Bouxwiller (Bas Ren)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Buchsweiler (Unterelsass)
Bouxwiller
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Bouxwiller.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 49′ 34″ N, 7° 29′ 01″ E
Superfícia 25,59 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
322 m
177 m
Geografia politica
Region istorica Alsàcia
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
67
Bas Ren Armas deu Departament del Bas Ren
Arrondiment Saverne
Canton Bouxwiller
Intercom
246700702
du Pays de Hanau
Cònsol Danielle Buchi (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Bouxwillerois (en francés)
Còde postal 67330
Còde INSEE 67061
commune-bouxwiller.fr

Buchsweiler en alemannisch ( Bouxwiller en francés) es una comuna francesa del departament del Bas Ren e de la region d'Alsàcia.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Modèl:Article connexe

Tèxte originau de l'article francés

Modèl:Article connexe

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Modèl:Article connexe Çò massís dels Vòges e la plana de Alsace an per prolongement a Alemanha, la plana del País de Bade e lo massís de la Bòsc-Negre. Los dos massises an per origina comuna lo bombement d'una pénéplaine post-hercynienne. Aquela déformation a parlat per una compression engendrée per la orogenèse de las Alpes. Aquel bombement s'es vist seguir per un effondrement tectonique central ont çò Rhin, de Bâle a Frankfurt, constituissi lo graben central.

Fichièr:Esquèma Bastberg (1).jpg
La succession de las ruscas géologiques a Bouxwiller

Al començament del Cénozoïque (-65 La miá), lo climat en Alsace es de tipe équatorial. Las ruscas sortidas de la ère mésozoïque (−251 a unitat|−65.5|La miá ), son déformées per la compression sortida de la formacion de las montanhas aupinas. Al mièg del Éocène (−50 La miá), lo futur fossé rhénan comença a s'enfonsar. A Bouxwiller, aquel fenomèn favorís la formacion d'un lac. S'i alternen dels sédimentations de calcaire, de argila e de lignite, ricas en fossils de gastéropodes, de ostracodes, de peisses, èca. Lo periòde del Oligocène (de -34 a unitat|-23|La miá ) marca lo començament del effondrement rhénan. Una mar pauca prigonda fa alavetz aparicion e se produsís una acumulacion de sédiments d'origina marina. Après lo retrach d'aquela mar, la sédimentation a una origina fluviale al Miocène (de -23 a unitat|-5|La miá ). Lo fossé se llaura en principi cap al sud. Ailà, lo Rhin se flueix en direccion de la Saône. Al Pliocène (de -5 a unitat|-2|La miá ), los principals rius alsaciennes tales la Moder o la Zorn produsiscan de grandas cônes de déjection a la siá débouché. Al començament del Quaternaire (lo nòstre periòde géologique), jol pes dels depauses sédimentaires e jos l' accion de las déformations, lo lent movement de affaissement del fossé atrai lo fleuve cap al nòrd. Los periòdes de metes de alluvions alternen amb periòdes de creusements. Se forma alavetz un amassa de terrassas retalhadas pel Rhin e pel Ill lo sieu principal afluent en Alsace. En dominant a l'ora d'ara lo Rhin de cinc a cinquanta mètres, aquelas terrassas an #èsser recobertes de lœss sus dètz a vint mètres pendent las darrièras glaciations del Quaternaire[1].

Tèxte originau de l'article francés

Modèl:Article connexe Le massif des Vosges et la plaine d’Alsace ont pour prolongement en Allemagne, la plaine du Pays de Bade et le massif de la Forêt-Noire. Les deux massifs ont pour origine commune le bombement d'une pénéplaine post-hercynienne. Cette déformation est causée par une compression engendrée par l’orogenèse des Alpes. Ce bombement s'est vu suivre par un effondrement tectonique central où le Rhin, de Bâle à Francfort, constitue le graben central.

La succession des couches géologiques à Bouxwiller

Au début du Cénozoïque (-65 Ma), le climat en Alsace est de type équatorial. Les couches issues de l'ère mésozoïque (−251 à −65,5 Ma), sont déformées par la compression issue de la formation des montagnes alpines. Au milieu de l'Éocène (−50 Ma), le futur fossé rhénan commence à s'affaisser. À Bouxwiller, ce phénomène favorise la formation d'un lac. Il s'y alternent des sédimentations de calcaire, d'argile et de lignite, riches en fossiles de gastéropodes, d'ostracodes, de poissons, etc. La période de l’Oligocène (de -34 à −23 Ma) marque le début de l'effondrement rhénan. Une mer peu profonde fait alors apparition et il se produit une accumulation de sédiments d’origine marine. Après le retrait de cette mer, la sédimentation a une origine fluviale au Miocène (de -23 à −5 Ma). Le fossé s’ouvre d’abord vers le sud. Là, le Rhin s’écoule en direction de la Saône. Au Pliocène (de -5 à −2 Ma), les principales rivières alsaciennes telles la Moder ou la Zorn produisent de grands cônes de déjection à leur débouché. Au début du Quaternaire (notre période géologique), sous le poids des dépôts sédimentaires et sous l’action des déformations, le lent mouvement d’affaissement du fossé attire le fleuve vers le nord. Les périodes de poses d’alluvions alternent avec des périodes de creusements. Il se forme alors un ensemble de terrasses découpées par le Rhin et par l’Ill son principal affluent en Alsace. Dominant actuellement le Rhin de cinq à cinquante mètres, ces terrasses ont été recouvertes de lœss sur dix à vingt mètres durant les dernières glaciations du Quaternaire[2].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Danielle Buchi    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 084 2 700 3 063 3 452 3 756 4 076 3 566 4 036 3 973

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 765 3 825 3 696 3 370 3 273 3 365 3 269 3 126 3 144

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 101 3 037 2 922 2 483 2 759 2 815 2 685 2 679 2 751

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 751
2 804
3 706
3 655
3 693
3 683
4 009
3 968
3 932
2009 2010
3 896
3 988
3 941
4 035
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Formacion e vertèbra - Departament de Geografia.