Polòni
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Te ↑ Po ↓ Uuh |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom, Simbòl, Numèro | polòni, Po, 84 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Tièra quimica | metalloïdes | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Grop, Periòde, Blòc | 16, 6, p | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparéncia | silvery | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Massa atomica | (209) g/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuracion electronica | [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p4 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 18, 32, 18, 6 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Fasa | solid | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat (temperatura ambienta) | (alpha) 9.196 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat (temperatura ambienta) | (beta) 9.398 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusion | 527 K (254 °C, 489 °F) |
||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullicion | 1235 K (962 °C, 1764 °F) |
||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor de fusion | ca. 13 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor de vaporizacion | 102.91 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat calorifica | (25 °C) 26.4 J/(mol·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristallina | monoclinic | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat d'oxidacion | 4, 2 (oxid amfotèr) |
||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 2.0 (Escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Potencial d'ionizacion | 1èr : 812.1 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Rai atomic | 190 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Rai atomic calculat | 135 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Magnetisme | non magnetic | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat termica | (300 K) ? 20 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Dilatacion termica | (25 °C) 23.5 µm/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Numèro CAS | 7440-08-6 | ||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Polòni. | ||||||||||||||||||||||||||||||
Lo polòni es un element quimic de la taula periodica, que son simbòl es Po e son numèro atomic 84.
Istòria [modificar]
Tanben conegut jol nom de Radi F, lo polòni foguèt descobèrt per Pierre e Marie Curie-Skłodowska en 1898. Foguèt puèi renomenat per omenatjar la tèrra nadiva de Marie Curie, Polonha. En aquel temps, aquel país èra pas independent, se trobava jol domeni de Russia, Prússia e Austria, e Marie Curie esperava que aqueste nom li donariá cèrta notorietat.
Foguèt lo primièr element de tota una tièra que descobriguèron lo parelh Curie mentre qu'èran a cercar las causas de la radioactivitat de la pechblenda. La pechblenda, aprèp l'eliminacion de l'urani e del radi, èra encara mai radioactiva que la soma d'aqueles elements. Aquesta constatacion los portèt a trobar l'element novèl, que foguèt revelat per l'electroscòpi en lo disseparar amb de bismut.
En 2006 aqueste element venguèt famós a partir de l'enverinament de l'ex-espion rus Alexander Litvinenko a Londres lo 23 de novembre de 2006, probablament degut als servicis secrets russes.
Lo polòni es aperaquí 2,5 x 1011 vegadas mai toxic que l'acid cianidric, e es estat trobat dins lo tabac coma element contaminaire.[1]
