Baruj Benacerraf
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naissença | 29 d'octobre de 1920 Caracas, Veneçuèla |
|||||||||||
| Decès | 2 d'agost de 2011 Jamaica Plain, Massachusetts, Estats Units |
|||||||||||
| País | ||||||||||||
| Profession | Mètge | |||||||||||
| Distincions | ||||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor1}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor1}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic2}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn2}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor2}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor2}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic3}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn3}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor3}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor3}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic4}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn4}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor4}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor4}}} | |||||||||||
| Partit politic: | {{{Partit}}}
|
|||||||||||
| VIAF | 73993138 | |||||||||||
| GND | 121099059 | |||||||||||
| ISNI | 0001 0915 9403 0000 0001 0915 9403 | |||||||||||
| LCCN | n50007161 | |||||||||||
| SUDOC | 035370858 | |||||||||||
Baruj Benacerraf (n. 29 d'octobre de 1920 - m. 2 d'agost de 2011[1]) foguèt un mètge veneçolan-american. Recebèt lo Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1980.
Biografia [modificar]
Nasquèt lo 29 d'octòbre de 1920 dins la vila de Caracas, en una familha d'origina josieva sefardita marroquina - argeriana. L'an 1925 se transportèt amb la siá familha a París, e lo 1940 als Estats Units, ont lo 1943 foguèt naturalizat nòrd-american. Estudièt medecina a la Universitat de Columbia e a l'escòla Medica de Virgina, situada dins la vila de Richmond.
Après participar a la Segonda Guèrra Mondiala coma mètge foguèt nomenat membre investigador de la Universitat de Columbia entre 1948 e 1950, de l'Espital Broussais de París entre aquel an e lo 1956, de l'Universitat de Nòva York fins lo 1968 e l'Universitat de Harvard entre 1970 e 1991, d'ont foguèt tanben professor de patologia. Entre 1968 e 1970 foguèt membre de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units. Dempuèi 1972 es membre de l'Academia nòrd-americana d'Arts e Sciéncias e del 1973 de l'Academia de Sciéncias dels Estats Units.
Moriguèt lo 2 d'agost de 2011 als Estats Units.