Lin cultivat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Lin.

Linum usitatissimum


Lo lin cultivat (Linum usitatissimum) es una espècia de plantas dicotiledonas de la familha de las Linaceae, originària d'Eurasia. Es una planta erbacèa annuala autogama, largament cultivada per sas fibras textilas e sas granas oleaginosas.

Exitís pel mond unas 200 espècias de lins (genre Linum), que gaireben totes son salvatjas e perennas. Dempuèi de milièrs d’annadas, (la mai anciana fibra al mond es aquesta del lin trobat dins la balma de Dzudzuana en Georgia datant de fa 36 000 ans)[1], los pòbles d’Asia Centrala, los Egicians, los Grècs e los Galleses favorizèron lo desvelopament d’una espècia nomenada « usitatissimum ». Aqueste lin cultivat (Linum usitatissimum L.), plan diferent dels aujòls, es una espècia annuala. Seguent los critèris de seleccion, comprend de varietats que la produccion principala es la fibra e d'autras la grana[2].

Descripcion[modificar | modificar la font]

Linum usitatissimum L. se presenta jos l’aspècte d’una camba unica podent aténher una nautor de gaireben 1 mètre per un diamètre al colet de l'òrdre de 2 mm. Sus aquesta camba s'espandisson 80 a 100 fuèlhas simplas, lanceoladas, sessilas, possedissent tres nervaduras. La disposicion d'aquestas es espiralada; forme 3 elices a partir de la tresena fuèlha, las dos primièras avent una disposicion opausada altèrna al respècte del cotiledons. Per trapar doas fuèlhas successivas sus una mèsma generatritz, cal far tres torns de camba e comptar 8 insercions foliàrias. L’interval que los separa correspond a la distància interfoliària. Determina la longor maximala de las fibras elementàrias.

Lo lin possedís una raiç pivotanta podent davalar a mai d'1 mètre de prigondor dins las tèrras prigondas e donan fòrça radicèlas.

L'inflorescéncia en forma de cima pòrta fòrça flors que la color varia d'un blau pur fins a un blanc mai o mens rosat, segon las varietats. La florason estatjada pòt durar fins a 15 jorns. Las flors còrtan 5 petals e an una durada de vida brèva (una jornada). Lo pollèn demora viable pendent sonque 5 a 7 oras, dempuèi la dehiscéncia de las antèras fins a aquesta dels petals.

Cada flor dona un fruch: una capsula de cinc lòtjas contenent caduna doas granas e separadas per una falsa paret mai o mens cilhada. Aquestas capsulas presenton una leugièra punta al suc. Al madur, las capsulas son mai o mens dehiscentas segon las varietats.

Las granas son lisas, planas, oblongas, pichona e leugièra (entre 4 e 7 gramas per mil grans) e de color bruna al madur. S'acaban per un bèc leugièrament corb.

La grana de lin es rica en òli; aquesta representa 35 a 50 % de sa massa seca. L'acid linolenic (omega 3) pòt representar 55 a 75 % dels acids grases que compausan aqueste òli.

La distinccion varietala se fa subretot pels caractèrs de las flors e de las capsulas (color dels petals, de las estaminas e dels estils, pigalhada dels sepals, cilhacion dels parets de las capsulas, etc.).

Linum usitatissimum L. possedís 15 parelhs de pichon cromosòmas (2n = 30). Lo genòma del lin foguèt decriptat e publicat en 2012[3].

Istoric[modificar | modificar la font]

Egipcians clhissent lo lin (ipogèu de Tèbas).

Lo lin es istoricament una de las primièras espècias cultivadas. Mai anciana fibra al mond es aquesta del lin trobat dins la balma de Dzudzuana en Georgia dempuèi fa 36 000 ans.

Lo bèrc de sa domesticacion demora encara incertan mas es jos l'Egipte dels faraons que l’usatge del lin comencèt a se desvelopar: sa produccion, attestada fa mai de 6 000 ans, èra utilizat per realizar de vestits, teissuts funeraris, velas de nau, còrdas o rets. Las granas èran consomadas per lors qualitats nutritivas[4].

La cultura del lin a enseguida s'espandissiá al vesinat pendent l’epòca neolitica, fins l’Euròpa, gràcia als navigators fenicians.

En Gàllia se cultivava lo lin plan abans ala conquista de las Gàllias per Juli Cesar[5].

A l'epòca, lo lin èra considerat coma una planta magica associada a la magia blanca. Al sègle XIII, l'escòla de medecina de Salèrna indica que « rostidas, las granas de lin son diureticas e aperitivas »[6].

Al sègle XIII, sa cultura se desvolopèt dins las Flandras, la Bretanha e l’Anjóu[7].

Es al sègle XVII que l'utilizacion del lin atenguèt son apogèu. Las superfícias cultivadas atenguèron 300 000 ha, amb un rendiment de 600 kg de fibras per ectara. Loís XIV de França, per l'abolicion de l'edicte de Nantas, provòca l'exili de fòça huguenots qu'enportèron amb eles lor saber far de la linicultura en Irlanda, en Soïssa o als Païses Basses. Lo coton que foguèt importat a grands volums remplacèt progressivament lo lin pendent lo sègle XVII[8].

