Làmia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Verdon.
exemple de tèxte
Una làmia balena mascle dins un aqüari de Georgia

La làmia o lo verdon o lo peis-can (var. peis-chan, peish-can) (superòrdre Selachimorpha) es un ensems de peisses dotats d'una esqueleta completament cartilaginosa e d'un còs aerodinamic. Pòdon alenar gràcias a entre cinc e sèt gaunhas. Las làmias possedisson una pellicula de denticles dermals que protegís sa pèl dels aleps e dels parasits e que renfòrça son idrodinamicitat.[1] Tenon de dents remplaçablas. Son de predators fòrça mal coneguts, vist qu'atacan rarament los umans a mens que foguèssen intimidats.

Las làmias comprenon d'espècias que van de la làmia pigmèa de la talha de la man, Euprotomicrus bispinatus, una espècia de mar prigonda que sonque mesura 22 cm, a la làmia balena, Rhincodon typus, lo peis lo mai gròs, que pòt aténher una longor d'aperaquí 12 m e que, coma las grandas balenas, manja pas que plancton en s'alimentar per filtracion. La làmia buòu, Carcharhinus leucas, es l'espècia mai coneguda e pòt nadar dins d'aiga salada o doça (se pòt trapar dins lo Lac Nicaragua, en America Centrala) e dins los deltas.

Caracteristicas fisicas[modificar | modificar la font]

Esqueleta[modificar | modificar la font]

L'esqueleta d'una làmia es completament diferenta de la dels peisses ossoses coma la merluça; es facha d'un cartilatge fòrça leugièr e flexible, e mai lo cartilatge de las làmias mai vièlhas pòsca èsser a còps calcificat, e doncas mai dur e mai regde. La maissa de la làmia es variabla e se pensa qu'a evolucionat a partir del primièr arc de brànquias. Es pas estacada al cran e a de depauses minerals suplementaris que li donan una fòrça mai granda.[2]

Respiracion[modificar | modificar la font]

Caracteristicas principalas de las làmias

Coma los autres peisses, las làmias tiran d'oxigèn de l'aiga de mar quand passa per sas brànquias. Qualques làmias possedisson una dobertura modificada sonada estigma que se situa just darrièr l'uèlh, qu'es emplegat per la respiracion.[3] Per encausa de sa talha e la nature de son metabolisme, fòrça làmias an un besonh d'oxigèn mai important que los peisses ossoses e pòdon pas dependre dels corrents d'aiga ambients per fornir an adequate supply d'aiga oxigenada. Se per cas aquelas làmias s'arrestèssen de nadar, la circulacion de l'aiga davalariá enjós del nivèl necessari per poder alenar e l'animal s'escanariá. Aqueste foncionar qu'assegura un flux adequat de sas brànquias a partir de movements en avant se coneis en anglés coma ram ventilation. Qualques làmias, coma la làmia noiriça, Ginglymostoma cirratum, pòdon pompar d'aiga dins sas brànquias mentre que son a se pausar.

Los procèsses de respiracion e de circulacion començan quand la sang desoxigenada viatja cap al còr, que possedís dos compartiments, de la làmia. Ailà la sang es pompadas a las brànquias de la làmia a travèrs l'artèria ventrala aòrta que divergís en artèrias braquialas aferentas. La reoxigenacion se fa dins la brànquias e la sang reoxigenada raja dins las artèrias braquialas eferentas, que se reunisson per formar l'aòrta dorsala. La sang raja a partir de l'aòrta dorsala dins tot lo còs. La sang desoxigenada del còs puèi circula a travèrs de las venas cardinalas posterioras e dintra dins los sinuses cardinals posteriors. A partir d'aquel ponch la sang dintra dins lo ventricul del còr e lo cicle se repetís. Aqueste tipe de respiracion es pas gaire eficaç e se per cas la làmia se deviá arrestar de bolegar, la sang seriá pas en condicions de circular dins tot lo còs per encausa de la manca de fòrça de l'atrium del còr.

