Serpentes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz sèrp (omonimia).
exemple de tèxte
Una sèrp albina

Las sèrps (o pus rarament serpents) son de reptils de sang freja que forman l'òrdre Squamata.

Lo sens de l'ausida de las sèrps[modificar | modificar la font]

De per sas caracteristicas anatomicas, s'es considerat sovent que las serps son sordas. Las darrièras recèrcas dels erpetològs, an revelat que las sèrps an una capacitat auditiva comparabla a la dels lusèrts.

Ten la sèrp d'estructuras situadas de cada costat del cap que li permeton d'ausir. La pèl e un teissut muscular de cada part del cap, protegisson un osset mobil, sonat columèla, que fa de pichòts desplaçaments en responsa a las ondas sonoras. Lo movement de la columèla es transferit a travèrs d'estructuras intermediàrias a la coclèa, ont se produsisson de senhals electrics dins sas cellulas pilosas que correspondon a las ondas de son, relativas al reng de frequéncia determinada, que permet a son sistèma auditiu de percebre, e transferidas al cervèl.

Fin finala, contràriament a çò que se pensa abitualament, las sèrps an una ausida per percebre los sons transmeses a travèrs de l'aire. D'un autre caire, i veson pas e son ausida es preparada per percebre de sons de bassa frequéncia. Aqueles sons, segon d'estudis recents, se situan dins una frequéncia entre 200-300 Hz, mentre que per l'òme lo reng maximal d'audicion se situa entre 15 000-20 000 Hz.

Son, doncas, pas sordas mas ausisson sonque los sons grèus e dins una gamma plan limitada dins las bassas frequéncias; entre 200-300 Hz e totes los sons que son ensús o enjós d'aquesta frequéncia los pòdon pas ausir. Segon d'estudis de l'Universitat de Las Palmas de Granda Canària, l'ausida de las sèrps manca de partida (o ausida) extèrna. Presentan un ausidor intèrne e un mejan sens cap de timpan.

Es, probable, per encausa d'aquesta limitacion auditiva, qu'an desvolopat un autre sistèma per poder percebre las vibracions del sòl o de tota mena d'objècte que i pòdon èsser en contacte. Las vibracions del sòl passan a travèrs dels muscles del ventre a de receptors especials situats dins tota l'esquina e son transmesas al cervèl.