Al sègle XIX, la filatura e la teissedura dintrèron dins l’ère de l’industrializacion. En França, los pichons lòts produchs dins la bòrdaò conven pas mai al industrials e las superfícia de lin casèron a 100 000 ectaras. Aquesre declin contunhèt encara mai per l’utilizacion intensiva del coton. La produccion francasa èra pas que de 20 000 ha abans 1945.

Ara, en França, la cultura representa entre 55 000 e 75 000 ha segon las annadas.

Las varietats[modificar | modificar la font]

Lin en flor

La seleccion del lin se caracteriza per un esfòrç permanent de melhoracion del rendiment en fibras e granas, de la resisténcia a l'ajaçada e de la toleréncia a las malautiás. A aquestes critèris de basa s’apondon la recerca de varietats mai resistantas a las amplitudas termicas e que las fibras o las granas poirián èsser valorizadas sus de mercats novèls.

Nòu a onze annadas son necessàrias a la seleccion e a la multiplicacion d’una novèla varietat que lo lin ─ autogama ─ obliga a la produccion de linhadas puras, geneticament fixadas, e presente un feble taus de multiplicacion.


La cultura e la transformacion del lin de fibra[modificar | modificar la font]

La plaça del lin dins la rotacion de las culturas[modificar | modificar la font]

Dins la rotacion de las culturas lo lin peut aver d'efièchs benefics sus las autras culturas en estructurant las tèrras e en redusent segura de pressions exercidas pels bioagressaires. En contrepartida, lo lin mòstra unas exigéncias: agrada las tèrra leugièrament acida (pH unes 6,5), prigondas e subretot plan estructuradas. Aquestes elements son a prene en consideracion quitament abans l’implantacion de la cultura, en donant prioritat a la causida de las parcèlas[9].

Los efièch benefics del lin sus las autras culturas[modificar | modificar la font]

98 % de las superfícias de lin de fibra e 50 % de las superfícias de lin de grana son semenadas de blat amb de varietats de prima. Dins aquesta version, lo lin representa un començament de rotacion fòrça complementari de las cerealas d’ivèrn. Son introduccion dins las rotacions permet:

  • d’alongar lo delai de retorn de las autras culturas e de limitar las malautiás e los destrucis que demoran dins lo sòl,
  • trncar lo cicle d'unas adventicias,
  • de contrarotlar aquestas que son dificilas de destruire dins d’autras culturas (geraniums, crucifèras, graminèas estivalas annualas o vivaças) e
  • d’alternar las matèrias activas utilizadas dins una mèsma parcèla, mai sovent, un estalament del temps de trabalh fòra dels periòdes de semenada e de culhida.

L’efièch benefic del lin de fibra sus l'estructura del sol se traduch mai sovent per una auçada mejana de rendiment de 5 % de la cultura venenta.

Lo respèct d'un interval de 6 a 7 ans entre 2 lins[modificar | modificar la font]

Coma fòrça cap de rotacion, lo lin deu pas tornar tròp sovent dins las mèsmas parcèlas per favorizar pas la multiplicacion dels fungis tellurics responsables de malautiás grevas, coma Fusarium oxysporum f.sp. lini, agent de la fusariòsa vasculara o Verticillium dalhiae, agent de la verticilliòsa. Una frequéncia de retorn de 6-7 ans constituís un ritme rasonable, quitament se gaireben totes los fungis patogèns an una durada de conservacion plan superiora.

La presa en compte dels precedents[modificar | modificar la font]

Lo potencial del lin s'exprimís tant melhor que sa raíç, pivotanta, encontra pas d'obstacle, que lo cobèrt es omogenèu e que la creissença de las plantas es regulara. Passa per un mèsme prealable: una implantacion sonhada e omogenèa sus un sòl regular. Lo melhor precedent del lin es una cereala de palha.

La creissença e lo desvelopament de las plantas[modificar | modificar la font]

Plantulas: los 2 cotiledons daissan entreveire la primièra fuèlha.
Lins atenhent una nautor de 15 cm.
Lins madurs.

La creissença del lin de fibre es rapid. De la levada a la maduritat, se passa unes 120 jorns pendent que las cambas atenhon lor nautor maximala e maduran. Las estapas de son desvolopament son netas. Se'n destrian sièis:

