Almeria

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Almeria
Almería

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
2007-12-18-04706 Spain Almeria.jpg
Bandera de Almería.svg
Escudo ciudad de Almería.svg
Geografia fisica
Coordenadas 36° 50′ 00″ N 2° 27′ 00″ O / 36.833333, -2.450000 / 36.833333; -2.450000
Carte de localisation de Almeria
Transparent3x3.gif
Superfícia 296 21 km²
Geografia politica
País Flag of Spain.svgEspanha
Comunautat autonòma Andalosia Armas de Andalosia
Província Almeria
Comarca Comarca Metropolitana d'Almeria
Municipalitat Almeria
Primièr cònsol
Mandat en cors
Ramón Fernández-Pacheco
Geografia umana
Populacion (INE)
(2015)
194 203 ab, ab.
Autras informacions
Còde postal 04001-04009
Còde INE [1]
http://www.aytoalmeria.es


Almeria (Almería en castelhan), es una vila d'Espanha, capitala de la província d'Almeria en Andalosia. Pòrt sus la Mar Mediterranèa, compta amb gaireben 189.000 abitants.

Almeria es una vila costièra e portuària, entre Granada e Múrcia. Es delimitada pel mont Gádor (Sierra de Gádor) a l'oèst, al nòrd per la montanha Alhamilla (Sierra Alhamilla), a l'èst per una granda plana que culmina al pic de Cabo de Gata, situat dins lo pargue natural de Cabo de Gata-Níjar, e al sud per l'obertura sus una granda baia. La vila, situada al sud-èst d'Espanha, en riba de la Mar Mediterranèa, es bordada pel fluvi Andarax.

Es la capitala de la còsta d'Almeria que s'espandís sus una largor de 219 km.

A una trentena de quilomètres al nòrd se tròba lo desèrt de Tabernas, mondialament conegut pels filmes (subretot los westerns spaghettis) qu'i son estats rodats. A una trentena de quilomètres a l'oèst, se desplegan 25.000 ha de sèrras plastificadas.

Culturalament, la vila es celèbra per l'Alcazaba, lo Cargadero de Mineral (tanben conegut coma Cable Inglés), la catedrala e lo seu musèu arqueologic. Las culturas dels invernaderos, la construccion e lo torisme son las principalas activitats de la vila. En 2005, aculhiguèt los Jòcs Mediterranèus, dotant aital la vila de polidas e necessàrias installacions esportivas coma l'Estadi de la Mediterranèa o la Vila Mediterranèa d'El Toyo.

La vila ten un aeropòrt internacional.

L'illa d'Alborán aparten administrativament a la municipalitat, e mai precisament al quartièr de Pescadería.

Toponimia[modificar | modificar la font]

La tradicion ditz que lo nom Almeria provendriá de l'arab المرية (Al-Mariyya) : «lo miralh de la mar». Actualament, l'interpretacion mai acceptada es que deriva del tèrme arab مرأى (Al-Mara'ā), que significa « la torre de garda ».

Climat[modificar | modificar la font]

Almeria a un climat subtropical semi-arid de tipe « sirian ». Lo tipe sirian es caracterizat per una sason sèca en sason cauda (los 6 meses mai caudes de l'annada) donc es la degradacion al còp semi-arida e subtropicala del climat mediterranèu, que tanben a sa sason sèca en estiu. Lo climat d'Almeria es subtropical car:

  1. La mejana annala de las temperaturas (18,7 ºC) es superiora o egala a l'isotèrma, 18 ºC.
  2. La mejana mesadièra del mes mai fred (12,5 ºC en genièr) es inferiora a 18 ºC.

La temperatura mejana annala es de 18,7 ºC, e la de sas aigas en ivèrn es mai cauda que la de l'aire.

Istòria[modificar | modificar la font]

Las pinturas rupèstras e autres artefactes descobrits en las espugas de Nerja, ara celèbras en lo monde arqueologic jol nom de « catedrala preïstorica », testimonian que la region foguèt abitada dempuèi los primièrs temps neolitics (6000 a.C.)

Una vila sembla aver existit en l'antiquitat, fondada pels cartagineses. Scipion l'African la prenguèt e renomenèt Portus Magnus (Grand Pòrt). La vila foguèt puèi ocupada pels vandals, los visigòts, los bizantins, un còp de mei pels visigòts, puèi pels arabs, que la nomenèron Al-Mariyat (« la torre del gait »). Lo califa omeia Abd al-Rahman III i faguèt construire una ciutadèla, l'Alcazaba, en 955. La vila prosperèt gràcias a son pòrt, important ligam comercial amb Africa.

En 858, la vila pilhada pel cap viking Hasting.