Actini

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Actini
element quimic
Tube2portailchimie.jpg
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Tube2portailchimie.jpg
Partida de
Sosclassa de element quimic
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire Q468371
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Situat dens
País
Sit oficial
RadiActiniTòri
 ?
   
 
89
Ac
 
               
               
                                   
                                   
                                                               
                                                               
-
Taula complètaTaula espandida
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic Ac
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas
Dialècte
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Informacions generalas
Tube2portailchimie.jpg
Nom, Simbòl, Numèro Actini, Ac, 89
Seria quimica Actinids
Grop, Periòde, Blòt 3, 7, f
Massa volumica 10 070 kg/m3
Color Argentat
Proprietats atomicas
Tube2portailchimie.jpg
Massa atomica 227 u
Rai atomic (calc) 195 (ND) pm
Rai de covaléncia ND pm
Rai de van der Waals ND pm
Configuracion electronica [Rn] 6d1 7s2
Electrons per nivèl d'energia 2, 8, 18, 32, 18, 9, 2
Estats d'oxidacion 3
Oxid neutre
Estructura cristallina Cubica fàcia centrada
Proprietats fisicas
Tube2portailchimie.jpg
Estat ordinari Solid
Temperatura de fusion 1323 K
Temperatura de ica  ?? K
Energia de fusion 62 kJ/mol
Energia de ica  ?? kJ/mol
Volum molar 22,55×10-6 m³/mol
Pression de la vapor ND
Velocitat del son ND m/s a 20 °C
Divèrs
Tube2portailchimie.jpg
}
Electronegativitat (Pauling) 1,1
Calor massica ND J/(kg.K)
Conductivitat electrica ND S/m
Conductivitat termica 12 W/(m.K)
1èr potencial d'ionizacion 499 kJ/mol
2nd potencial d'ionizacion 1170 kJ/mol
Isotòps mai estables
Tube2portailchimie.jpg
iso AN periòde MD Ed MeV PD
225Ac sin. 10 jorns α 5, 935 221Fr
226Ac sin. 29.37 oras α
β-
ε
5,536
1,117
0,640
222Fr
226Th
226Ra
227Ac 100% 21.733 ans α
β-
5,042
0,045
223Fr
227Th
Unitats del SI & CNTP, levada indicacion contrària.
Tube2portailchimie.jpg


Identificants
Tube2portailchimie.jpg
BNE
GND 4523163-1
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Actini.

L'actini es un element quimic de la familha dels actinids, de simbòl Ac e de numèro atomic 89.

Son nom ven del grèc « aktinos » (radiacion). L'actinium foguèt descobèrt per André Debierne en 1899 dins de mescladís d'oxids de tèrras raras.

Es un metal blanc argentat e molt. S'extrai en pichonas quantitats de las minièras d'urani (es un produch de la cadena de desintegracion de 235U) o per reaccion nucleara.

Utilizacions conegudas[modificar | modificar la font]

Son ligadas a sa fòrta radioactivitat, 150 còps superiora a la del radi.

  • Font de neutrons
  • Generator termoelectric