Osmoregulacion[modificar | modificar la font]

Contràriament als peisses, las làmias bevon pas d'aiga de mar; al contrari retenon de grandas concentracions de descais quimics dins son còs per cambiar lo gradient de difusion per tal de poder absorbir l'aiga dirèctament de la mar. Aquesta adaptacion empacha fòrça làmias de subreviure dins d'aiga fresca, e doncas son confinadas a una environa marina. Existisson qualques excepcions a aquesta règla, coma la làmia taure, qu'a desvolopat un biais de modificar sa foncion renala per crear una excrecion de grandas quantitats d'urèa.[4]

Las dents[modificar | modificar la font]

Las dents d'una làmia tigre

Las dents de las làmias carnivòras son pas ligadas a la maissa, mas inseridas dins la carn, e dins fòrça espècias son constantament remplaçadas long de la vida de la làmia; d'unas làmias arriban a pèrdre 30 000 dents dins sa vida. Totas las làmias an de rengs multiples de dents along the edges de sas maissas superiora e inferiora. De dents novèlas creisson de longa dins a groove just dins la boca and move forward from dins la boca on a "conveyor belt" formed by the skin in which they are anchored. Per qualques làmias rows de dents son remplaçadas cada 8–10 jorns, mentre que dins d'autras espècias pòdon durar qualques mesadas. Las dents inferioras son emplegadas essencialament per agantar las prey, del temps que las dents superioras son a cutting into it.[3] Las dents range from thin, dents coma d'agulhas per tal de gripping lo peis a de large, de dents flat adaptadas per crushing shellfish.

Coas[modificar | modificar la font]

Las coas (aletas caudalas) de las làmias varian considerablament en foncion de las espècias e son adaptadas a l'estil de vida de la làmia. La coa fornís thrust e sa velocitat e l'acceleracion dependon de la forma de la coa. Different formas de coas an evolved in làmias adapted a d'environas diferentas. La coa de la làmia tigre ten un large upper lobe que delivers the maximum amount of power for slow cruising o de sudden bursts de velocitat. La làmia tigre a una dieta variada, e per aquesta rason cal que siá capabla de twist e de virar dins l'aiga aisidament quand es a caçar, mentre que lo porbeagle, caçaire de schooling peisses coma los vairons e herring possedís un large lower lobe que li permet d'aténher una velocitat mai importanta e aital l'ajudar a gardar ritme amb sas prey que nadan lèu. Tanben se pensa que las làmias emplegan lo lobe superiora de sas coas per contrarrestar the lift generat per sas aletas pectoralas. [5]

Existisson mai de 360 espècias descrichas de làmias.

Espècies de làmias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Budker, Paul (1971). The Life of Sharks. London: Weidenfeld and Nicolson. SBN 297003070. 
  2. Hamlett, W. C. (1999). Sharks, Skates and Rays: The Biology of Elasmobranch Fishes. Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-6048-2. 
  3. 3,0 3,1 Gilbertson, Lance (1999). Zoology Laboratory Manual. New York: McGraw-Hill Companies, Inc.. ISBN 0-07-237716-X. 
  4. Compagno, Leonard; Dando, Marc & Fowler, Sarah (2005). Sharks of the World. Collins Field Guides. ISBN 0-00-713610-2. OCLC 183136093. 
  5. Nelson, Joseph S. (1994). Fishes of the World. New York: John Wiley and Sons. ISBN 0-471-54713-1. 

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Géry Van Grevelynghe, Alain Diringer e Bernard Séret (1999). Edicions Delachaux et Niestlé: Tous les requins du monde : 300 espèces des mers du globe (en francés). ISBN 978-2603011485. 

Jean-Pierre Sylvestre (2011). Edicions Delachaux et Niestlé: Les requins (en francés). ISBN 978-2-603-01752-4. 

Andrea Ferrari e Antonella Ferrari (2011). Edicions Delachaux et Niestlé: Requins et raies du monde entier (en francés). ISBN 978-2603016756.