Gallés (lenga)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Gallés)
Infotaula de lengaGallés (lenga)
Familha lingüistica
Gallés (lenga)
Còdis lingüistics

Lo gallés (de confondre pas amb lo galés de País de Galas) es una lenga celtica anciana que se parlava en Euròpa entrò la fin de l'Empèri Roman. Dins un sens estrech, lo gallés èra la lenga parlada pels abitants cèltas de Gàllia, la França e Belgica modèrnas. Dins un sens larg, designa tanben las varietats parladas en Euròpa centrala, lo noric, e dins una part dels Balcans, e en Asia Minora, lo galata. E de còps que i a, inclutz tanben lo lepontic, lenga celtica del nòrd d'Itàlia.

Tauleta de L'Espitalet de Larzac conservada al musèu de Milhau (Avairon).

Amb lo lepontic e lo celtibèr parlat dins la peninsula Iberica, lo gallés forma lo grop geografic de las Lengas celticas continentalas. Las relacions lingüisticas precisas entre elas, coma entre elas e las lengas celticas insularas modèrnas, son incertanas e debatudas pr'amor de sas escassas atestacions.

Lo gallés apareis cap a l'an 800, sovent d'un biais fragmentari, per d'inscriptions sus de calendièrs, troces de terralha, monuments funeraris, corts messatges de devocion pels dieus, peças de moneda, actes de proprietat, e autres tèxtes, benlèu de tauletas de malediccion. Los tèxtes en gallés foguèron d'en primièr escrits en alfabet grèc en Occitània e dins una varietat d'ancian alfabet italic dins lo nòrd d'Itàlia. Après la conquista romana d'aquelas regions, l'escritura passèt a l'alfabet latin.

Mòrt de la lenga[modificar | Modificar lo còdi]

Lo gallés foguèt descaçat per lo latin vulgar[1] e diferentas lengas germanicas cap al sègle V.

referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. for the early development of Vulgar Latin (the conventional term for what could more adequately be named "spoken Latin") see Mohl, Introduction à la chronologie du latin vulgaire (1899) and Wagner, Introduction à la linguistique française, avec supplément bibliographique (1965), p. 41 for a bibliography.