Vejatz lo contengut

Aimeric de Pegulhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Aimeric de Peguilhan)
Infotaula de personaAimeric de Pegulhan

Modifica el valor a Wikidata
Nom(pro) Aimeric de Péguilhan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naissençasègle XII Modifica el valor a Wikidata
Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Mòrt1228 (Gregorian) Modifica el valor a Wikidata
Lombardia Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
Activitat
MovementMusica medievala Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f4706f33-80f4-4318-8dc6-21f05d740d9b Discogs: 2304432 Allmusic: mn0002163367 Modifica el valor a Wikidata
Representacion d'Aimeric de Pegulhan dins un cançonièr del sègle XIII.

Aimeric de Pegulhan (Eimeri de Pegulha en nòrma mistralenca[1]; variantas Peguilhan, Peguillan en occitan ancian; Pegulhan, c. 1175 - c. 1230, Itàlia) foguèt un trobador occitan nascut a Pegulhan (airal de Sent Gaudenç).

Aimeric èra lo filh d'un borgués de Tolosa, mercadièr de teissuts. Coma o indica sa vida lo trobador deguèt fugir d'Occitània aprèp que nafrèsse lo marit d'una borguesa que calinhava. Se refugièt en Catalonha, ont visquèt qualques annadas jos la proteccion del trobador Guilhèm de Berguedan. Demorèt puèi un temps a la cort del rei de Castilha que lausèt dins qualques composicions. Li calguèt abandonar la region davant la menaça de la crosada albigesa e s'installèt alara dins lo nòrd d'Itàlia cap al 1212 e i demorèt dètz ans. Se crei que moriguèt dins aquel país.

Vida d'Aimeric de Pegulhan

[modificar | modificar lo còdi]

N'Aimerics de Peguillan si fo de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers, que tenia draps a vendre. Apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. Et enamoret se d'una borgesa, soa visina. Et aquella amors li mostret trobar. Et fetz de leis maintas bonas cansos. E mesclet se ab lui lo marritz de la domna e fetz li desonor. E N'Aimerics si s'en venget, qu'el lo feri d'una espaza per la testa. Per que.l covenc ad issir de Tollosa e faidir. Et anet s'en en Cataloigna. E.N Guillems de Berguedam si l'acuilli; et enansset lui en son trobar, en la premiera canson qu'el avia faita. Et fetz lo joglar, qu'el li det son pallafre e sos vestirs. E presentet lo al rei Anfos de Castella, que.l crec d'arnes e d'onor. Et estet en aquellas encontradas lonc temps. Puois s'en venc en Lombardia, on tuich li bon ome li feron gran honor. Et en Lombardia definet.

Se sap que compausèt almens cinquanta òbras, que sonque ne son arribadas sièis amb la musica:

  • Atressi•m pren com fai al jogador
  • Cel que s'irais ni guerrej' ab amor
  • En Amor trop alques en que•m refraing
  • En greu pantais m'a tengut longamen
  • Per solatz d'autrui chan soven
  • Qui la vi, en ditz

Articles connèxes

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
    1. Mistral, Frederic (1878–1886). Lou Tresor dóu Felibrige (TDF). Rafèla d'Arle: Cultura Provençala e Meridionala.