Declinason del latin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Bòrna trobada prèp de Salèrne que descriu los centres traversats per la Via Apia

La declinason del latin es l'ensemble de las formas que s'i declinan los substantius, adjectius, pronoms e autres categorias de mots en latin. En latin, la declinason d'un mot servís per n'indicar la foncion e lo nombre gramatical.

I a cinc declinasons, que son numerotadas e gropadas segon la terminason dels mots e son genre gramatical. Los diferents cases s'exprimisson per una desinéncia (o morfèma gramatical) apondut a la rasic del mot. La flexion de las paraulas dins una meteissa declinason varia segon lo genre gramatical: masculin, femenin o neutre.

Cadun dels sièis cases[1] a una foncion principala e (trach del vocatiu) una seria de foncions segondàrias, que pòdon aver una semblança gramaticala amb la foncion principala o non. Aqueste sistèma de cases latin a influenciat la gramatica de las lengas romanicas. D'unas, coma lo romanés, an encara un sistèma de cases uèi, mentre que d'autres, ne sèrvan solament qualques vestigis.

Cases del latin[modificar | modificar la font]

Lo latin eireta de sièis dels uèit cases gramaticals del protoindoeuropèu: lo nominatiu, lo vocatiu, l'acusatiu, lo genitiu, lo datiu e l'ablatiu. Lo cas locatiu indoeuropèu subrevisquèt dins las declinasons d'unes toponims e substantius, coma ara Roma "Roma" (locatiu Romae) o domus "casa" (locatiu domi). D'unas formas adverbialas que s'acaban en -e son de vestigis del cas instrumental.[2]

En latin, los adjectius devon concordar amb los substantius qu'acompanhan non solament en genre e nombre, mas tanben en cas gramatical. Aquò tanben es valable quand lo substantiu e l'adjectiu apertenon a de declinasons diferentas. Per exemple, dins la frasa poeta bonus magnas aves habet,[3] "poeta" e "bonus" son nominatius singulars de la primièra e la segonda declinason, respectivament, mentre que "magnas" e "aves" son acusatius plurals de la primièra e la tresena declinason.

Nominatiu[modificar | modificar la font]

Fichièr:Aug11 01.jpg
August, primièr emperaire roman

Lo nominatiu marca, generalament, lo subjècte d'un vèrb o son atribut.

Augustus imperator imperii romani fuit ("August foguèt emperaire de l'empèri dels romans")

Pasmens, en latin i a d'autres usatges del nominatiu:

Urbs Roma caput mundi vocatur ("La ciutat de Roma es nomenada la capitala del mond")

Dins aquesta frasa, i a un complement de denominacion (Roma)[4] e un complement predicatiu del subjècte (caput).[5]

Vocatiu[modificar | modificar la font]

Lo vocatiu marca l'èsser o entitat a la quala òm s'adreiça e, s'es necessari, los adjectius qu'acompanhan aqueste substantiu.[6] Una expression vocativa es una expression utilizada per s'adreçar directament a qualqu'un o quicòm, en tot inclusent a la frasa l'identitat de la persona a qui òm s'adreiça.

Fragment de l'Eneida (29 aC-19 aC), de Virgili (70 aC–19 aC):

Original Traduccion
Musa, mihi causas memora, quo numine laeso, Musa, remembra me las causas, qual decret de sa divina volontat violat,
quidve dolens, regina deum tot volvere casus tant dolguèt la reina dels dieus,
insignem pietate virum, tot adire labores perque un òme distinguit dins la pietat d'entreprendre tantas espròvas
impulerit. Tantaene animis caelestibus irae? obliguèsse? Per que tant d'ira dins las intencions celestialas?

Amb la primièra paraula d'aqueste extrach, lo poeta s'adreiça a sa musa, en tot volent far remarcar que s'adreiça precisament a ela. Es per aquò que musa se tròba dins lo cas vocatiu.

Acusatiu[modificar | modificar la font]

L'acusatiu marca, generalament, lo complement dirècte d'un vèrb transitiu, es a dire l'objècte sus lo qual se produtz l'accion del vèrb.[7]

Scipionis Africani exercitus incurret hostem ("L'armada d'Escipion l'African ataca l'enemic")
Sicília caiguèt jos l'influéncia romana en 241 aC.