  • De l’emergéncia a la levada: aqueste periòde correspond al "punt de partença" de la vegetacion. Es a aqueste moment que las plantas son mai sensiblas au la gelada, als molons aigats e als destricis.
  • De la levada a l'estadi 4 cm: los lins cobrisson lors besonhs en zinc. Se pòdon pas ne dispausar, patisson d'una manca que se manifestarà vèrs 10 cm. A 4 cm, la longor de las raices es normalament 10 còps mai important que la nautor de las plantulas.
  • De l'estadi 4 cm a l'estadi 10 cm : aquesta estapa dura gaireben 1 mes. Las raices exploran la tèrra fins a un prigondor de 60 cm. Posan al mens 50 % de l’azòt necessari a la creissença dels lins.
  • De l'estadi 10 cm a la primièra flor: es a aqueste moment que la creissença dels lins se fa rapida. En condicions doças e umidas, pòdon ganhar fins a 5 cm per jorn. Vèrs 40 cm, las plantas passan de l'estadi vegetatiu a l'estadi reproductor. Lor color, caracteristica, ven le verd tendre. En 2 setmanas, pòdon aténher 80 cm. Es pendent aquesta estapa rapida que la sensibilitat dels lins a l'ajaçada es maximala.
  • La florason: interven vèrs lo 15 de junh. Es estatjada. Los camps venon alara d’un subtila color blava entre 1 e 3 setmanas segon las condicions meteorologicas. Las flors se dobrisson mai sovent entre 10 hModèl:Heure e 13 hModèl:Heure (fenomèn de termonastiá). Quand la florason s’acaba, las plantas forman de fruchs nomenadas capsulas e las fuèlhas en bas de camba començan a caire.
  • La maduracion: après florason, los lins venon vert tendre al jaune, lors capsulas venon brunas, las cambas se desfolian gaireben entièrament e las granas venon maduras. Lo moment de la culhida ven. Aquò pòt començar a partir del 15 de julhet.

Mercé a son sistèma racinari pivotant, lo lin de fibra mòstra una granda capacitat de prelevar los elements minerals del sòl per assegurar sa creissença, son desvolopament, e per produire de fibras e de granas. D'aqueste fach, los aponds d’azòt, de fosfòr e de potassi pòdon èsser moerats. L’appnd de zinc es el indispensable.

Capitar lo deserbatge es un dels punts clau de l’itinerari cultural que gaireben totas las adventicias representan una concurréncia importanta pel lin a totes los estadis. Las exigéncias qualitativas dels filatièrs e dels teissièrs demanda una fòrta complementaritat dels mejans de luta.

Las altisas e los trips son los destrucis[10] mai frequents e moisibles. Nematòdas, bigards, noctuelas, torcedora se manifestan episodicament, per escasença. Mai rarament encora, unas espècias d’aucèls, de rosegaires e de caçalhas pòdon damatjar lo lin.

Coma fòrça d’espècias, lo lin es subjècte a las atacas de fungis patogèns que pòdon provocar un damatge de las semenada o la secada de las plantas, provocant tanben de pèrdas de rendiment en palha, en fibras e/o en granas, e una depreciacion de las qualitats dels produchs culhits. Las malautiás de lin son sovent ligadas a un estat depressiu de las plantas. Las bonas practicas culturalas (respècte d’un interval d’al mens 6 ans entre dos lins, netejatge dels materials, semenada de varietats resistantas) representan los mejans mai eficaces de se n'aparar.

L'arrancatge[modificar | modificar la font]

Arrancatge del lin.

L’arrancatge correspond a la primièra estapa de la culhida. Interven quand los lins son madurs. Aqueste tèrme es utilizat per significar que las plantas son pas dalhadas que la realizacion deu èsser rapida e que se pèrda pas las fibras presentas dins la partida bassa de las cambas.

En practica, l’operacion consistís a:

  • tirar fortament sus las plantas que las camba trenquen al nivèl du sòl e las raices demoren en tèrra,
  • manténer las cambas parallèlas las unas al respècte de las autras e las pausar sus tèrra en listras continuas.

L’arrancatge demanda de maquinas especificas, automotriças. Aquestas pinçan las cambas de lin a seminautor entre carrèlas e correjas e las arrancan a l'avançar. La multitud dels punts de pinçament sus la largor d'òbra d’una arrancaira contrenh la maquina a regropar l’ensemble de las presas per formar doas andanas de cambas e las far passar de la posicion quilhada a la posicion jaguda amb de correjas de quart de torns.

Lo naisatge[modificar | modificar la font]

Camba de lin de fibra pausada en andanas, abans naisatge.
Cambas de lin de fibre pausada en andanas, naisadas.

Après lor arrancatge, las palhas de lin pausadas al camp, en andanas, passan al naisatge. Aquesta estapa determina en granda partida la qualitat del lin. Correspond a l’accion dels microorganismes del sòl (fungis, bactèris) sus las cambas. Amb una bona umiditada (rosals, pluèjas) e de temperaturas doças (>10 °C), donanaquestes  sécrètent d'enzims que fragilizan los teissuts a l'entorn dels fais de fibres. Creant una pèrda de la coesion tissulària, lo naisatge facilita l’extraccion mecanica de las fibras. Desavantatge: es una estapa empirica que depend fòrça del climat. Cal en efièch que l’ataca microbiologica de palhas siá coma cal per las fragilizar, mas qu'aquesta accion demore limitada per que los microorganismes n’ajan pas lo temps de damatjar las fibras.

Lo naisatge se traduch per un cambiament de color de las palhas que prenon una color bruna a grenca. Es jutjat optimal quand las cambas presentan una color omogenèa e quand se pòt sens esfòrç extraire las fibras que contenon’.

