Vejatz lo contengut

Acuèlh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Wikipèdia
L'enciclopèdia liura que cadun pòt melhorar

8 d'octobre

John Hopfield e Geoffrey Hinton son laureats del prèmi Nobel de fisica per lors trabalhs sus l'aprendissatge automatic.
7 d'octobre

Taye Atske Selassie es elegit president d'Etiopia.
4 d'octobre

La Cort de Justícia Europèa confirma l'anullacion de 2021 de l'acòrd de pesca de l'Union Europèa amb Marròc.
1 d'octobre

Iran lança una ataca massiva de missils sul territòri israelian.
Taye Atske Selassie

Lutz sus...

Saturne es la seisena planeta dau Sistèma Solar en distància au Soleu situada entre Jupitèr e Uranus. Es la segonda per òrdre d’importància après Jupitèr. Aisadament visibla a uelh nus, foguèt probablament descubèrta durant la Preïstòria car èra ja coneguda durant l’Antiquitat. Son nom vèn dau dieu roman Saturne. Es un gigant gasós que fa partida dei planetas exterioras (tanben nomenadas jovianas per lor entretòc amb Jupiter). L’aspècte mai caracteristic de Saturne son seis anèus brilhants. Lo premier que leis observèt foguèt Galileo Galilei en 1610 mai la bassa inclinason deis anèus e la qualitat marrida de son telescòpi li faguèron pensar, au començament, que se tractava de grandei lunas. En 1659, Christiaan Huygens, amb de mejans d'observacion melhors, poguèt n’observar clarament. En 1859, James Clerk Maxwell demostrèt matematicament que leis anèus podián pas èsser un objècte unic mai que devián èsser l'agropacion de milions de particulas pichonas. Saturne a 62 satellits naturaus, entre lei quaus se remarca Titan, l’unic satellit dau Sistèma Solar amb una atmosfèra importanta.

O sabiatz?


Imatge del mes

Airiu
Airiu
Airiu, en Ardècha.