Pasmens, l'acusatiu pòt tanben aver divèrsas autras foncions:

  • acusatiu de durada: indica l'espaci de temps que s'i perlonga l'accion del vèrb.
Postea trescentos annos Romani totum Mare Mediterraneum imperaverunt ("Après, los romans dominèron tota la mar Mediterranèa durant tres cents ans")
  • acusatiu de direccion: indica la direccion d'un movement. Los noms pròpris de vilas e illas pòrtan pas de preposicion, mentre que dins lo rèsta dels cases s'utiliza las preposicions in (movement cap a l'interior d'un luòc) o ad (movement cap a l'entorn d'un luòc).
Romani Siciliam navigant et terram occupant ("Los romans navegan en Sicília e ocupan la tèrra")
Legatus in Hispaniam missus est ("Lo legat foguèt enviat en Ispània")
Milites ad oppidum appropinquant ("Los soldats s'acòstan a la fortalesa")
  • en oracions completivas d'infinitiu: lo subjècte d'una oracion subordinada se met en acusatiu, mentre que lo vèrb apareis en infinitiu.
Dico te priore nocte venisse in M. Laecae domum ("Disi que tu, la nuèit passada, anères a l'ostal de M. Leca")
  • amb de preposicions determinadas:[8]
Fretum Gaditanum partem maris inter Hispaniam et Africam est ("L'estrech de Gibartar es la part de la mar entre Ispània e Africa")
  • coma complement predicatiu del complement dirècte: van en acusatiu los mots que completan la significacion del complement dirècte.
Pauperes existimant divites felices ("Los paures consideran los rics uroses")[9]
  • en exclamacions:
Me miseram! ("Paure de ieu!")[10]

Genitiu[modificar | modificar la font]

A l'esquèrra, Iacopo da Varazze sosten sa Legenda daurada.

Lo genitiu marca generalament lo complement del nom d'un substantiu. Dins la majoritat dels cases, aquò indica una relacion de possession que lo substantiu en genitiu i es lo possessor. Las utilizacions del genitiu se pòdon devesir en adjectivalas e adverbialas.

Utilizacion adjectivala
  • genitiu possessiu: indica una relacion de possession.
Caput primum provinciae Africae Utica fuit ("La primièra capitala de la província d'Africa foguèt Utica")
  • genitiu subjectiu: indica una relacion ont i a una activitat e un autor de l'activitat.
Deus pugnat pro iis et vos non videtis. Cessate iam, ne in vos ira Dei descendat ("Dieu luta per els e vos ne trachetz pas. Arrestatz-vos, foguèsse pas sus vos que caiguèsse l'ira de Dieu")[11]
  • genitiu objectiu: indica l'objècte d'una accion implicada per un substantiu o adjectiu.
[...] Metus hostilis in bonis artibus civitatem retinebat ("La paur de l'enemic manteniá la vila pel bon camin")[12]
  • genitiu partitiu: indica la causa mai granda que quicòm ne forma una part.
Tarraco caput fuit prouinciae Tarraconensis, qua maior pars Hispaniae continebatur ("Tarraco foguèt la capitala de la província Tarraconense, que cobriá la majora part d'Ispània")
  • genitiu de definicion: definís un nom comun donant un exemple concret de causas qu'apertenon a la meteissa classa:
[...] decessit non solum iuvenibus sed et universae genti memoriam mortis suae ad exemplum virtutis ("[...] daissa, no solament als joves senon a tota la nacion, un exemple de vertut")[13]
  • genitiu de descripcion: descriu un objècte o persona en tèrmes de quantitat o qualitat.
Daedalus, vir magni ingenii, in insula Creta exsulabat ("Dedal, òme de granda intelligéncia, viviá exiliat dins l'illa de Creta")
  • genitiu de valor: descriu la valor o lo pretz de quicòm.
Si quis aquam oletarit, sestertiorum decem milium multa esto ("Si qualqu'un embrutís l'aiga, serà verbalizat amb dètz mila sestercis")
Utilizacions adverbialas
  • amb verbs determinats en relacions amb la memòria ("delembrar", "remembrar", etc.).
Et dixit Sion: Dereliquit me Dominus, et Dominus oblitus est mei. ("Sion disiá: «Lo Senhor m'a abandonat, lo meu Dieu m'a delembrat»."[14]
  • amb los vèrbs defectius utor, fruor, fungor, potior, vescor e opus est ("utilizar", "gaudir", "menar a tèrme", "possedir", "se manjar" e "caler", respectivament)
Cleanthes solem dominari et rerum potiri putat ("Cleantes crei que lo solelh domina e es lo mèstre de tot l'univèrs")[15]
  • amb los vèrbs amb la significacion d'"emplir", o adjectius amb la significacion de « plen ».
Videte, pueri: his saccus plenus est pirorum ("Vejatz, mainatges: aqueste sac es plen de peras")
  • amb los vèrbs amb la significacion de "donar pena", "aborrir".
Taedet me huius quotidiani mundi ("M'aborrís aqueste mond quotidian")
  • amb los vèrbs referents a un procediment juridic, com "acusar", "absòlvre", etc.
[...] quisquam impie diffamavit patrem et accusavit adulterii oculti ("[...] qual que siá que desleialament difamèsse lo paire e l'acusèsse d'adultèri oculte")

