Òli de lin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'òli de lin o « òli de grana de lin » es un òli de color jauna daurada, tirada de las granas maduras del lin cultivat, trissadas a freg e/o a caud; a vegada es tracha per un solvant, quand son usatge es industrial o artistic, subretot coma siccatiu, o òli autosiccatiu.

Las utilizacions de l'òli de lin derivan de sa riquesa en acids grases poliinsaturats, subretot acids linolenic e linoleic, que li ven lo nom.

Composicion[1][modificar | modificar la font]

Compausat Familha d'acid gras Taus per 100 g
Acid mristic (saturat)
0,041 g
Acid pentadecanoic (saturat)
0,014 g
Acid palmitic (saturat)
6,047 g
Acid eptadecanoic (saturat)
0,046 g
Acid estearic (saturat)
3,428 g
Acid arachidic (saturat)
0,146 g
Acid beenic (saturat)
0,068 g
Acid lignoceric (saturat)
0,078 g
Acid erucastic (monoinsaturat)
ω-9
0,13 g
Acid oleic (monoinsaturat)
ω-9
18,115 g
Acid palmitoleic (monoinsaturat)
ω-7
0,046 g
Acid cetoleic (monoinsaturé)
ω-11
0,068 g
Acid linoleic (poliinsaturat)
ω-6
15,553 g
Acid alfalinolenic (poly-insaturé)
ω-3
56,018 g
Acids grases trans
0,019 g
Total acids grases saturats
9,4 g
Total acids grases monoinsaturats
20,2 g
Total acids grases poliinsaturats
66 g
Vitamina E
17,5 mg
Vitamina K
-

La composicion en acids grases de las trigliceridas de l'òli de lin es la seguenta[2],[3]:

L'analisi nutricionala, per 5 ml d'un òli de lin alimentari tipic (source), es la seguenta:

Energia Proteïnas Lipids Glucids
42 Cal

176 kJ

0 g 4,7 g

amb Acids grases

  • saturats: 0,4 g
  • monoinsaturats: 0,8 g
  • poliinsaturats: 3,5 g
    • linoleic: 0,6 g
0 g

Proprietats de l'òli de lin[modificar | modificar la font]

L'òli de lin polimeriza espontanèament a l'aire, amb una reaccion exotermica: un pelhòt banhat d'òli pòt atal, per escasenças, s'alucar espontanèament.

Per sas proprietats de polimèr, l'òli de lin es utilizada sola, o mesclada a d'autres òlis, resinas e solvants, e s'utiliza coma:

  • Imprenhaire e protector de las fustas a l'interior coma a l'exterior: proteccion contra l'umiditat, los fungis e insèctes, e contra la posca per son caractèr antistatic;
  • Compausant d'unes vernises de finicion;
  • Ligant de trissatge per la pintura a l'òli;
  • Agent plastificant del mastic de veirièr;
  • Agent durcisseire de diferentas preparacions;
  • Agent de coeréncia e ligant dins la fabricacion del linoleum.

Fabricacion e produccion comerciala[modificar | modificar la font]

Vinheta L'òli de lin es extracha de las granas de lin culhidas maduras, secadas puèi trissadas e premsadas. D'ordinari, lo lin fa l'obècte d'una extraccion per pression-dissolucion tot coma lo còlza. L'òli de lin obtenguda per aqueste metòde es utilizada per d'objectius industrials. Per realizar un òli net per la consomacion umana, lo lin es primièr premsat a freg. Enseguida, una pression a caud, amb o sens solvant permet de prene d'òli suplementari destinat a d'aplicacions industrials.

Alimentacion, medecina[modificar | modificar la font]

Mai de 30 remèdis medicinals amb l'òli de lin, foguèron acampats per Plini lo Vièlh. Aquestes remèdis fan uèi encara partit de la farmacopèa de la medecina tradicionala chinesa e Indiana dins l'Ayurveda.

Alara que l'òli d'oliva es pròpre al bacin mediterranèu, l'òli de lin constituiguèt, per las populacions mai septentrionalas d'Euròpa, una de las fonts màger de matèrias grasas vegetalas, tot coma l'òli de còlza e l'òli de cambe.

Contenent mai de 70 % de son pes en acids grases poliinsaturats[4], l'òli de lin fa partir de las opcions dieteticas, subretot per las personas cercant d'aponds importants en omega-3 e febles en omega-6. Segon lo doctor Catherine Kousmine, l'òli de lin participa a la luta contra las malautiás degenerativas[5].

Del vejaire reglamentari, l'òli de lin èra considerada coma un òli exclusivament tecnica dempuèi 1908[6], e sa venda en França coma denada alimentària èra enebida, alara qu'èras autorizada en Alemanha.

En 2009, l'AFSSA donèt un avís positiu a l'utilizacion de l'òli de lin pura [7] en cosina. L’òli de lin presenta un interés nutricional pour al respècte de l'acid α-linolenic (omega-3). En 2010, l'òli de lin pura (non mesclada) foguèt autorizada jos condicions[8].