Lo vent es a l'encòp un enemic e un aliat del lin pendent lo naisatge. Quand bufa plan fòrt, las palhas de lin pòdon èsser levada sus de centenats de mètres mas es necessari al secatge, e es l'alternança de periòdes secas e umidas que favoriza un bon naisatge. Totas aquestas dificultats fan que la produccion de lin es limitada de centans regions, e es plan eterogenèu d'una parcèla a l'autra (un auratge localizat sufís a damatjar la qualitat).

La revirada e l'enrotlatge[modificar | modificar la font]

Las palhas naisada son enrotlada.

Es mai sovent necessari de revirar lo lin per obténer un naisatge omogenèu.

Quand los lins son naisats, las palhas son levadas del camp per enrotlatge. L’operacion consistís a enrotlar las andaanas per formar de balas redondas tot en:

  • gardant las cambas lor posicion parallèla,
  • permetent a las balas de se desenrotlar mai tard, per tornar formar l'andana e premetre l’extraccion de las fibras.

L’enrotlatge demanda una maquina especifica. Aquesta enrotlaira lèva las palhas e las mena cap a una cellula que la dimension s’ajusta al diamètre de las ballas. L’originalitat de l’enrotlatge del lin es l’insercion de 2 ficèlas sus l’andana de palhas per permetre lo desenrotlatge de las balas e l’extraccion de las fibras que compausan las cambas.

Las palhas de lin culhida plan secas e servada dins de bonas condicions se gardan fòrça annadas.

Lo telhatge[modificar | modificar la font]

Lin telhat (= fibras longas) extracha de las palhas.

Lo telhatge es l’operacion mecanica qui s’exercís sus las cambas de lin naisada, per n'extraire las fibras. Es una estapa clau de la produccion linièra correspondent a la primièra transformacion de las palhas culhidas. Sa realizacion se realiza amb de maquinas especificas.

Pendent lo telhatge, las granas de lin son culhida, puèi la camba es batuda per levar la fusta. Las fibras atal  recobrada son destriadas en fibras longas e en fibras cortas.

Esquematicament, telhar lo lin consistís a trissar e a batre las palhas per levar:

  • l’epidèrme de las cambas ─ jos forma de poscas,
  • la partida linhoda de las cambas que se desfa en trocejets de fusta.

L’operacion essent mecanica, provòca (per arrancament) de fibras cortas feblament resistantas.

Las fibras extrachas son dichas « longas »; constituisson lo lin telhat, autrament nomenat long brin o filassa, e correspondon al produch nòble extrach de las palhas.

Arribadas a l’usina après l'estocatge per l'agricultor, las balas de palhas son deserotladas de biais a obtenir una listra regulara, que la massa lineica varia entre 2,5 e 3 kg per mètre. Las cambas passan enseguida dons un divisor qu'a per accion de reduire l’espessor de la listra en multiplicant par quatre la velocitat de transpòrt de las matèrias (80 m/min contra 20 m/min).

Las palhas son enseguida trissadas per de cilindres canelats que los axes son orientats parallelament a las palhas de lin. Aquesta operacion se fa alternativament sus la partida bassa de las cambas, e sus lor partida nauta. La fusta de las camba es fragmentat, recuperadas per aspiracion jos la telhaira.

Las cambas passan enseguida lo bargadatge, operacion que consistís a los batre de biais a extraire e a netejar veriament las fibras que contenon. Las fibras son netejadas per de tambors, munidas de lamas de feble espessor tornejant a une velocitat pòche de 250 torns per minuta. Aquesta velicitat es adaptada segon las caracteristicas de cada lòt de palha. Las fibras cortas, mens resistantas, son recobradas per aspiracion jos la telhaira. Los trocets de fusta son levats al mèsme temps.

A la fin de la cadena, d'operators realizan un destriament de las matèrias per obténer de lòts de fibras omogenèas. Lo lin telhat es alara condicionada en balas redondas d’unes 100 kg. Aquestas fibras longas representan 20 à 25 % de la massa de las palhas. Un ectara de lin dona en mejana entre 1 200 e 1 700 kg de lin telhat.

Lo penchenatge e la filatura[modificar | modificar la font]

Riban de lin après penchenatge.
Bobinas de fials de lin.

Per d'usatges textils, las fibras de lin eissidas del telhatge devon èsser cambiadas en fials. Aquesta estapa correspond a la filatura. Primièra de las operacions de filatura, lo penchenatge consistís a far parallel las fibras e a las presentar jos forma de ribans doç e lustrats prèsts a èssser fialats.

Lo pauc d’elasticitat de las fibras de lin, lor feble longor mejana e la plan granda diferéncia de lors longors e de lors diamètres son pas des factors favorables a la filatura abituala de tipe ‘coton’. Es perque la ‘filatura de lin’ s’orientèt cap a de vias especificas de formacion du fial, al molhar, al sec, o segon lo circuit de las mesclas.

