Araneae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Aranha (omonimia).


Las aranhas o araneids (òrdre dels Araneae) son d'artropòdes de la classa dels aracnids, amb uèch patas, sens alas ni antenas, d'uèlhs simples, e que tipicament produson de seda. L'estudi scientific de las aranhas se nomena l'araneologia. La paur irracionala de las aranhas se nomena l'aracnofobia, una de las fobias pus comunas.

Aquel òrdre Aranae se devesís en subòrdres: Mygalomorfae (aranhas primitivas), Araneomorphae (aranhas modèrnas) e Mesothelae (sonque en Àsia)

Maitas aranhas fan de trapèlas amb de telaranhas (o rantelas) per caçar los insèctes. Las telaranhas son fachas amb una substància sedosa plan resistenta que sortís de l'abdomèn de l'aranha.

Las aranhas tenon 8 pautas e son còrs es devesit en cefalotorax e abdomèn. Son esqueleta extèrna se compausa subretot de quitina. Possedisson normalament 8 uèlhs simples e pedipalps que son dos segments a ras de la boca que las ajudan a manjar. Dins lo cas dels mascles dins l'acoblament.

Qualques aranhas injèctan de verin a sas presas e la tarantula possedís ela de pels urticants sus son abdomèn.

La metamorfòsi de l'aranha compren tres estadis: l'estadi embrionari, larval e ninfoimaginal (adulte)

Los rituals d'acoblament sovent son plan elaborats; dins lo cas de l'aranha coneguda coma la veusa negra Latrodectus mactans aquesta tua e se manja lo mascle après l'acoblament.

Las aranhas segon son espécia pòdon viure un an o mai.

Aranha "Araneus diadematus".


Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Wikispecies-logo.svg
Wikispecies, lo repertòri del vivent a una dintrada per : « las aranhas ».