Chondrichthyes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
v · d · m
Condrictians
Symbole-faune.png
Làmia blanca
Làmia blanca
Règne Animal
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Chondrichthyes
Huxley, 1880
Taxons de reng inferior
Symbole-faune.png
Posicion filogenetica
Symbole-faune.png
Posicion :
d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent
(vejatz arbre filogenetic)

Wikispecies-logo.svg Retrobatz aquel taxon sus Wikispecies

Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png

La classa dels condrictians (Chondrichthyes), (del grèc chondros « cartilatge » e ichthys « peis »), o peisses cartilaginoses, recampa los peisses que possedisson una esqueleta cartilaginosa, e una pèl recobèrta d'escatas placoïdas (en forma de dents). Lors dents son d'escatas placoïdas transformadas que son renoveladas de longa. Cada branquia a una dobertura pròpria. Lor tube digestiu possedís una valva espiralada.

Se tròba dins aquesta classa las diferentas espècias de làmias, de raias e de quimèras.

Contràriament als osteictians los condrictians possedisson pas o fòrt pauc d'òsses pericondrals (òs que remplaça lo cartilatge e se forma al cors del desvolopament dins los osteictians) per contra presentan un jaç de cartilatge calcific prismatic a la periferia de lors pèças esqueleticas cartilaginosas. Tanpauc an pas de sacs aerians que son presents dins los osteictians (los condrictians utilizan l'òli de lor fetge per assegurar lor flotabilitat) mas que cèrts scientifics ne supausan la preséncia dins los gnatostòmes.

Somari

[modificar] Lista de las classas

[modificar] Plaça dins lo règne animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grases evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars Procariòtas (cellula sens nuclèu) Equinodèrmes: Orsin, Crinoïdes, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. Bivalves (cauquilhatges)
>* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu)   Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...)
>* Esponga (organisme multicellular) Mollusques Cefalopòdes (Pofres, sepias)
>* Polip: idras, coralh e medusa  
>* Vèrm (mobilitat e tube digestiu) bilaterian     Trilobits (de doas a 24 patas - atudat)
>* Peisses agnats (sens maissas) Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas)   Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas)
>* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. Domaisèlas
>* Peisses tipics (peisses ossoses) Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota).   Babaròts, mantas, termites.
>* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) Dinosaures (atudat) Ortoptèr (sautarèla, grèlh).
>* Tetrapòdes primitius (tipe Anfibians) Crocodils Marsupials Emiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...)
>* Reptils primitius (Amniòtas de tipe Lausèrt)   Tortugas Insectivòrs (Taupia, Eiriç,...) Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...)
  Ausèls Quiroptèrs (Ratapenada) Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formiga
  Primats Diptèr (moscas)
  >*Mamifèrs primitius tipe monotrèma   Rosegaires e Lagomòrfs (conilhs) Lepidoptèr (parpalhòl)
Carnivòrs
Ongulats

[modificar] Vejatz tanben

[modificar] Ligams extèrnes

Aisinas personalas
Espacis de noms

Variantas
Accions
Navigacion
Contribuir
Bóstia d'aisinas
Autras lengas