Cas datiu[modificar | modificar la font]

Vercingètorix, un dels enemics pus celèbres de Juli Cesar, li liura las armas a Alèsia.

Lo datiu marca, generalament, lo complement indirècte d'un substantiu. Dins la majoritat dels cases, aquò indica una situacion ont lo substantiu en datiu es lo que recep lo complement dirècte ("Joan dona un estilò a Anna"; Anna es lo CI perque recep lo CD, qu'es l'estilò).[16]

Pater puero librum donat ("Lo paire dona lo libre al mainat")[16]

Pasmens, lo datiu pòt tanben aver divèrsas autras foncions:

  • datiu de regim verbal: acompanha d'unes vèrbs e adjectius, coma complement de regim verbal. S'agís de vèrbs amb la significacion d'"obeïr", "passar" o d'adjectius amb la significacion de "similar".
Quam similis soli est, Naevia, noster amor! ("Que semblant al solelh qu'es, Nèvia, lo nòstre amor!")
  • datiu possessiu: es una construccion que denòta la possession per part del substantiu en datiu.
Caesari multi inimici erant ("Cesar" aviá fòrça enemics", literalament "I aviá fòrça enemics per Cesar")
  • datiu de finalitat: indica la finalitat amb la quala se fa una accion.
Non omnes milites gloriae pugnant ("totes los soldats lutan pas per la glòria")
  • doble datiu: es una mescla de datiu possessiu e de datiu de finalitat.
Ipsum bellum est mihi curae ("Aquesta guèrra es un motiu de preocupacion per ieu")
  • datiu d'autor: indica una impression, lo punt de vista de qualqu'un.
Vir bonus regi videtur ("Aqueste òme li sembla bon al rei")
  • datiu de complement agent: s'utiliza en combinason amb lo gerondiu per indicar qual deu executar l'accion.
Haec nobis agenda sunt ("Aquestas causas devon èsser fachas per nosautres")
  • datiu comòde: qu'indica per qual o per que una accion es menada a son tèrme.
Graecis terras colimus "Cultivan tèrras pels grècs")
  • datiu etic: s'agís d'una forma enfatica, indica que la persona dins lo cas datiu a un interès especial dins l'accion. Gaireben sempre s'agís d'una implicacion afectiva.
Quid mihi Celsus agit? ("Que fa Cels?", sosentendut que lo parlant i a un interès especial)

Ablatiu[modificar | modificar la font]

L'ablatiu es lo cas amb mai d'utilizacions diferentas. En gròs se pòt dire que los mots en ablatiu complisson de foncions de complement circonstancial de temps, de luòc, etc. Fòrça sintagmas en ablatiu se pòdon traduire per d'advèrbis: cum celeritate se tradutz per "rapidament" (literalament, "amb velocitat"). L'ablatiu latin unifica tres cases presents dins l'ancian indoeuropèu: lo separatiu, l'instrumental e lo locatiu.

