Arabia (província romana)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La província romana d'Arabia Petrèa

La província romana d'Arabia o Arabia petrèa foguèt creada en 106 per la conquista del reialme nabatèu (que la capitala èra Petra) qu'èra un dels darrièrs reialmes de l'Orient Mejan jos protectorat roman. Tèrme per la caravanas vengudas del Sud arabic o del golf Persic, ocupava una region importanta pels ligams estrategics dels Romans entre Egipte d’un costat, Judèa e Siria d’autra costat. La província d'Arabia malgrat sa creacion tardièra foguèt plan integrada a l'empèri e sa region garda de restes arqueologics importants de la preséncia romana.

Conquista[modificar | modificar la font]

En 106, A. Corneli Palma, legat de Siria, ocupa aquel reialme sens dificultat, e de fach una província imperiala nomenada Arabia, governada per un legat propretor, installat al nòrd de la novèla província a Bostra (Bosra). La legion III cirenaïca venguda d’Egipte i es transferida. Dempuèi alà, cobrís Egipte e Judèa de las eventualas atacas vengudas de l’Èst, e prepara lo projècte de Trajan de guèrra contra los Parts. En temps de patz, contraròtla la granda rota comerciala de Damasc a Petra, que va enseguida capa a Aela (Aqaba) e la mar Roja, Egipte e Alexàndria o lo golf Persic pel desert.

Pasmens la prosperitat de Petra merma après son annexion e l’obertura de novèlas rotas comercialas partant de Palmira o d’Alexàndria.

Istòria de la província[modificar | modificar la font]

Jols darrièrs Antonins, Marc Aurèli e Còmmode, la garnison militara de la província es presenta fins al tèrme de l'Arabia desèrta, al mai près de las rotas menant cop a l'Arabia felix, per exemple a Dumatha.

Al començament de regne de Septimi Sever, l'Arabia es espandida cap al nòrd, al prejudici de la província de Siria. Lo cristianisme s'installa a Bostra, la capitala, e vèrs 213-214 lo governaire Furni Julian deu cridar l'evèque d'Alexàndria (que li envia lo jove Origenes) per apasimar un conflicte que divisavan los cretians de la província.

Un notable de l’òrdre equestre originari de la region de Bosra fa una pujada excepcionala: M. Juli Filip, o Felip l'Arabi participa en 241 à la campanha contra los Pèrsas, e remplaça en 243 lo defunt Timesitèu coma prefècte del pretòri e tutor del jove emperaire Gordian III. En 244, los soldats eliminan Gordian III e proclaman emperairez Felip. Regna de 244 a 249 (es el que celèbra lo milen aniversari de Roma, en 248).

Limitas de l'Arabia romana seguent las reformas de la tetrarquia

Pendent lo sègle IV, las reformas de la tetrarquia partisson l'Arabia romana en província mai pichonas e separan los poders militars e civils dins las província, mas pas en Arabia Petrèa, governada per un dux et praeses, çò que mòstra los riscs d’inseguritat e las menaças forastièras.

Quand lo cristianisme s’impausa dins l’Empèri roman, los luòcs biblics mitics de la província d’Arabia son edificat en luòcs de culte, coma lo monastèri de Siyagah al mont Nebo, e fòrça glèisas. Los remarcables decòrs de mosaïcs trobats pels arqueològs dins aquelas glèisas permeton de caracterizar una escòla de mosaïstas dicha de Madaba.

Al sègle VI, Justinian Ier sortís de la província de tropas permanentas, e confia sa defensa als Gassanids, Arabis crestians.

Lo grand conflicte entre los Bizantins e los Persas tòca la província d’Arabia, passatge per la conquista persa d'Egipte en 619. Après la victòria definitiva dels Bizantins suls Persas en 628, la província torna dins l’Empèri, per pauc de temps: los musulmans n'acaban amb la dominacion romana, prenent Jerusalèm en 638 puis d’Alexàndria en 642.

Al sègle VIII, de fòrça tèrratrem a d'epidèmias acaban la roïna de la civilizacion urbana grecoromana de l'Arabia Petrèa.

Sites arqueologics[modificar | modificar la font]

Petra

Doas vilas constituisson de sites màger de Jordania:

  • Jerash (anciana Gerasa)
  • Pétra

D'impressionants restes antics se pòdon vistar en Siria del sud o qu'en Jordania:

  • Bostra (capitala de la província, aujourd'hui Bosra en Syrie)
  • Philippopolis d'Arabia (Shahba, en Siria del sud)
  • Rabbathmoba (Rabba en Jordania)
  • Khirbet Dharih (temple recentament fouillé et restauré en Jordanie)

Los cinc sègles de preséncia imperiala daissèron d’autres rèstes remarcables:

  • Lo limes Arabicus es plan representat per las les roïnas de las fortalesas de Qasr Azraq, Qasr Bshir, o le camp legionari de Lejjun.
  • la glèisa de Madaba e son mosaïc representant una mapa de la Palestina romana.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]