Polòni

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
84
bismutpolòniastat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Te

Po

Uuh
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro polòni, Po, 84
Tièra quimica metalloïdes
Grop, Periòde, Blòc 16, 6, p
Aparéncia silvery
Massa atomica (209) g/mol
Configuracion electronica [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p4
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 32, 18, 6
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) (alpha) 9.196 g/cm³
Densitat (temperatura ambienta) (beta) 9.398 g/cm³
Punt de fusion 527 K
(254 °C, 489 °F)
Punt d'ebullicion 1235 K
(962 °C, 1764 °F)
Calor de fusion ca. 13 kJ/mol
Calor de vaporizacion 102.91 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 26.4 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K       (846) 1003 1236
Proprietats atomicas
Estructura cristallina monoclinic
Estat d'oxidacion 4, 2
(oxid amfotèr)
Electronegativitat 2.0 (Escala de Pauling)
Potencial d'ionizacion 1èr : 812.1 kJ/mol
Rai atomic 190 pm
Rai atomic calculat 135 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme non magnetic

Modèl:Elementbox eresist ohmmat0

Conductivitat termica (300 K)  ? 20 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 23.5 µm/(m·K)
Numèro CAS 7440-08-6
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') polòni
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
208Po syn 2.898 y Alpha 5.215 204Pb
Epsilon 1.401 208Bi
209Po syn 103 y Alpha 4.979 205Pb
Epsilon 1.893 209Bi
210Po syn 138.376 d Alpha 5.407 206Pb

Lo polòni es un element quimic de la taula periodica, que son simbòl es Po e son numèro atomic 84.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Tanben conegut jol nom de Radi F, lo polòni foguèt descobèrt per Pierre e Marie Curie-Skłodowska en 1898. Foguèt puèi renomenat per omenatjar la tèrra nadiva de Marie Curie, Polonha. En aquel temps, aquel país èra pas independent, se trobava jol domeni de Russia, Prússia e Austria, e Marie Curie esperava que aqueste nom li donariá cèrta notorietat.

Foguèt lo primièr element de tota una tièra que descobriguèron lo parelh Curie mentre qu'èran a cercar las causas de la radioactivitat de la pechblenda. La pechblenda, aprèp l'eliminacion de l'urani e del radi, èra encara mai radioactiva que la soma d'aqueles elements. Aquesta constatacion los portèt a trobar l'element novèl, que foguèt revelat per l'electroscòpi en lo disseparar amb de bismut.

En 2006 aqueste element venguèt famós a partir de l'enverinament de l'ex-espion rus Alexander Litvinenko a Londres lo 23 de novembre de 2006, probablament degut als servicis secrets russes.

Lo polòni es aperaquí 2,5 x 1011 vegadas mai toxic que l'acid cianidric, e es estat trobat dins lo tabac coma element contaminaire.[1]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]