Las matèrias utilizadas se presentan jos doas formas: lo lin telhat e las estopas. Aquestes seguisson de circuits de preparacion diferents per menar a un dels tres mòdes classics de ‘filatura de lin’ :

La filatura al molhar

Puslèu s'utiliza lo long brin que las estopas. Los ribans realizat en sortida de penchenatge son laminats e fach mai omogenèus possible en densitat lineària e dins lor composicion en fibras. Aquesta operacion se realiza mai d'un còp e lo riban final subís una leugièra torsion. La meca atal realizada es estirada puèi subís a son torn una torsion per que lo fial resita a la teissedura. L'especificitat d'aqueste tipe de filatura es que la meca es banhada dins una aiga a 60 °C abans estiratge per « amolir » los ciments pectics que ligan las fibras elementàrias entre elas, permeton atal una melhora dissociacion e un cèrt limpament. Atal, los fails sont prims, lises, lustrats, solids e regulars; son destinats a la fabricacion de teissuts de granda qualitat.

La filatura al secar

Es un procedient de fabricacion que sembla a la filatura de la lana qu'utiliza de materials après adaptacions especificas. Es utilizada per las estopas, mas tanben pel lin telhat trencat.

Dins filatura al secar, la matèria (lo riban) es estirat e fialat sens passar dins l'aiga. De fach, permet pas d'anar find a la division ultima dels faises tecnics en fibras elementària. Los fials produchs son mai gròs e mens lises qu'aquestes realizats al molhar; son utilizats dins la fabricacion de teissuts tecnics.

Lo circuit de las mesclas

Unes circuits an per objectiu de realizar de fials fachs amb de lin e d'autras fibras naturalas (coton, lana, seda, etc), artificialas (viscòsas) o sinteticas (poliestèr, poliamida, acrilica, etc). Dins aqueste ca, lo procediment utilizat es aqueste de la filatura ‘coton’ o ‘fibras cortas’. S'agís, a partir d'un riban de fibras de 80 cm de long (lin telhat) o de 20 cm de long (estopas), d'obtenir per partiment e per coblatge de fibras de longor tant constanta que possible, pròche d'aquesta de las fibras de coton (25 à 35 mm). Es l'operation de refinatge que permet tanben la mescla amb d'autras fibras. Las fibras en borra son alara parallelizadas per cardatge que s'obten un riban. Finalament, aqueste darrièr es fialat après doblatges e estiratges successius. Los fials realizats conferisson als teissuts una aparéncia, un tocar, un drapat particular.

Una valorizacion de totas las compausantas de la planta[modificar | modificar la font]

Fibroses e oleaginoses, lo lin fibra dona una gama de produchs (fibras longas, estopas, trocets de fusta, granas, poscas) podent èsser valorats. Sas proprietats unicas, qu'es renovelable e natural fan son interés e son imatge positiu dins totas sas aplicacions.

Lo textil[modificar | modificar la font]

Quitament se las fibras de lin representan pas que 0,3 % de las fibras textilas produchas dins lo mond, aqueste sector demora l'eissida màger amb 95 % de las fibras longas e 60 % de las estopas.

Los EUA son lo primièr país consomator de lin (37 %). Son seguits per l’Union Europèa (32 %), ont l’Itàlia representa la mitat de la consomacion. País de climat umid e tibat, lo Japon se classa jus rèire (7 %). Mas l’avenir se jòga sempre mai près de las classas aisidas e mejanas dels país emergents, Russia, Índia, China e Brasil.

La rauba representa unes 60 % dels mercats textils de las fibras de lin. L’univèrs del fogal compta per 30 %, destriat a egalitat entre linge de lièch e de taula e los teissuts de garniment. Los textils tecnics (telas de quadres, tudèls soples, etc.) e materials d'usatges industrials (tendas, etc) realiza lo rèste de 10 %.

Dotat d’una granda resisténcia e d’un poder d’absorpcion de l’umiditat sens equivalent, lo lin dona una sensacion de ben èsser a aquestes que lo pòrta. Associat al cachemir o a la Lana, ven doç e caud per l’ivèrn. Mesclat a la seda, ven preciós e portable en serada. Apondut a la viscòsa o al poliamid, blasís mens. Autre atot: la soliditat del lin. Après 50 lavatges, una camisa de coton patís e pèrd de tenguda; cal mai del doble pel lin. Sens parlar du rendut incomparable de las colors a l’origina de son succès dins la rauba e dins l’univèrs de la decoracion ont ten un imatge de qualitat e noblesa.

Après d'annadas d’investiments en recerca e desvolopament, los filatièrs europèus capitèron a melhorar la teissedura desl fials e far mai aisit lo brocatge per realizar una novèla generacion de fials extra fins, regulars e lises, permetent de realizar de malhas de lin, soplas e elasticas. Le lin inblasible nasquèt e dona de novèlas perspectivas de desvelopament.

Los non teissuts[modificar | modificar la font]

Representan un mercat d’unes 15 %, en volum, per las estopas de lin.

