Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/mai de 2008

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Abril de 2008 Junh de 2008
Acorchi [+]
WP:LS

Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.

Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.

  • Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
  • Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.

Calendièr per mai de 2008

Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de mai de 2008 :

1èr de mai de 2008 veire/modificar

Peru Machu Picchu Sunrise 2.jpg

Lo Machu Picchu (nom castelhan) o Machu Pikchu (nom quíchoa, de machu, vièlh, e pikchu montanha, es a dire, "montanha vièlha") es lo nom contemporanèu de la vièlha llacta (ciutat) inca de pèira (que son nom original foguèt Pikchu [1]) bastida principalament a la mitat del sègle XV sul puèg rocós que religa las montanhas Machu Picchu e Huayna Picchu sul pendís oriental dels Andes Centrals, al sud de Peró.

Referéncias

  1. Glave y Remy 1983: 247

2 de mai de 2008 veire/modificar

Flor de Safran

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

3 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

4 de mai de 2008 veire/modificar

Esquèma d'una erupcion volcanica de tipe estrombolian.

Un volcan es un relèu terrèstre, sosmarin o extraterrèstre format per l'ejeccion e l'empilament de materials eissits de la montada d'un magmà jos la forma de lava e de tefràs coma las cendras. Aqueste magmà proven de la fusion parciala del mantèl e excepcionalament de la crosta terrèstra. L'acumulacion pòt aténher de milierats de mètres d'espessor formant atal de montanhas o d'illas. Segon la natura dels materials, lo tipe d'erupcion, lor frequéncia e l'orogenèsi, los volcans prenon de formas variadas mas en general en avent l'aspècte d'una montanha conica, susmontada per un cratèri o una caldeira.

5 de mai de 2008 veire/modificar

Mot « gujarati » escrich dins sa pròpria escritura.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

6 de mai de 2008 veire/modificar

Mot « gujarati » escrich dins sa pròpria escritura.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

7 de mai de 2008 veire/modificar

Flor de Safran

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

8 de mai de 2008 veire/modificar

Flor de Safran

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

9 de mai de 2008 veire/modificar

Esquèma d'una erupcion volcanica de tipe estrombolian.

Un volcan es un relèu terrèstre, sosmarin o extraterrèstre format per l'ejeccion e l'empilament de materials eissits de la montada d'un magmà jos la forma de lava e de tefràs coma las cendras. Aqueste magmà proven de la fusion parciala del mantèl e excepcionalament de la crosta terrèstra. L'acumulacion pòt aténher de milierats de mètres d'espessor formant atal de montanhas o d'illas. Segon la natura dels materials, lo tipe d'erupcion, lor frequéncia e l'orogenèsi, los volcans prenon de formas variadas mas en general en avent l'aspècte d'una montanha conica, susmontada per un cratèri o una caldeira.

10 de mai de 2008 veire/modificar

Mot « gujarati » escrich dins sa pròpria escritura.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

11 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

12 de mai de 2008 veire/modificar

Flor de Safran

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

13 de mai de 2008 veire/modificar

Peru Machu Picchu Sunrise 2.jpg

Lo Machu Picchu (nom castelhan) o Machu Pikchu (nom quíchoa, de machu, vièlh, e pikchu montanha, es a dire, "montanha vièlha") es lo nom contemporanèu de la vièlha llacta (ciutat) inca de pèira (que son nom original foguèt Pikchu [1]) bastida principalament a la mitat del sègle XV sul puèg rocós que religa las montanhas Machu Picchu e Huayna Picchu sul pendís oriental dels Andes Centrals, al sud de Peró.

14 de mai de 2008 veire/modificar

Esquèma d'una erupcion volcanica de tipe estrombolian.

Un volcan es un relèu terrèstre, sosmarin o extraterrèstre format per l'ejeccion e l'empilament de materials eissits de la montada d'un magmà jos la forma de lava e de tefràs coma las cendras. Aqueste magmà proven de la fusion parciala del mantèl e excepcionalament de la crosta terrèstra. L'acumulacion pòt aténher de milierats de mètres d'espessor formant atal de montanhas o d'illas. Segon la natura dels materials, lo tipe d'erupcion, lor frequéncia e l'orogenèsi, los volcans prenon de formas variadas mas en general en avent l'aspècte d'una montanha conica, susmontada per un cratèri o una caldeira.

