura K. Brennan Ramirez et al., « Indicators of activity-friendly communities: an evidence-based consensus process », American Journal of Preventive Medicine (Research Support), vol. 31, n° 6, 2006, pp. 515-524.
  71. ↑ (en) A. Must e R. S. Strauss, « Risks and consequences of childhood and adolescent obesity », International Journal of Obesity, vol. 23, supl. 2, 1999, pp. 2-11.
  72. ↑ (en) J. J. Reilly, J. Armstrong, A. R. Dorosty, P. M. Emmett, A. Ness, I. Rogers et al., « Early life risk factors for obesity in childhood: cohort study », BMJ, vol. 330, n° 7504, 2005, p. 1357.
  73. ↑ (en) T. Lobstein, R. Jackson-Leach, C. L. Moodie, K. D. Hall, S. L. Gortmaker, B. A. Swinburn et al., « Child and adolescent obesity: part of a bigger picture », Lancet, vol. 385, n° 9986, 2015, pp. 2510-2520.
  74. ↑ (en) U. Harder, M. Bergmann, G. Kallischnigg e A. Plagemann, « Duration of breastfeeding and risk of overweight: a meta-analysis », American Journal of Epidemiology, vol. 162, n° 5, 2005, pp. 397-403.
  75. ↑ (en) P. Poirier, T. D. Giles, G. A. Bray et al., « Obesity and cardiovascular disease: pathophysiology, evaluation, and effect of weight loss », Arterioscler. Thromb. Vasc. Biol., vol. 26, n° 5, 2006, pp. 968-976.
  76. ↑ (en) K. Arendas, Q. Qiu, A. Gruslin, « Obesity in pregnancy: pre-conceptional to postpartum consequences », Journal of Obstetrics and Gynaecology Canada, vol. 30, n° 6, 2008, pp. 477-488.
  77. ↑ (en) M. Poulain, M. Doucet, G. C. Major, V. Drapeau, F. Sériès, L. P. Boulet et al., « The effect of obesity on chronic respiratory diseases: pathophysiology and therapeutic strategies », CMAJ, vol. 174, n° 9, 2006, pp. 1293-1299.
  78. ↑ (en) A. G. Renehan, M. Tyson, M. Egger, R. F. Heller e M. Zwahlen, « Body-mass index and incidence of cancer: a systematic review and meta-analysis of prospective observational studies », Lancet, vol. 371, n° 9612, 2008, pp. 569-578.
  79. ↑ (fr) « Obésité, stigmatisation et discrimination », dins Arnaud Basdevant (dir.), Traité de médecine et chirurgie de l’obésité, Médecine Sciences Publications, Lavoisier, 2011.
  80. ↑ (fr) Jean Pierre Poulain, Sociologie de l'obésité, París, Presses Universitaires de France, 2009.
  81. ↑ (en) M. Roehling, « Weight-based discrimination in employment: psychological and legal aspects », Personnel Psychology, vol. 52, n° 4, 1999, pp. 969-1016.
  82. ↑ (en) R. Puhl e K. D. Brownell, « Bias, discrimination, and obesity », Obesity Research, vol. 9, n° 12, 2001, pp. 788-805.
  83. 1 2 (en) Organizacion Mondiala de la Santat, Obesity and overweight, 5 de decembre de 2025, consultat lo 7 de març de 2026, .
  84. 1 2 (en) NCD Risk Factor Collaboration, « Worldwide trends in body-mass index, underweight, overweight, and obesity from 1975 to 2016: a pooled analysis of 2416 population-based measurement studies in 128·9 million children, adolescents, and adults », Lancet, vol. 390, n° 10113, 2017, pp. 2627-2642.
  85. ↑ (fr) Lisa Troy (Drees), Surpoids et obésité : facteurs de risque et politiques de prévention en France et dans le monde, 17 de julhet de 2024, consultat lo 7 de març de 2026.
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Obesitat&oldid=2495862 »