Los produchs se presentan jos la forma d'un vel o d'una toalha de fibras, en direccion orientada o non, ligadas per òbra d'agulha, de coesion o de cordura, associadas o non a de resinas. Aquestes produchs son utilizats dins lo bastit (isolants termics e/o fonics), l’automobila (interior de las pòrtas, postams, garnidura lateralas dels còfres, etc.), mas tanben per realizar de papièr de cigaretas.

Los materials composits[modificar | modificar la font]

Las constrenchas d’aleugiament de pes dins de fòrça domènis industrials e las novèlas reglamentacions limitant la consomacion d’energias e incitant lo reciclatge obliguèron fòrça industrials a se virar cap a de materials novelums, composits, ecorealizat e/o amb font biologica.

Dins aqueste contèxe, la febla densitat de las fibras de lin, lor rigiditat especifica en traccion coma en deflexion, lo resisténcia a la trencadura, a la torsion e a la compression coma lor capacitat a absorbir las vibracions son las proprietats melhora per ls posicionar als costats del carbòni e del veire.

L’utilizacion de materials composits renforçats de fibras de lin es ara activa dins fòrça sectors industrials, coma aquestes dels espòrts e légers (bicicleta, raquetas de tennis, esquís, etc.) amb de matriças termoplasticas e termodur. Tanben utilisables al quotidien, los composits de lin enforçan lor posicionament dins los domènis de l’amenatjament de l'ostal e del dessenh. L’emergéncia d'aquestas novèlas valorizacions resulta subretot d’una dinamica de novelum de las PME. Ten un fort potencial per de sectors industrials paln exigents sus las proprietats dels materials coma lo nautisme, l’aeronautica e lo sector ferroviari.

Los papièrs fins[modificar | modificar la font]

Los papièrs fabricats a base de fibras de lin son leugièrs, resistants e de tria. Lors usatges son variats (papièrs d’edicion, papièrs d'usatge grafic).

Los panèls de particuls[modificar | modificar la font]

En rason de lor febla massa volumica ligada a lor estructura alveolara (120 kg/m3 non cachats), los restes de fusta de lin son utilizats dins la fabricacion de panèls de particuls de fusta agglomeradas.

Per aquesta aplicacion, la fusta de lin pòrta als materials:

  • un fòrt poder ignifug. Aquesta caracteristica unica permet al panèl de lin d’èsser utilizat coma un compausant màger de las pòrtas copafuèc.
  • una bona isolacion fonica. Aquesta proprietat es plan interessanta per la fabricacion de pòrtas e de parets.
  • una flexibilitat e una granda resistança dels panèls a la torsion, a causa de lor dimension (entre 10 e 20 mm de long, amb una seccion d'unes 2 mm).

Lichièra e palhat ortalenc[modificar | modificar la font]

Mercé a lor estructura alveolara, la fusta de li presenta una granda capacitat a absorbar l’aiga e a la gardar. Aquesta proprietat ne fa un material de tria per compausar:

  • de lichièras per animals,
  • de palhats ortalencs que gardan l’umiditat del sòl e limita la butada de las adventicias.

L’energia[modificar | modificar la font]

La fusta de lin pòdon èsser utilizats per ne tira d'energia. Lor poder calorific es comparable a aquesta de la fusta (4 kWh/kg) ─ per un cost d'accès inferior ─ e lor taus d’umiditat es feble (10 a 12 %). En comparason, 2,5 kg de fusta de lin equivalon a 1 litre de fuèl.

L’òli[modificar | modificar la font]

Coneguda per sa siccativitat e sas capacitats de polimerizacion, l'òli de lin es utilizada sola o mesclada a d'autres òlis, resinas e solvants. Classicament, es utilizada coma:

  • ligant per de pinturas a l'òli,
  • embeureire e protector de las fustas a l'interior e a l'exterior: proteccion contra l'umiditat, os fungis e insèctes, e contra la posca per son caractèr antistatic,
  • compausant d'unes vernisses de finicion,
  • agent plastificant del mastic de vitrièr,
  • agent de coeréncia e ligant dins la fabricacion del linoleum[11],
  • dins lo montatge de ròde de bicicletas lubrifica puèi seca.

Nutriment[modificar | modificar la font]

Lo lin pòt èsser consomat jos formas de granas, d'òlis de lin o d'extrachs. Son utilizacion deriva de sa riquesa en acids grases poliinsaturats, subretot en acid alfalinolenic e acid linoleic, que ne pren lo nom. Es tanben ric en fibras

Anatomia d'una fibra de lin[modificar | modificar la font]

Fibras de lin naisada observadas per microscòpi electronic.

Las fibras son de cellulas situidas dins la camba entre la rusca e la « fusta ». Las fibras forman de matas, o faises, pausats dins un arrenjament circular a l'entorn de la fusta. Dins la direccion longitudinala, las fibras son empegadas, plan fortament soúdadas per un ciment interstcial, de biais que los faises fibroses presentan una longor sensiblament egala a aquesta de la camba. Dins la seccion complèta de la camba, i a 20 a 40 faises compausats cadun de 20 a 40 fibras. La longor de las fibras varia entre 10 e 100 mm, e lor diamètre varia de 20 a 40 microns. Al madur de plantas, las fibras representan unes 25 % de la massa seca de las cambas.

