-333
-333 | |
---|---|
Ans : -336 -335 -334 -333 -332 -331 -330 Decennis : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an -333 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Esparta[modificar | modificar la font]
Aprofichant l'alunchament d'Alexandre lo Grand, lo rèi Agis III assaièt d'obtenir lo sostèn financier deis Aquemenidas per organizar una revòuta de Grècia còntra Macedònia. Pasmens, l'afondrament de l'Empèri Aquemenida arrestèt son projècte. En plaça, desbarquèt sei tropas en Creta per i assegurar l'influéncia espartenca e i trobar de mercenaris susceptibles de renfòrçar l'armada de Lacedemònia.
Asia[modificar | modificar la font]
Empèri Aquemenida[modificar | modificar la font]

Perseguida de la guèrra còntra Macedònia amb una còntra-ofensiva d'amplor dirigida per lo rèi Darius III eu meme. Pasmens, maugrat sa superioritat numerica, foguèt vencut a la batalha d'Issos en Cilícia. Aquò entraïnèt la pèrda definitiva d'Anatolia. La flòta pèrsa menada per lo satrapa Memnon de Ròdes ataquèt alora lei linhas d'avitalhament macedoniana. En particular, comencèt lo sètge de Mitilèn. Dins aquò, la mòrt de malautiá de Memnon causèt la revirada de l'expedicion.
Per s'aparar còntra aquela menaça, Alexandre ataquèt alora Fenicia per conquistar lei pòrts de la flòta pèrsa. Sidon e Biblos — que sa populacion èra estada chaplada per lei soudats d'Artaxerxès III au començament deis annadas 340 av. JC — resistèron pas e, au contrari, ajudèron leis envaïsseires. En revènge, Tir decidèt de resistir marcant lo començament d'un sètge lòng e malaisat.