Mapa de Gàllia abans la conquista romana.
  • ablatiu de luòc: indica lo luòc ont e a partir del qual se produtz l'accion (nòta: s'utiliza l'acusatiu per indicar lo luòc cap al qual se produtz l'accion)
Hannibal, filius Hamilcaris, Carthagine natus est ("Annibal, filh d'Amilcar, nasquèt a Cartage")
Ex Graecia ad Italiam navigaverunt ("Naveguèron de Grècia a Itàlia")
  • ablatiu de separacion: indica una separacion fisica a respècte del substantiu en ablatiu
Cicero hostes ab urbe prohibuit ("Ciceron mantenguèt los enemics luenh de la ciutat")
  • ablatiu d'instrument: indica l'instrument o lo mejan amb que l'accion es menada a tèrme
Marcus pede vexabat Corneliam quae dormire volebat ("Marc embestiava amb lo pè Cornèlia, que voliá dormir")
  • ablatiu de manièra: indica de quin biais se produtz l'accion.
Allobroges crebris ad Rhodanum dispositis praesidiis cum magna cura et diligentia suos fines tuentur ("Los Allòbroges, metent de gardas lo long de Ròse, defendon sas frontièras amb vigilància e energia")[17]
  • ablatiu de temps: indica l'encastre temporal que s'i situa l'accion.
Ne quis tamen ignoraret, quibus in locis Caesar exercitusque eo tempore fuissent [...] ("Per que degun ignore pas ont se trobavan Cesar e l'armada d'aquel temps [...]")
  • ablatiu absolut: marca las circonstàncias que s'i produtz l'accion.
Urbe capta, Aeneas fugit ("La ciutat capturada, Enees fugiguèt")
  • ablatiu de circonstàncias expectants: parièr que l'ablatiu absolut, mas las circonstàncias "espèran" l'accion.
Cum magno clamore civium ad urbem perveniunt ("Arriban a la ciutat amb una granda clamor de la populacion")
  • ablatiu d'acompanhament: l'ablatiu es sempre precedit per la preposicion cum ("amb") e indica amb qui o que se fa l'accion.
Ego et Iulia cum nostris amicis de amicitia dicebamus ("Jo e Jilia parlam d'amistat amb los nòstres amics")
  • ablatiu de separacion: indica lo tot que un nombre ne forma una part; es precedit per la preposicion e/ex ("de").
Centum ex viris mortem diu timebant et nihil clementiae exspectabant ("Cent dels òmes crentavan la mòrt durant longtemps e esperavan pas cap de cleméncia")
Senèca, un dels filosòfs romans mai celèbres.
  • ablatiu d'agent: indica l'agent qu'efectua l'accion dins una oracion passiva. Se l'agent es una persona, es precedit per la preposicion a/ab ("per")
Atticus adoptatus est a Caecilio ("Atic foguèt adoptat per Cecili")
Populus militia atque inopia urgebatur ("Lo pòble èra aclapat pel servici militar e la misèria")
  • ablatiu de comparason: la segonda part d'una comparason es en ablatiu (la primièra es en nominatiu).
Vilius argentum est auro, virtutibus aurum ("L'argent es mens preciós que l'aur, e l'aur que las vertuts")
  • ablatiu de causa: indica la causa que motiva l'accion.
Clamare gaudio coepit ("Comencèt de cridar de jòia")
  • ablatiu de gra de diferéncia: indica lo gra en que difererisson doas causas o mai.
Puella multo prudentior est puero ("La dròlla es fòrça pus prudenta que lo dròlle")
  • ablatiu de descripcion: a una foncion similara a la del genitiu de descripcion; indica una qualitat d'un substantiu.
Philosophus magna sapientia ("Un filosòf de granda saviesa")
  • ablatiu d'especificacion: dona una informacion pus especifica subre un mot anterior.
Corpore senex esse poterit, animo numquam erit ("Pòt èsser vièlh de còs, mas jamai serà pas vièlh d'esperit")
  • ablatiu de pretz: de foncion similara al genitiu de pretz. Indica lo pretz d'una causa.
Antonius regna addixit pecunia ("Antòni venguèt sul tròn per l'argent")[18]

Cas locatiu[modificar | modificar la font]

Lo cas locatiu servís per indicar lo luòc que s'i produtz l'accion. Es un cas extremament rar en latin; es un vestigi de l'indoeuropèu que s'aplica solament als noms de las vilas e d'illas pichonas, e mai a d'unas paraules isoladas. Mentre que tots los autres substantius utilizan l'ablatiu amb una preposicion, los mots en locatiu pòrtan pas jamai de preposicion.[19] Es identic al genitiu singular de la primièra e la segonda declinason, e dins la rèsta dels cases es identic a l'ablatiu, levat dins lo cas del substantiu domus ("casa"), qu'a lo locatiu domi.

