Pauretat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La pauretat (var. lo praubèr, la praubèra, la praubesa) es la manca de bens materials sufisents per menar una vida digna. Dins aquel sens, es lo contrari de riquesa e fa allusion a un estat de caréncia. Es un paramètre sempre comparatiu; en fach, se pòt parlar de pauretat absoluda (manca de noiriduras, d'ostal e d'aiga potabla), pauretat extrèma (definida per la Banca Mondiala coma de revenguts jornalièrs inferiors a un dolar) o pauretat (viure amb mens de 3 dolars al jorn). Aqueles nivèls vàrian en foncion del país (per exemple, en Espanha es paure aquel qu'arriba pas al 50% dels revenguts mejans del reialme). Los païses paures son dichs sosdesvolopats o del Tèrç Mond. Se concentran dins los continents d'Asia e subretot d'Africa, encara que la pauretat es estenduda pel mond, subretot dins las ciutats industrializadas (quatren mond).

Las causas de la pauretat pòdon èsser los desastres naturals, la guèrra, lo despartiment injust de las ressorsas, la manca d'accès a l'educacion, los factors climatics, los govèrns corromputs, la discriminacion per rason de sèxe, la manca dels Dreches de l'Òme, la santat deficienta.

Redusir la pauretat extrèma en combatre aquelas causas es un dels Objectius de Desvolopament del Millenni.