Es un produch comercializat per usatge alimentari dempuèi longtemps dins fòrça païses (Alemanha, Canadà, China, Soïssa…), sens efièchs nefasts mostrats.

L'òli de lin es plan fragila e ven ranci aisidament; se la deu gardar al refrigerator, e consomar rapidament. Mai, vendriá toxica s'èra trop damtjada; cal pas l'utilzar se una odor desagrabla se fa sentir.

Pintura[modificar | modificar la font]

Linseed oil paint..JPG

Ligant de las colors a l'òli[modificar | modificar la font]

L'òli de lin, es utilizada per sa siccativitat e la mai utilizada, coma ligant de trissatge, per realizar las colors a l'òli, aquò dempuèi l'epòca de Jan Van Eyck. Segon Watin, « es solide la melhora de totes »[9].

Las autras òlis utilizadas, en mendre mesura, son l'òli de cartam, l'òli de pavòt e l'òli de notz.

L'acid linoleic s'oxida al contacte de l'air caud en acid oxilinoleic, nomenat tanben linoxina. Los acids linolenic (3 insaturacions) e linoleic (2 insaturacions) donana a l'òli de lin sa fòrta siccativitat, amb un indici d'iòde superior a 170[10].

Per favorizar l'oxidacion, e donc accelerar la siccativitat de l'òli de lin, se la mescla a caud amb de litartge o de minium (toxic e interdit dins unes païses).

Compausant dels mediums e vernises[modificar | modificar la font]

L'òli de lin dintra dins la composicion dels diferents mediums de pintar e vernises. Pòt tanben èsser pura pel pintre.

  • L'òli de lin premsada a freg pòt èsser aponduda a la color per ne melhorar sa consisténcia, sa fluiditat e d'aumentar sa brilhança e sa transparéncia.
  • L'òli de lin rafinada, mai utilizada, melhora la consisténcia de la pasta e alentís lo secatge.
  • L'òli de lin Standolie es un òli de lin cuècha. Es alara mai pesuca, mai onchosa e donc mai agrabla de trabalhar. Durcís tanben mai aviadament e dona un film dur e esmatlat. Es atal fòrça utilizada per realizar los glacises a la fin de l'òbra e realizar lo medium de pénher. Sa color es pasmens mai prononciada.
  • L'òli de lin clarificada, decolorada o blanquida es atala tractada per realizar una color mens prononciada.

Estampariá[modificar | modificar la font]

L'òli de lin es tanben utilizada coma siccatiu de tintas vegetalas utilizadas en impression offset.

Proteccion de la fusta[modificar | modificar la font]

Mesclada amb de l'esséncia de terebentina (proporcion de 50/50), es utilizada per tractar la fusta, los postam subretot. L’esséncia de terebentina servís sonque a diluir l’òli de lin pour que penetre dins la fusta. Se pòt utilizar l'òli de lin pura en la cauffant leugièrament e, s'es possible, banhant l'objècte de tractar dins lo banh d'òli tebesa. Aplicar una segonda sisa après 15 jorns de secatge.

Autras utilizacions[modificar | modificar la font]

  • Per noirir los animals, amb los tortèls de lin
  • Coma mastic pel calafatament e l'estanqueïtat
  • Per la fabricacion del linoleum
  • Pel tractament dels cuers
  • Per noirir las batas dels cavals
  • Per realizar lo sabon negre
  • Per protegir la patina dels bronzes ancians, de las pèças de moneda, e quitament l'acièr rovilhat, après dessalinisacion.
  • Per protegir las fustas a l'exteriors dels bornats
  • Per protegir e far estanc los sòls en tèrra cuècha coma las tometas.
  • LosEgipcians utilizavan l'òli de lin per la momificacion dels faraons.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) USDA National Nutrient Database for Standard Reference
  2. http://cerig.efpg.inpg.fr/memoire/2000/encres-vegetales.htm
  3. Page sur les composés bioactifs du lin, sur le site Agriculture et Agroalimentaire Canada
  4. {{{2}}},
  5. guide de visite, les plantes magiques, du jardin des neuf carrés de l'abbaye de Royaumont
  6. Décret du 11 mars 1908 pris pour l'exécution de la loi du 1er août 1905
  7. Avis de l'AFSSA/ANSES sur la consommation d'huile de lin pure
  8. Arrêté du 12 juillet 2010 fixant les conditions d’utilisation de l’huile de lin pour un usage alimentaire
  9. Watin, L'Art du peintre, doreur, vernisseur, Paris, 1755
  10. La siccativité d'une huile, c'est-à-dire son aptitude à sécher en présence de l'oxygène de l'air, est d'autant plus marquée que le nombre d'insaturations présentes dans la structure moléculaire de l'huile est élevé. Le contenu en insaturations se mesure par l'indice d'iode.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • A. Romain, Fabricant de vernis de toute espèce, éditions Baudouin. (ISBN 2-86396-028-8)

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]