Servus Romae erat ("L'esclau èra a Roma")

Tendéncias sincreticas[modificar | modificar la font]

De bello Troiano, o Aenea, multi multa iam narraverunt. Dido s'adreiça a Enees en utilizant lo vocatiu Aenea.

Lo sincretisme, un fenomèn lingüistic ont dos o mantuna valors morfosintacticas partejan la meteissa terminason,[20] es abitual en latin.

Lo nominatiu, vocatiu e acusatiu dels mots neutres s'acaba sempre en -a, amb qualques excepcions (d'unes pronoms demostratius, relatius e similars; dins aquestas formas, lo plural neutre a la meteissa forma que lo nominatiu singular femenin).

Lo vocatiu plural es sempre identic al nominatiu plural, e lo vocatiu singular es identic al nominatiu singular levat a la segonda declinason e dins qualques mots grècs (Lo vocatiu de Marcus es Marce e lo vocatiu d'Aeneas es Aenea).[21]

L'acusatiu singular s'acaba sempre per una vocala corta seguida de -m, levat dins qualques mots neutres amb rasics inusualas. L'acusatiu plural dels mots masculins e femenins s'acaba sempre per una vocala longa mai -s, parièr que lo nominatiu plural de las tresena, quatrena e cinquena declinasons.

Lo genitiu singular es parièr que lo nominatiu plural pels mots masculins e femenins de la primièra, segonda e tresena declinasons.

Lo datiu singular es parièr que lo genitiu singular dins los mots de la primièra e cinquena declinasons.

Lo datiu e l'ablatiu son sempre parièrs al plural.[22] Es tanben lo cas dins lo datiu singular de la segonda declinason, d'unes mots de la tresena declinason de tèma en -i, e los mots neutres de la qatrena declinason.

Quand s'utiliza lo locatiu, es identic a l'ablatiu dins la qatrena e cinquena declinacions. Lo locatiu, l'ablatiu e lo datiu son identics al plural.[19]

Declinasons[modificar | modificar la font]

  • Primièra declinason: tema en -a, coma per exemple aqua ("aiga")
  • Segonda declinason: tema en -o, coms per exemple amicus ("amic")
  • Tresena declinason: tema en consonanta o en -i, coma per exemple praetor ("pretor") o canis ("gos")
  • Quatrena declinason: tema en -u, coma per exemple senatus ("senat")
  • Cinquena declinason tema en -e, coma per exemple dies ("dia")

Pasmens, l'evolucion del latin a provocat de cambiaments fonetics a la terminason d'unas paraulas, en fasent que lo nominatiu tot sol basta pas totjorn per determinar a quala declinason aperten un mot concretament (per exemple, saltus, "salt"). Per aquesta rason, las paraulas latinas s'enoncian amb lo nominatiu mai lo genitiu, e es dins aquesta forma que se troban dins la granda majoratat del diccionaris. Per exemple:

  • natio, nationis, ont natio es lo nominatiu e nationis es lo genitiu
  • bellum, belli, ont bellum es lo nominatiu e belli es lo genitiu

Se pòt tanben escriure lo genitiu de forma abreujada. Aiçí, los exemples anteriors s'escriurián natio, -onis e bellum, -i.

Primièra declinason (a)[modificar | modificar la font]

Son de noms en general femenins coma la rota (via, viae fem.) o l'aiga (aqua, aquae fem.). I a qualques mots masculins pasmens, coma de noms de mestièrs païsan (agricola, agricolae masc.) o marinièr (nauta, nautae masc.).

aqua, -ae
aiga f.
agricola, -ae
païsan m.
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu aqua –a aquae –ae agricola –a agricolae –ae
Vocatiu aqua –a aquae –ae agricola –a agricolae –ae
Accusatiu aquam –am aquās –ās agricolam –am agricolās –ās
Genitiu aquae[23] –ae aquārum –ārum agricolae –ae agricolārum –ārum
Datiu aquae –ae aquīs –īs agricolae –ae agricolīs –īs
Ablatiu aquā –ā aquīs –īs agricolā –ā agricolīs –īs
Locative aquae -ae aquīs –īs agricolae -ae agricolīs –īs
mensa, -ae
taula f.
Singular Plural
Nominatiu mensa –a mensae –ae
Vocatiu mensa –a mensae –ae
Accusatiu mensam –am mensās –ās
Genitiu mensae –ae mensārum –ārum
Datiu mensae –ae mensīs –īs
Ablatiu mensā –ā mensīs –īs