Las fibras an una estructura tubulara de feble elasticitat (alongament a la trencadura de 1 a 2 %) e de fòrta tenacitat (une de las fibras naturalas mai solidas), que realiza la proteccion de la planta contra lo mal temps, los microorganismes, e tenben lo insèctes e los erbivòrs.

Al madur, las cellulas fibrosas son completament enrodadas de las diferentas sisas formant las parets. De l’exterior cap a l’interior i a la paret primària PI, puèi las tres sisas S1 a S3 de parets secondàrias.

Las parets secondària que realizan l’essencial de las proprietats mecanicas de las fibras son compausadas de microfibretas de cellulòsa unidirectionalas, enrodadas de polisacarids matricials, coma las pectinas o las emicellulòsas.

La cellulòsa es un omopolisacarid compausat d’unitats β-D-glucòsa ligadas entre elas per un ligam (1,4). Las diferentas cadenas de cellulòsa son ligadas per de ligams Idrogèn reproduchs de biais plan regular entre los gropaments OH de las diferentas cadenas. Las pectinas son los polisacarids mai importants amb la preséncia de galactanas e de rhamnogalacturonanas de tipe I. Las emicellulòsas son subretot de β-1-4 glucanas, mas tanben de glucomannanas, galactomannanas…

Lo ròtle de las pectinas es, d’un costat, d’assegurar la coesion entre los faises de fibras formant un complèxe amb los ions calci e, d’un autre, dins la paret secondària, de constituir una matritz contenent de microfibretas de cellulòsa. Las fibras compòrtan tanben d’autres polimèrs cargats negativament, e de proteïnas (e entre autre rica en glicina). La composic laion des fibras varia segon l’origina e la varietat de la planta.

La produccion de lin de fibra[modificar | modificar la font]

Al començament de las annadas 2000 lo lin representa mens d'1 % de las fibras produchas pel mond[12].

En 2014 80 % del lin europèu, subretot cultivat en França, Belgica e als Païses Basses sus près de 81 300 ectaras en 2014) foguèt exportat fòra d'Euròpa, subretot cap a la China, l'Índia, lo Brasil e lo Mexic. L'Euròpa es lo primièr productor de fibras longas (130 000 produchas en 2014). Amb 50 000 a 75 000 ectaras segon las annadas, la França produch 75 % del lin mondial. Aquesta posicion de líder es deguda a la disponibilitat de terredors plan favorables a sa cultura e als saber far tecnics dels linicultors. Aquestes avantatges s’accompanhan de l’imatge plan positiu qu'a lo lin que la biomassa es entièrament valorizada e que las fibras son un simbòl de produch natural e nòble, e sovent associat a l'elegància.

Una cultura de terredors[modificar | modificar la font]

Lo lin de fibra demanda de sòls prigonds ont los limons predominan, e de temperaturas passan pas 25 25 °C pendent tota sa creissença. La Normandia, la Picardia, lo Nòrd-Pas de Calais e l’èst de l’Illa de França reünissent aquestas condicions e concentran 99 % de parcèlas.

Un actor sul plan social[modificar | modificar la font]

Lo lin fibra contribuís a manténer un teissut economic e social en zones ruralas. Sa cultura e sa primièra transformacion mobilizan una man d’òbra importanta e non delocalizabla fasent 1 500 emplecs dirèctes.

La produccion de lin de grana[modificar | modificar la font]

Capsulas de lin
Granas de lin brunas

Pel mond, lo lin es tanben cultivat per sa grana que conten unes 41 % d'òli[13], ric en omega-3, subretot de l'acid gras nomenat acid alfalinolenic. L'òli de lin ne conten 57 % en mejana, e tanben 16 % d'acid linoleic[14].

Al vejaire de la produccion mondiala, lo Canadà es lo màger productor e exportator de granas de lin. La produccion es plan variabla (entre 720 000 tonas e 930 000 tonas segon las annadas), e exportada per l'essencial[15].

Produccion en tonas de granas de lin. Chifras 2010 Donadas de FAOSTAT (FAO)

Canadà 423 000 22,0 %
China 350 000 18,2 %
EUA 230 030 12,0 %
Federacion de Russia 178 210 9,3 %
Etiopia 150 000 7,8 %
Índia 146 000 7,6 %
Cazacstan 94 610 4,9 %
Reialme Unit
72 000 3,7 %
Argentina 52 075 2,7 %
Ucrana 46 800 2,4 %
França 35 000 1,8 %
Suècia 23 900 1,2 %
Autres païses 220 753 6,3 %
Total 1 922 759 100 %

Nutricion animala e umana[modificar | modificar la font]

La grana de lin se consèrve plan ben alara l'òli de lin, contenent fòrça poliinsaturats e gairement pas de vitamina E (antioxidant natural d'òli vegetalas), se degrada rapidament. Conten subretot dos acids grases que los noms son pròches (e que la raiça es lo mot "lin"), l'acid alfalinolenic (un omega 3) e l'acid linoleic. L'òli se deu utilizar rapidament après trissatge, e la cal gardar de la lutz e de l'oxigèn. Los usatges tecnics classics de l'òli de lin son las pinturas, lo tractament de la fusta e la produccion de revestiments de sòls coma lo linoleum.

