Republica socialista federativa sovietica de Russia
[[Fichièr:.svg) | 110px|Bandièra]]Bandièra de la RSFSR de 1954 a novembre de 1991 |
[[Fichièr: | 88px|Blason]]Escut de la RSFSR de 1978 à 1992 |
| Capitala | Moscòu |
|---|
| Populacion | 147386000 |
|---|
| Superfícia | 17075200 |
|---|
Entitats precedentas :
- Republica russa (1917)
- Tresen Reich (Nòrd de la Prussia Orientala) (1945)
- Empèri del Japon (Sakhaline et Kouriles) (1945)
- RSS carelo-finesa (1956)
Entitats seguentas :
- Republica sovietica de Donetsk-Krivoï-Rog (1918)
- Republica populara bielorussa (1918)
- RSS d'Ozbekistan (1924)
- RSS du Turkménistan (1925)
- RSS kazakha (1936)
- RSS kirghiae (1936)
- RSS d'Ucraïna (Crimèa) (1954)
- Federacion de Russia (1991)
La Republica socialista federativa sovietica de Russia (RSFS de Russia o RSFSR), en rus Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика (Rossiïskaïa Sovietskaïa Federativnaïa Sotsialistitcheskaïa Respoublika, Rossiïskaïa SFSR ; literalament "Republica socialista dels conselhs russes") èra una de las 15 republicas socialistas sovieticas formant l'Union de las republicas socialistas sovieticas (URSS). Èra de facto la republica dominanta politicament e economicament. D'efièch, representava los tres quarts del territòri de l'Union, mai de la mitat de sa populacion, los dos terces de son industria e gaireben la mitat de sa produccion agricòla. Sas frontièras demorèron establas dempuèi la cession de la Crimèa en 1954 fins a sa dissolucion e sa transformacion en l'actuala Federacion de Russia.
Creacion[modificar | Modificar lo còdi]
Pendent la revolucion de Febrièr (1917), a la seguida de l'abdicacion del tsar Nicolau II lo 15 de març de 1917, la Russia es dirigida per un govèrn provisòri, presidit a partir del 6 d'agost de 1917 per Kerenski qu'instaura una Republica. Començant de reformas, ensag pasmens de respectar los engatjaments de la Russia al respècte de sos aliats (França, Reialme Unit, etc.) contunhant la guèrra. L'impopularitat d'aquesta darrièra mesura es utilizada pel Partit bolcevic que, lo 25 d'octobre de 1917, capvira lo govèrn a Petersborg (alara capitala de la Russia) per las armas: es la Revolucion d'Octobre. La patz es signada amb loa Alemands al prètz de fòrça concessions territorialas (Polonha, partida de l'Ucraïna, païses baltics, ...).
.svg)
La Russia ven la RSFSR lo 23 de genièr de 1918, es dotada d'una Constitucion, bastida per la Comission dirigida per Sverdlov e ratificada lo 10 de julhet de 1918 pel Vn Congrès dels Soviets. Una guèrra civila, enseguida, opausèt pendent tres ans los Russes blancs (republicans o monaquistas, comptant dans lor reng los generals Krasnov, Denikin e Kornilov), assistits per las poténcias occidentalas, als bolchevics. Après lor victòria, los bolchevics regropan, lo 22 de decembre de 1922, las diferentas republicas sovieticas e bolchevicas al sen de l'Union de las republicas socialistas sovieticas. En consequéncia, la RSFSR ven una de las republicas de l'Union de las republicas socialistas sovieticas.
L’anciana Republica de l'Orient Extrèma, proclamada independenta de facto a partir de 1920 amb lo sosten bolchevic contra l'ancian poder imperial rus, coneis tanben un important conflicte amb l'armada blanca, que ne torna prene lo contraròtle a partir de 1921 amb l'ajuda dels des Japoneses, mas l'ajuda sovietica contra las tropas japonesa permèt a la republica de tornar venir independenta brevament, que pèrd annexiada per decret en 1922 a la RSFR, que lo territòri es alara espandit sus totas sas frontièras nòrd de la China e la faciada Pacifica. En compensacion de l'evacuacion forçada dels Japoneses (e tanben dels Chineses dins las zonas frontalièras, que la China imperiala sosten tanben l'armada blanca contra los bolchevics), lo Japon ocupava una partida de l'illa de Sakhalin fins a 1925 ont es totalament integrada a la RSFR.
La RSFSR pendent la Segonda Guèrra mondiala, l'Alemanha nazia envasís l'Union sovietica, lo 22 de junh de 1941. Stalin ten alara totes los poders. E deplaça de populacions europèas cap a l'Orient ont son creadas de novèlas entitats autonòmas (republica e oblasts).
Demografia[modificar | Modificar lo còdi]
En 1989, la populacion de la RSFS de Russia èra de 147 386 000 abitants, ne fasent la RSS mai poblada de l'Union de las republicas socialistas sovieticas (amb 51,4 % de la populacion).