Segonda declinason (o)[modificar | modificar la font]

La segonda declinason es un grop larg de noms mai que mai masculins coma equus, equī ("caval") o puer, puerī ("dròlle') e de noms neutres coma castellum, castellī ("castèl"). I a qualques grops pichons d'excepcions femeninas, inclusent de noms de gemas, plantas, arbres, e d'unas vilas e ciutats.

Al nominatiu singular, fòrça noms masculins se forman amb una rasic e l'afix -us, amb pasmens qualques un que s'acaban per la terminason -er, mas pas necessàriament arrapat a la rasic complèta. Los noms neutres son generalament de nominatius singulars formats de la rasic amb una terminason -um. Pasmens, cada segonda declinason dels noms a l'afixe estacat coma sufixe a la rasic del nom dins sa forma genitiu singular. La letra predominanta dins las terminasons d'aquesta declinason es o.

Declinason de servus ("esclau")
Singular Plural
Nominatiu serv-us serv-i
Vocatiu serv-e serv-i
Acusatiu serv-um serv-os
Genitiu serv-i serv-orum
Datiu serv-o serv-is
Ablatiu serv-o serv-is
Declinason de piscatum ("plat de peis")
Singular Plural
Nominatiu piscat-um piscat-a
Vocatiu piscat-um piscat-a
Acusatiu piscat-um piscat-a
Genitiu piscat-i piscat-orum
Datiu piscat-o piscat-is
Ablatiu piscat-o piscat-is
Declinason de vesper ("vèspre")
Singular Plural
Nominatiu vesper vesper-i
Vocatiu vesper vesper-i
Acusatiu vesper-um vesper-os
Genitiu vesper-i vesper-orum
Datiu vesper-o vesper-is
Ablatiu vesper-o vesper-is

Tresena declinason (i)[modificar | modificar la font]

La tresena declinason es lo grop de noms pus larg. Aquestes noms se pòdon acabar en –a,–e, –ī, –ō, –y, –c, –l, –n, –r, –s, –t, or –x . Son masculin, neutre, e femenin de rasic e cas nominatiu variable. La tresena declinason inclutz per exemple flumen, fluminis neut. ("riu"), flos, floris masc. ("flor"), e pax, pacis fem. ("patz"). Cada nom a l'afixe -is coma sufixe estacat a la rasic del nom dins la forma genitiu singular. Los noms masculin, femenin e neutre an cadun sa pròpria terminason nominatiu singular especiala. Per exemple, fòrça noms masculins s'acaban en –or (amor). Fòrça noms femenins s'acaban en –īx (phoenīx), e fòrça noms neutres s'acaban en –us (onus). Coma per totas las declinasons d'unes noms fan excepcion a aquestas règlas.

Declinació de tempus ("temps")
Singular Plural
Nominatiu temp-us temp-ora
Vocatiu temp-us temp-ora
Acusatiu temp-us temp-ora
Genitiu tempor-is tempor-um
Datiu tempor-i tempor-ibus
Ablatiu tempor-e tempor-ibus
Declinació de dux ("cap/capitani/menaire")
Singular Plural
Nominatiu dux duc-es
Vocatiu dux duc-es
Acusatiu duc-em duc-es
Genitiu duc-is duc-um
Datiu duc-i duc-ibus
Ablatiu duc-e duc-ibus
Declinació de gladiator ("gladiator")
Singular Plural
Nominatiu gladiator gladiator-es
Vocatiu gladiator gladiator-es
Acusatiu gladiator-em gladiator-es
Genitiu gladiator-is gladiator-um
Datiu gladiator-i gladiator-ibus
Ablatiu gladiator-e gladiator-ibus

Rasic en -i[modificar | modificar la font]

D'unes mots de la tresena declinason an una rasic acabada en -i. Al dintre d'aqueste grop se pòdon distinguir tres sosgrops diferents:

