Atletisme

L' atletisme, d'al grèc αθλος (çò es lucha) es un espòrt multiple e variat amai universal que se ne pòt devesir en 4 categorias màgers, a saber:
- corsas (d'als 100 m fins al maraton...)
- concorses (sauts e lançaments)
- espròvas combinadas (eptatlon & decatlon)
- marcha atletica...
Istòria[modificar | modificar la font]
Remarca : l'atletisme modèrne es l'eiretier de l'atlestisme practicat per lu Grècs durant l'Antiquitat. Per aquela rason – e per gardar un article simple de legir – aquela seccion non intègra l'istòria dei practicas atletiqui presenti dins d'autru país sensa rapòrt emb aqueli tradicions e la sieu evolucion.
Antiquitat[modificar | modificar la font]
Córrer, sautar e lançar son de gèstes naturals frequentament representats tre lo periòde preïstoric, generalament dins de scenas de caça[1]. Li descubèrtas dei arqueològs mòstran finda l'importància dei armas de lançar dins mai d'una region[2]. Lu elements vènon mai precís a partir dau siècle XV en Egipte emb una referença a una corsa a pen trobada dins la tomba dau faraon Amenhotep II[3]. A la meteissa epòca, d'espròvas de corsa e de lançar (javelina e disc) son atestadi en Creta[4].
Pendent lo siècle VIII avC, apareissèrron lu premiers concors esportius en Grècia e l'atletisme i aguèt una plaça centrala. La corsa mai anciana es la « corsa de l'Estadi » que correspònde a 600 còps la longor dau pen d'Eraclès, sia 192,27 m. Avant la fin dau siècle, foguèt completada per la corsa diaulica (dos estadis), la corsa ippica (mièg fond) e la corsa dolica (fond). Lo pentatlon prefigurava lo decatlon, mas integrava la lucha. Lu Jòcs Olimpics modèrnes son lu vestigis d'aqueli espròvas. Totun, pendent l'Antiquitat Grèga, li competicions èran frequenti car li avia d'autru jòcs sacrats[5]. Aquò favorizèt la difusion de l'atletisme e lei Romans organizèron d'espròvas d'atletisme grèc en lo 186 avC[6]. Doi siècles mai tard, l'Estadi de Domician èra unicament dedicat a aqueli competicions[7].
Espròvas[modificar | modificar la font]

olimpicas[modificar | modificar la font]
Las espròvas dichas olimpicas actualas son al nombre de 47:
- 24 pels òmes
&
Corsas[modificar | modificar la font]

Las 14 corsas (12 comunas & 2 diferenciadas...) se ne pòdon devesir en 6 categorias màgers [9] :
Maraton (42,195 km)
Concorses[modificar | modificar la font]

Los 8 concorses se ne pòdon devesir en 2 categorias [10]:
Sauts[modificar | modificar la font]
Lançaments[modificar | modificar la font]

Espròvas combinadas[modificar | modificar la font]
Marcha atletica[modificar | modificar la font]
non olimpicas[modificar | modificar la font]
Garatz-aicí las autras espròvas, non olimpicas, mas amb recòrds omologats per la Federacion Internacionala d'Atletisme:
corsas[modificar | modificar la font]
marcha atletica[modificar | modificar la font]
especificament de sala[modificar | modificar la font]


Franc las que ja citadas e comunas amb lo programa olimpic... [11]
corsas[modificar | modificar la font]
espròvas combinadas[modificar | modificar la font]
marcha atletica[modificar | modificar la font]
Legislacion & reglamentacion[modificar | modificar la font]
Estadis e installacions esportivas[modificar | modificar la font]

Atletisme d'estadi[modificar | modificar la font]
Atletisme en sala[modificar | modificar la font]