La RSFSR pendent lo desmantelament de l'URSS[modificar | Modificar lo còdi]
.svg)
Gorbatchev arriba al poder en 1985 al cap del Partit comunista de l'Union Sovietica (PCUS) amb lo desir de reformar lo regim per combatre l'estagnacion economica e los rèstes de l'estalinisme, mas sas reformas an pauc de resultats. La Perestroïka (« restructuracion ») atenh pas los objectius esperats avent agravat la carestiá dels bens de consomacion e las inegalitats socialas, alara qu'una democratizacion del regim, començada amb la Glasnost (« transparéncia »), desencadena de confictes interetnics e la pujada dels nacionalismes, mal percebuda pels Russes.
En 1989, pel primièr còp dempuèi lo començament de l'èra sovietica, se debanan d'eleccions liuras, los partits politics son autorizats en 1990. Aquestas oberturas es subretot l'escasença pels pòbles de las diferentas nacionalitats compausant l'URSS de manifestar lors desirs de sobeiranetat. Vèrs 1991, un vertadièr dualisme del poder s'installa a Moscòu. En efièch, la potencia venenta de las estructuras estaticas russas liberadas de la tutèla du PCUS, amb Ieltsin al cap, se trapan fàcia al organs du poder sovietic e comunista, « arcaíc » e « conservator », ensajant en van d'arrestar las « reformas gorbatchevianas » e de gardar lo sistèma sovietic. Mikhaïl Gorbatchev el tanben ensag de gardar la coesion de l'Union sovietica, e d'aflaquir la RSFSR: en reaccion, Ieltsin fa votar sa sobeiranetat lo 22 de junh de 1990 pel 1èr Congrès dels deputats del pòble de la RSFSR[1].
Lo 25 d'agost de 1991, lo PCUS es dissolgut[2] e l'URSS dintra lo 8 de decembre de 1991 amb los acòrdis de Minsk e lo 21 de decembre de 1991 pels acòrdis d'Alma-Ata[3] : las republicas que la constituissiá prenin lor independéncia. La RSFSR, que'n constituís lo nuclèu istoric, torna prene de l'anciana granda poténcia mondiala los 3/4 de son territòri, mai de la mitat de sa populacion, los 2/3 de son industria e la mitat de sa produccion agricòla. Eritièra màger de l'URSS, ocupa ara sa plaça dins las institucions internacionalas, coma lo sèti permanent al Conselh de seguretat de las Nacions unidas, mas pren tanben lo passiu financièr de l'anciana URSS. Una union politica e economica, la CEI, es fondada lo 8 de decembre de 1991 per la RSFSR, l'Ucraïna e la Bielorussia per ensejar de mantenir de ligams privilegiats entre los païses eissits de l'ex-URSS. Lo 25 de decembre seguent, la RSFSR foguèt nomenada Federacion de Russia. L'endeman, l'URSS es formalament dissolguda.
Divisions administrativas de la RSFSR[modificar | Modificar lo còdi]
Le constitucion de 1978 reconeis de divisions administrativas, qu'unas avián un larg gra d'autonomia. Lor existéncia justificava a la « Russia sovietica » son estatut d'Estat federal, al sen d'una autra federacion mai grada qu'èra l’URSS.
Al moment del desmantelament de l'Union sovietica, en 1991, i aviá:
- 16 republicas autònomas:
- Republica socialista sovietica autonòma bachkire
- Republica socialista sovietica autonòma boriata
- Republica socialista sovietica autonòma de Carelia
- Republica socialista sovietica autonòma del Daghestan
- Republica socialista sovietica autonòma kabardino-balkara
- Republica socialista sovietica autonòma kalmoka
- Republica socialista sovietica autonòma dels Komis
- Republica socialista sovietica autonòma dels Maris
- Republica socialista sovietica autonòma de Mordovia
- Republica socialista sovietica autonòma d'Ossetia del Nòrd
- Republica socialista sovietica autonòma odmorta
- Republica socialista sovietica autonòma tatara
- Republica socialista sovietica autonòma de Chechenia Ingochia
- Republica socialista sovietica autonòma chovaca
- Republica socialista sovietica autonòma de Tova
- Republica socialista sovietica autonòma iakota
- 5 oblasts autonòmas:
- Oblast autonòn adiguean
- Oblast autonòn de Gorno Altaí
- Oblast autonòn josieu
- Oblast autonòn dels Karachaís Cherkesses
- Oblast autonòn khakas
- 10 districtes autonòmas:
- Districte autonòm dels Boriats d'Aga
- Districte autonòm dels Boriats d'Oust-Orda
- Districte autonòm dels Evenks
- Districte autonòm dels Iamalo-Nenets
- Districte autonòm dels Komis-Permiaks
- Districte autonòm dels Khantys-Mansis
- Districte autonòm dels Koriaks
- Districte autonòm dels Nenets
- Districte autonòm dels Chokches
- Districte autonòm de Taïmyr
Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ Ludovic Royer, De la Russie soviétique à la Russie de Poutine : l'évolution du pouvoir des régions, Hérodote 2002/1 (N°104), Éditions La Découverte lire en ligne
- ↑ Histoire de la Russie sur Kondratieff.org
- ↑ Nina Bachkatov, Dissolution chaotique de l’URSS Le Monde diplomatique, décembre 2011