Lay-Saint-Christophe

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lay-Saint-Christophe
Lay-Saint-Christophe
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 44′ 56″ N, 6° 12′ 05″ E
Superfícia 11,59 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
380 m
180 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
54
Meurthe e Mosèla Armas de Meurthe e Mosèla
Arrondiment Nancy
Canton Malzéville
Intercom
245400601
du Bassin de Pompey
Cònsol Michèle Barthélémy (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Layens, Layennes (en francés)
Còde postal 54690
Còde INSEE 54305

Lay-Saint-Christophe es una comuna francesa, situada dins lo departament de Meurthe e Mosèla e la region de Lorena.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Situat en los tucs al nòrd de Nancy, lo vilatge a bastit sus un serral exposicion plena sud amb en contrebas un riu, lo Amezule afluent minèr de la Meurthe.

Tèxte originau de l'article francés

Situé dans les collines au nord de Nancy, le village est construit sur un coteau exposé plein sud avec en contrebas une rivière, l'Amezule affluent mineur de la Meurthe.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Lay-Saint-ChristopheLay-Saint-Christophe
Comuna amb 992 abitants (2000)Eulmont (2,0km)
Comuna amb 411 abitants (2000)Agincourt (3,4km)
Comuna amb 647 abitants (2000)Dommartemont (4,1km)
Comuna amb 8099 abitants (2000)Malzéville (4,4km)
Comuna amb 8919 abitants (2000)Maxéville (4,6km)
Comuna amb 1286 abitants (2000)Faulx (5,1km)
Comuna amb 10050 abitants (2000)Saint-Max (5,1km)
Comuna amb 5119 abitants (2000)Pompey (5,6km)
Comuna amb 6660 abitants (2000)Frouard (5,7km)
Comuna amb 933 abitants (2000)Malleloy (5,7km)
Comuna amb 400 abitants (2000)Montenoy (5,8km)
Comuna amb 332 abitants (2000)Amance (5,9km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
Fichièr:Ostal Antonin Daum a Lay Sant Christophe.jpg
Marida de Antonin Daum a l'Anautita-Lay, circa 1910.

Lay-Sant-Christophe a #èsser lo luòc d'una abbaye fòrça florissante. Lo vilatge possedís 17 fontaines #que la majoritat ne datan de la XVIII e de la sègle XIX. Lo pòble compòrta doas parts se jouxtant : l'anautita-lay a flanc de tuc e la bassa-lay en contrebas.

L'Anautita-Lay es un vièlh pòble pro pittoresque #que presenta de vestigis del prieuré Sant-Arnoul (sègle XV) e las siás bastissas renaissance. L'ostal dich de "detla Samaritaine" (XVII) aital coma l'ancian ostal de Antonin Daum, de contunh de los sieus fils Michel Daum (XIX).

La bassa-Lay possedís una physionomie relativament typique del pòble Lorrain e presenta un magnific otèl particular de la sègle XIV anciana #qu'es l'actual Otèl de Ciutat, ancian Otèl del Baron de Courcelles.

Lo luòc-dich 'lo molin negre' possedís un molin de la XVIII. La paraula "laïa" designava en bas latin un sentier rectilini en bòsc. La denominacion Santa-Christophe i aguèt apondut a Modèl:La s-. Se #trobar sul territòri communal l'an 1965 divèrses objèctes mérovingiens excepcionales, #qu'un bandage herniaire doble a l'ora d'ara al musèu lorrain de Nancy. Lo pòble gallo-romain de Layum #venir la residéncia dels cònsols del palai de Austrasie a l'epòca mérovingienne : sant Arnou, avesque de Mètz e ancêtre de Charlemagne, #nàisser al palai de l'Anautita-Lay cap a 580.

  1. Partejar l'educacion del jove rei Dagobert amb Pépin de Landen, #que la filha épousa los sieus fils : aquel #èsser los grands-parents de Charles Martel.

I i aguèt una glèisa a la Bassa-Laye a partir de la sègle XII. La municipalitat ne comptava aperaquí 1000 abitants a Modèl:La s mini--sègle XIXs : s'i espetava alavetz doas minas de fèrre e de nombrosas indústrias i èran prospères : scieries, tanneries, tuileries, de fabricas de bròssas e de negre de fum, totas desaparegudas ara.

Lay, En language ancian, significa "tuc" e servís a designar las estructuras implantadas sus las nautors, d'ont lo nom de "Lay" per aquela comuna. [cal referéncia]

Tèxte originau de l'article francés
Maison d'Antonin Daum à la Haute-Lay, circa 1910.

Lay-Saint-Christophe a été le site d'une abbaye très florissante. Le village possède 17 fontaines dont la plupart datent du XVIII et du sègle XIX. Le village comporte deux parties se jouxtant : la haute-lay à flanc de colline et la basse-lay en contrebas.

La Haute-Lay est un vieux village assez pittoresque qui présente des vestiges du prieuré Saint-Arnoul (sègle XV) et ses bâtiments renaissance. La maison dite de "la Samaritaine" (XVII) ainsi que l'ancienne maison d'Antonin Daum, puis de son fils Michel Daum (XIX).

La basse-Lay possède une physionomie relativement typique du village Lorrain et présente un magnifique hôtel particulier du sègle XIV ancien qu'est l'actuel Hôtel de Ville, ancien Hôtel du Baron de Courcelles.

Le lieu-dit 'le moulin noir' possède un moulin du XVIII. Le mot "laïa" désignait en bas latin un sentier rectiligne en forêt. La dénomination Saint-Christophe fut ajoutée au sègle XIV. On trouva sur le territoire communal en 1965 plusieurs objets mérovingiens exceptionnels, dont un bandage herniaire double actuellement au musée lorrain de Nancy. Le village gallo-romain de Layum devint la résidence des maires du palais d'Austrasie à l'époque mérovingienne : saint Arnou, évêque de Metz et ancêtre de Charlemagne, naquit au palais de la Haute-Lay vers 580. Il partagea l'éducation du jeune roi Dagobert avec Pépin de Landen, dont la fille épousa son fils : ce furent les grands-parents de Charles Martel. Il y eut une église à la Basse-Laye à partir du sègle XII. La commune comptait environ 1000 habitants aux XVIII-sègle XIXs : on y exploitait alors deux mines de fer et de nombreuses industries y étaient prospères : scieries, tanneries, tuileries, fabriques de brosses et de noir de fumée, toutes disparues maintenant.

Lay, en language ancien, signifie "colline" et sert à désigner les structures implantées sur les hauteurs, d'où le nom de "Lay" pour cette commune. [cal referéncia]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Michèle Barthélémy    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
547 905 952 945 988 1 070 1 005 1 011 1 063

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
985 1 037 - 1 113 1 175 1 151 1 065 1 039 1 019

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 110 1 145 1 269 1 051 1 088 1 223 1 226 1 297 1 436

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 507
1 969
2 033
2 281
2 449
2 622
2 597
2 617
2 592
2009 2010
2 566
2 620
2 541
2 597
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

Modèl:Portal Lay-Saint-Christophe