Atletisme sus rota[modificar | modificar la font]
Autras menas d'atletisme[modificar | modificar la font]
Equipament e material[modificar | modificar la font]
Entraïnament & tecnicas[modificar | modificar la font]
Organizacion[modificar | modificar la font]
Planetària[modificar | modificar la font]
Continentala[modificar | modificar la font]
Nacionala[modificar | modificar la font]
Problematicas essencialas[modificar | modificar la font]
Espròvas màgers del calendièr internacional[modificar | modificar la font]
Eròis & figuras màgers de l'atletisme universal[modificar | modificar la font]
Recòrds[modificar | modificar la font]
Estatisticas generalas[modificar | modificar la font]
Bibliografia[modificar | modificar la font]
Istòria generala[modificar | modificar la font]
- istòria de l'atletisme
- Robert Parienté & Alain Billouin: La fabuleuse histoire de l'athlétisme, París, edicions Minerva, 2003 (en francés)
- istòria de l'espòrt
- Jean-Paul Massicotte & Claude Lessard: Histoire du sport, de l'antiquité au XIXème siècle, id PUQ, 1984 (id)
- Thierry Terret: Histoire des sports, id L'Harmattan, 1996 (id)
- Wojcieh Liponski: L'Encyclopédie des sports, id Grund & UNESCO, 2005... (edicion francesa de l'edicion polonesa de 2003, Poznan, ed. Atena...)
- istòria de l'olimpisme
- B. Grandi: Grande enciclopedia dei giochi olimpici, Milan, ed. Ermes, 1992 (en italian)
- Robert Parienté & Guy Lagorce: La fabuleuse histoire des Jeux olympiques, París, ed. Minerva, 2004 (en francés)
e ca
Estatisticas[modificar | modificar la font]
Tecnica[modificar | modificar la font]
varia[modificar | modificar la font]
Filmografia[modificar | modificar la font]
Documents audiovisuals[modificar | modificar la font]
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

- Federacion Internacionala d'Atletisme
- Jòcs Olimpics
- Istòria dels Jòcs Olimpics
- Medalhièr general de l'atletisme olimpic
- Istòria de l'atletisme
- Campionat del Mond d'atletisme
- Campionat del Mond d'atletisme en sala
- Campionat del Mond d'atletisme junior
- Campionat del Mond d'atletisme de la joventut
- Campionat del Mond de cross-country
- Cross de las Nacions
- Campionat del Mond de mièg maraton
- Recòrds del mond d'atletisme
- Estatisticas generalas de l'atletisme
e ca
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Ligams videografics[modificar | modificar la font]
Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Marc Azéma e Laurent Brasier, Le beau livre de la préhistoire. De Toumaï à Lascaux 4, Dunod, 2016.
- ↑ De bastons de lançar foguèron bessai utilizats dins la region de Schöningen fa 400 000 ans (U. Schmit, A. P. Singh, H. Thieme, P. Friedrich e P. Hoffmann, « Electron microscopic characterization of cell wall degradation of the 400,000-year-old wooden Schöningen spears », Holz Als Roh-und Werkstoff, 2005, vol. 63, n° 2, pp. 118-122).
- ↑ Dominique Valbelle, Histoire de l'Etat pharaonique, Presses universitaires de France, 1998, p. 238.
- ↑ D'estadis d'atletisme son estats identificats per lu arqueològs durant lo periòde mejan de la civilizacion minoïca (Louis Godart e Yannis Tzedakis, Témoignages archéologiques et épigraphiques en Crète occidentale du Néolithique au Minoen Récent III B, Gruppo editoriale internazionale, 1992).
- ↑ Wolfgang Decker e Jean-Paul Thuillier, Le sport dans l'Antiquité, París, Picard, 2004, p. 85.
- ↑ Jean-Paul Thuillier, Le sport dans la Rome antique, París, Errance, 1996, p. 115-116
- ↑ Jean-Paul Thuillier, Le sport dans la Rome antique, París, Errance, 1996, p. 78.
- ↑ Id est al programa dels Jòcs Olimpics & dels Campionats del Mond d'atletisme...
- ↑ En italics, las espròvas comunas estadi & sala (al programa dels actuals Campionats del Mond d'atletisme en sala...)
- ↑ idem
- ↑ veire nòta 4 çai-sus...