La grana es utilizada en alimentacion animala, subretot per las galinas pondeiras que se vòl aumenter lo taus en omega 3 dels uòus[16].

En consomacion umana, se pòt considerar que las granas entièras son fòrça pauc digestas dins lo sens ont son trobadas intactas dins las sèlas non assimiladas. Se conselha donc de las trissar o de la moúre just abans consomacion que los compausants sián assimilables. Las granas entièras an un efièch laxatiu, mens important se las granas son mogudas[17].

Las granas de lin, coma plan d'autras granas, contenon de pichonas quantitats d'un glicosid cianogèn - la linamarina - que son destruchas per coseson a 230 °C pendent 15–18 minutas o per bolh[18]. aqueste tractament es conselhat dins la preparacion dels tortèls dins l'alimentacion animala[19],[20]. Las granas pòdon tanben èsser termoextrudadas[21],[22]. Pasmens, la preséncia de glicosids cianogèns pausa pas cap de risc dins l'alimentacion umana, los taus essent paln inferiors a aquestes de las amètlas amèras o dels clòscs d'albricòt [23].

Efièchs sus la santat[modificar | modificar la font]

La grana possedís segon de fonts d'autras vertuts, ligadas a son taus en lignan especifica, lo diglucosid de secoisolariciresinòl (SDG) (veire Secoisolariciresinòl diglucosid).

L'ingestion de granas de lin molgudas a un efièch sul colesteròl, e dels estudis son en cors sus las malautiás cardiovascularas[24],, mercé a omega-3, e tanben lo càncer, en relacion amb lo taus en omega-3, en SDG[25] e en fibras.

Segon d'estudis, la consomacion quotidiana de granas de lin molgudas (30 g / jorn) demenís lo risc de càncer de la prostata[26].

Le motif du champ de lin en fleur

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Bergfjord et col, « Comment on "30,000-Year-Old Wild Flax Fibers" », Science, vol. 328, no 5986,‎ , p. 1634-1634 (DOI 10.1126/science.1186345)
  2. Fiche de Linum usitatissimum L., base Prota
  3. disponible sur le site phytozome.net
  4. Allaby, Peterson, Merriwether e Fu, « Evidence of the domestication history of flax (Linum usitatissimum L.) from genetic diversity of the sad2 locus », Theoretical and Applied Genetics, vol. 112, no 1,‎ , p. 58-65 (DOI 10.1007/s00122-005-0103-3)
  5. Le Lin, histoire et production
  6. guide de visite, les plantes magiques, du jardin des neuf carrés de l'abbaye de Royaumont
  7. C. Doré et F. Varoquaux, [Le lin http://www.doc-developpement-durable.org/file/Culture-plantes-a-fibres/lin/Le%20lin.pdf] in Histoire et amélioration de cinquante plantes cultivées, INRA, 2006
  8. F. Bourdais, « L'industrie et le Commerce de la Toile en Bretagne du XVème au XIXème siècle », Annales de Bretagne, vol. 22, no 2,‎ , p. 264-270
  9. Arvalis - Institut du végétal. 2013. Lin fibre : culture et transformation. 88 pages.
  10. Arvalis - Institut du végétal. 2014. Diagnostic des accidents du lin fibre. 74 pages.
  11. Article sur la mise en œuvre de kayak
  12. Usine nouvelle (2015) La filière lin mise sur l'innovation Franck Stassi L'Usine des Matières premières, Produits agricoles Publié 01/12/2015 et mis à jour 01/12/2015
  13. (en) Site du Flax Council of Canada
  14. Monographie sur le lin sur le site du Flax Council of Canada
  15. Rapport sur la production au Canada, site Agriculture et Agroalimentaire Canada
  16. Interview de Dominique Hermier, INRA
  17. European Union herbal monograph on Linum usitatissimum L., semen
  18. « Facteurs toxiques et antinutritionnels des tourteaux »
  19. Cours de véto Lyon sur les facteurs anti-nutritionnels des graines oléagineuses
  20. FAO liste des facteurs anti-nutritionnels présents dans l'alimentation
  21. Étude du procédé cuisson-extrusion
  22. Lin extrudé de Valorex
  23. « [35] New Zealand Food Safety Authority, Cyanogenic Glycosides information sheet »
  24. Page sur le lin du site d'Agriculture et Agroalimentaire Canada
  25. (en) Health effects with consumption of the flax lignan secoisolariciresinol diglucoside in Br J Nutr. 2010 Apr;103(7):929-38
  26. « Was It the Flax Seeds, Fat Restriction, or Both? | NutritionFacts.org » (consultat lo 2 mai 2018)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]