Echinoidea

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Cossí legir una taxobox Orsin
Orsin
Orsin
Classificacion classica
Règne Animal
Embrancament Echinodermata
Sosembr. Eleutherozoa
Superclassa Cryptosyringida
Classa
Echinoidea
Leske, 1778
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png

Los Orsins (equinids) son de creaturas de mar espinosas vivent dins totes los oceans del mond. La talha mejana adulta es entre 3 e 14 centimètres.

Son d'invertebrats marins de l'embrancament dels Echinodermata (Equinodèrmes), del grèc echinos, « espina » e derma « dèrma ». Son de parents pròches dels congombres de mar e de las estelas de mar.

Somari

[modificar] Descripcion

Lor còs esferic es protegit per una cauquilha dura o entièrament recobèrta d'espinas aceradas.

Se desplaçan lentament en utilizant lors espinas mobilas e lors podias o pseudopòdes (pichons tubes situats entre las espinas, emplenats d'aiga e que fan ventosa a lor extremitat). Aqueles podias constituisson l'aparelh ambulacrari de l'orsin.

[modificar] Plaça dels orsins dins lo mond animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grads evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars Procariòtas (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïds, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponja (organisme multicellular) Mollusques Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tub digestiu) bilaterian     Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) Dinosaures (atudat) Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Amfibians) Crocodils Marsupials Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtas de tipe Lausèrt)   Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primats Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
Ongulats

[modificar] Lista de las sosclassas

[modificar] Vejatz tanben

Podètz tanben consultar los articles seguents suls autres projèctes Wikimedia :

Wikispecies-logo.svg
[[wikispecies:{{{wikispecies}}}|   ]]

Inventari de l’espècia sus Wikispecies.