  • Los substantius e adjectius masculins e femenins amb lo nominatiu e vocatiu singulars acabats en -is. En son d'exemples avis, avis ("aucèl") e amnis, amnis ("torrent d'aiga"). Se nomenan parisillabics pel fait que tenon un nombre identic de sillabas dins lo nominatiu e lo genitiu singulars.
  • I a de mots que pèrdon la -i de la rasic dins lo nominatiu e vocatiu singulars. Lo contacte de la darrièra consonanta de la rasic amb la -s fa que caiga la consonanta de la rasic. N'es un exemple Mars, Martis ("Mart"). Aquestas paraulas se pòdon reconéisser perque son genitiu plural s'acaba en -ium.
  • Los mots neutres derivats acabats en -al, -ar o -e que derivan de mots acabats en -ali, -ari o -i forman lo nominatiu singular amb una rasic zèro (). La -i del tèma pòt sofrir doas modificacions: se transforma en -e en una sillaba finala dobèrta e desapareis quand la sillaba anteriora es longa. N'es un exemple animale, animal ("animal"). Pasmens, l'ablatiu se manten en -i.
  • Lo mot vis, vis ("fòrça") es un cas particular. Al singular consèrva la flexion de las rasics en -i, mas al plural se basa sus una rasic en vis transformat en vir per rotacisme. Pasmens, lo genitiu plural consèrva la terminason -ium dels substantius de rasic en -i.
Los romans donavan a la mar Mediterranèa lo nom de Mare Nostrum, "mar nòstra".

Exemples de substantius de rasic en -i

Declinason davis ("aucèl")
Singular Plural
Nominatiu av-is av-es
Vocatiu av-is av-es
Acusatiu av-em av-es
Genitiu av-is av-ium
Datiu av-i av-ibus
Ablatiu av-e av-ibus
Declinason de pars ("part")
Singular Plural
Nominatiu pars part-es
Vocatiu pars part-es
Acusatiu part-em part-es
Genitiu part-is part-ium
Datiu part-i part-ibus
Ablatiu part-i part-ibus
Declinason de mare ("mar")
Singular Plural
Nominatiu mar-e mar-ia
Vocatiu mar-e mar-ia
Acusatiu mar-e mar-ia
Genitiu mar-is mar-ium
Datiu mar-i mar-bus
Ablatiu mar-e mar-bus

Particularitats[modificar | modificar la font]

Dins la tresena declinason, i a quatre noms irregulars.

Cas
vīs
fòrça, poder f.
sūs, suis
pòrc, porcèl c.
bōs, bovis
buòu c.
Iuppiter, Iovis
Jupitèr m.
Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular
Nominatiu vīs vīrēs sūs suēs bōs[24] bovēs Iuppiter[24]
Vocatiu vīs vīrēs sūs suēs bōs[24] bovēs Iuppiter[24]
Accusatiu vim vīrēs suem suēs bovem bovēs Iovem
Genitiu —— vīrium suis suum bovis boum Iovis
Datiu —— vīribus suī subus bovī bōbus
būbus[24]
Iovī
Ablatiu vīribus sue subus bove bōbus
būbus[24]
Iove

Quatrena declinason (u)[modificar | modificar la font]

La quatrena declinason es un grop de noms subretot masculins coma 'èrsa' (fluctus, fluctūs masc.) e 'pòrt' (portus, portūs masc.) amn qualques excepcions femeninas, coma 'man' (manus, manūs fem.). La quatrena declinason inclutz tanben d'unes noms neutres coma 'genolh' (genu, genūs neut.). Cada nom a un afixe -ūs coma sufixe estacat a la rasic del nom dins sa forma genitiva singulara. La letra predominanta de las terminasons d'aquesta declinason es u.

portus, –ūs
pòrt m.
cornū, –ūs
bana
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu portus –us portūs –ūs cornū –ū cornua –ua
Vocatiu portus –us portūs –ūs cornū –ū cornua –ua
Accusatiu portum –um portūs –ūs cornū –ū cornua –ua
Genitiu portūs –ūs portuum –uum cornūs –ūs cornuum –uum
Datiu portuī –uī portibus –ibus cornū –ū cornibus –ibus
Ablatiu portū –ū portibus –ibus cornū –ū cornibus –ibus

