Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

 |
Bari |
 |
|
|
|
| Informacions generalas |
| Nom, Simbòl, Numèro |
Bari, Ba, 56 |
| Seria quimica |
Metal alcalinoterrós |
| Grop, Periòde, Blòt |
2 (IIA), 6, s |
| Massa volumica |
3510 kg/m3 |
| Color |
Blanc-argentat |
| Proprietats atomicas |
| Massa atomica |
137,327 u |
| Rai atomic (calc) |
215 (253 pm) pm |
| Rai de covaléncia |
198 pm |
| Rai de van der Waals |
desconegut pm |
| Configuracion electronica |
[Xe] 6s2 |
| Electrons per nivèl d'energia |
2, 8, 18, 18, 8, 2 |
| Estats d'oxidacion |
2 |
| Oxid |
basa fòrta |
| Estructura cristallina |
Cubic de còrs centrat |
| Proprietats fisicas |
| Estat ordinari |
Solid (paramagnetic) |
| Temperatura de fusion |
1000 K |
| Temperatura de ica |
?? K |
| Energia de fusion |
7,75 kJ/mol |
| Energia de ica |
?? kJ/mol |
| Volum molar |
38,16 ×10-6 m³/mol |
| Pression de la vapor |
98 Pa |
| Velocitat del son |
1620 m/s a 20 °C |
| Divèrs |
| Electronegativitat (Pauling) |
0,89 |
| Calor massica |
204 J/(kg.K) |
| Conductivitat electrica |
106/m S/m |
| Conductivitat termica |
18,4 W/(m.K) |
| 1èr potencial d'ionizacion |
502,9 kJ/mol |
| 2nd potencial d'ionizacion |
965,2 kJ/mol |
| 3sen potencial d'ionizacion |
13600 kJ/mol |
| Isotòps mai estables |
|
|
| Unitats del SI & CNTP, levada indicacion contrària. |
Lo bari (nom que ven del grèc βαρύς e significa "pesuc") es un element quimic de simbòl Ba e de numèro atomic 56. Aqueste element se pòt pas jamai trobar jos una forma pura dins la natura per encausa de sa reactivitat amb l'aire. L'oxid de bari foguèt descobèrt en 1774 per Carl Wilhelm Scheele dins de minerals d'oxid de manganès. Sir Humphry Davy, un quimista anglés, l'isolèt en 1808.