Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
Actini |
 |
|
|
|
| Informacions generalas |
| Nom, Simbòl, Numèro |
Actini, Ac, 89 |
| Seria quimica |
Actinides |
| Grop, Periòde, Blòt |
3, 7, f |
| Massa volumica |
10 070 kg/m3 |
| Color |
Argentat |
| Proprietats atomicas |
| Massa atomica |
227 u |
| Rai atomic (calc) |
195 (ND) pm |
| Rai de covaléncia |
ND pm |
| Rai de van der Waals |
ND pm |
| Configuracion electronica |
[Rn] 6d1 7s2 |
| Electrons per nivèl d'energia |
2, 8, 18, 32, 18, 9, 2 |
| Estats d'oxidacion |
3 |
| Oxid |
neutre |
| Estructura cristallina |
Cubica fàcia centrada |
| Proprietats fisicas |
| Estat ordinari |
Solid |
| Temperatura de fusion |
1323 K |
| Temperatura de ica |
?? K |
| Energia de fusion |
62 kJ/mol |
| Energia de ica |
?? kJ/mol |
| Volum molar |
22,55×10-6 m³/mol |
| Pression de la vapor |
ND |
| Velocitat del son |
ND m/s a 20 °C |
| Divèrs |
| Electronegativitat (Pauling) |
1,1 |
| Calor massica |
ND J/(kg.K) |
| Conductivitat electrica |
ND S/m |
| Conductivitat termica |
12 W/(m.K) |
| 1èr potencial d'ionizacion |
499 kJ/mol |
| 2nd potencial d'ionizacion |
1170 kJ/mol |
| Isotòps mai estables |
|
|
| Unitats del SI & CNTP, levada indicacion contrària. |
L'actini es un element quimic de la familha dels actinids, de simbòl Ac e de numèro atomic 89.
Son nom ven del grèc « aktinos » (radiacion). L'actinium foguèt descobèrt per André Debierne en 1899 dins de mescladís d'oxids de tèrras raras.
Es un metal blanc argentat e molt. S'extrai en pichonas quantitats de las minièras d'urani (es un produch de la cadena de desintegracion de 235U) o per reaccion nucleara.
[modificar] Utilizacions conegudas
Son ligadas a sa fòrta radioactivitat, 150 còps superiora a la del radi.
- Font de neutrons
- Generator termoelectric