Dins los plurals datiu e ablatiu, –ibus es de còps que i a remplaçat per –ubus. Aquò sonque per qualques noms, coma artus. La declinason de domus es iregulara:

domus, –ūs
ostal
Singular Plural
Nominatiu domus –us domūs –ūs
Vocatiu domus –us ——
Accusatiu domum –um domōs / domūs –ōs / ūs
Genitiu domūs –ūs domōrum / domuum –ōrum / uum
Datiu domuī –uī domibus –ibus
Ablatiu domō –ō domibus –ibus

Cinquena declinason (e)[modificar | modificar la font]

La cinquena declinason es un grop pichon de noms mai que mai femenins coma 'afar, causa (rēs, reī fem.) e 'jorn' (diēs, diēī generalament femenin, levat per d'unes jorns particulars ont es masculin). Cada nom a o l'afixe -ēī o –eī coma sufixe estacat a la rasic del nom dins sa forma genitiu singular.

effigiēs, –ēī
efigia, ideal f.
spēs, –eī
espèr f.
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu effigiēs –ēs effigiēs –ēs spēs –ēs spēs -ēs
Vocatiu effigiēs –ēs effigiēs -ēs spēs –ēs spēs -ēs
Accusatiu effigiem –em effigiēs –ēs spem –em spēs -ēs
Genitiu effigiēī –ēī effigiērum -ērum speī –eī spērum -ērum
Datiu effigiēī –ēī effigiēbus -ēbus speī –eī spēbus -ēbus
Ablatiu effigiē –ē effigiēbus -ēbus spē –ē spēbus -ēbus

Cal notar que los noms acabats en iēs an un ēī long al datiu e genitiu, mentre que los noms acabats per una consonanta + ēs an un cort dins aquestes cases.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. En realitat, lo latin a sèt cases, mas lo locatiu es tant rar qu'en practica se considera que n'i a sièis.
  2. Ramat, A. G. & Ramat, P. (1995). Las lenguas indoeuropeas. Cátedra, 313. ISBN 84-376-1348-5. 
  3. "Lo bon poeta a d'aucèls grands."
  4. Un complement de denominacion es un complement indirècte que porgís una informacion accessòria o explicativa del tèrme al qual se referís.
  5. Un complement predicatiu del subjècte es un substantiu o adjectiu que se referís al subjècte, completant la signification del vèrb.
  6. Entrada "vocatiu"
  7. Entrada "acusatiu"
  8. Per una lista de las preposicions que pòrtan acusatiu, vejatz Gramàtica llatina: preposicions
  9. Angelo Altieri Megale (1988). Gramática Latina. Puebla (Mèxic): Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. ISBN 968-863-084-5. 
  10. Dich per Circe a Odisseu dins l'òbra d'Ovidi Remedium amoris.
  11. Iacopo da Varazze, fin del sègle XIII. De Sancto Andrea Apostolo, dins l'òbra Legenda auria.
  12. Sal·lusti (segle I). Iugurtha (en català medieval). 
  13. Adaptat de 2 Macabeus, 6:3
  14. Adaptat d'Isaïes, 49:14
  15. Bradstreet Greenough, J. & Howard, Albert A. [1896] (2008). Allen And Greenough's Shorter Latin Grammar: For Schools And Academies (1896). Kessinger Publishing, 388 pàgines. ISBN 978-1436989824. 
  16. 16,0 16,1 Sintaxis de los casos
  17. Juli Cesar (58aC-51aC). Comentarii de bello gallico VII. Retrieved on 16-07-2009. 
  18. Ciceron, Filípiques 7.15
  19. 19,0 19,1 The Locative Case
  20. Modèl:Cite journal
  21. John Grant (1823). Institutes of Latin grammar. G. and W.B. Whittaker, 11. 
  22. Richard Prior (2008). Latin Demystified. McGraw-Hill, 127. ISBN 978-0071477277. 
  23. L'arcaïsme aquai apareis dins Virgili, Ciceron, Lucrèci per evocar l'estil dels escrivans ancians.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Here ō or ū come from Old Latin ou. Thus bō-/bū- and Iū- before consonant endings are alternate developments of the bov- and Iov- before vowel endings. — The double pp in the preferred form Iu-ppiter "Father Jove" is an alternate way of marking the length of the u in the etymological form Iū-piter. i is weakened from a in pater (Allen and Greenough, sect. 79 b).