15 de mai de 2008 veire/modificar

Mot « gujarati » escrich dins sa pròpria escritura.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

16 de mai de 2008 veire/modificar

Peru Machu Picchu Sunrise 2.jpg

Lo Machu Picchu (nom castelhan) o Machu Pikchu (nom quíchoa, de machu, vièlh, e pikchu montanha, es a dire, "montanha vièlha") es lo nom contemporanèu de la vièlha llacta (ciutat) inca de pèira (que son nom original foguèt Pikchu [2]) bastida principalament a la mitat del sègle XV sul puèg rocós que religa las montanhas Machu Picchu e Huayna Picchu sul pendís oriental dels Andes Centrals, al sud de Peró.

17 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica de Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

18 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica de Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

19 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

20 de mai de 2008 veire/modificar

Peru Machu Picchu Sunrise 2.jpg

Lo Machu Picchu (nom castelhan) o Machu Pikchu (nom quíchoa, de machu, vièlh, e pikchu montanha, es a dire, "montanha vièlha") es lo nom contemporanèu de la vièlha llacta (ciutat) inca de pèira (que son nom original foguèt Pikchu [3]) bastida principalament a la mitat del sègle XV sul puèg rocós que religa las montanhas Machu Picchu e Huayna Picchu sul pendís oriental dels Andes Centrals, al sud de Peró.

21 de mai de 2008 veire/modificar

Flor de Safran

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

22 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

23 de mai de 2008 veire/modificar

Esquèma d'una erupcion volcanica de tipe estrombolian.

Un volcan es un relèu terrèstre, sosmarin o extraterrèstre format per l'ejeccion e l'empilament de materials eissits de la montada d'un magmà jos la forma de lava e de tefràs coma las cendras. Aqueste magmà proven de la fusion parciala del mantèl e excepcionalament de la crosta terrèstra. L'acumulacion pòt aténher de milierats de mètres d'espessor formant atal de montanhas o d'illas. Segon la natura dels materials, lo tipe d'erupcion, lor frequéncia e l'orogenèsi, los volcans prenon de formas variadas mas en general en avent l'aspècte d'una montanha conica, susmontada per un cratèri o una caldeira.

24 de mai de 2008 veire/modificar

Mot « gujarati » escrich dins sa pròpria escritura.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.

25 de mai de 2008 veire/modificar

Hummingbird-colibri.jpg

La familha dels trochilids (o Trochilidae) compren environ 330 espècias qualificadas de colibris o ausèls-moscas. Aquestes ausèls colorats se rencontran exclusivament dins las Americas e se ne rencontra d'espècias a gaireben totas las altituds, latituds e biotòps.

26 de mai de 2008 veire/modificar

Hummingbird-colibri.jpg

La familha dels trochilids (o Trochilidae) compren environ 330 espècias qualificadas de colibris o ausèls-moscas. Aquestes ausèls colorats se rencontran exclusivament dins las Americas e se ne rencontra d'espècias a gaireben totas las altituds, latituds e biotòps.

27 de mai de 2008 veire/modificar

La Ciutat de Carcassona

La Ciutat de Carcassona es un ensemble arquitectural medieval que se tròba dins la vila occitana de Carcassona dins Aude. Se situa sus la riba drecha d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Las originas d'aquesta Ciutat medievala fortificada, remontan al periòde galloroman. La Ciutat compren un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica Sant Nazari).

Salvada de la destruccion puèi restaurada al sègle XIX d'un biais de còps controversat jos la direccion de Eugène Viollet-le-Duc, la Ciutat de Carcassona es dempuèi 1997 classada al Patrimòni Mondial de l'UNESCO. Lo castèl comtal, las fortificacions, las liças e las torres apartenon a l'Estat e son gerits pels monuments istorics françeses, mentre que la resta de la Ciutat fa partida del domeni municipal.

28 de mai de 2008 veire/modificar

Archaeopteryx-model.jpg

Los archæopteryx o arqueopterix forman un genre d’animals desapareguts, considerats coma los ausèls mai ancians coneguts. Aquestes animals tropicals, d’una longor inferiora a 60 cm, visquèron a la fin del jurassic, i a 156 a 150 Ma sus d'illas que son actuelament situadas en Alemanha.

29 de mai de 2008 veire/modificar

Esquèma d'una erupcion volcanica de tipe estrombolian.

Un volcan es un relèu terrèstre, sosmarin o extraterrèstre format per l'ejeccion e l'empilament de materials eissits de la montada d'un magmà jos la forma de lava e de tefràs coma las cendras. Aqueste magmà proven de la fusion parciala del mantèl e excepcionalament de la crosta terrèstra. L'acumulacion pòt aténher de milierats de mètres d'espessor formant atal de montanhas o d'illas. Segon la natura dels materials, lo tipe d'erupcion, lor frequéncia e l'orogenèsi, los volcans prenon de formas variadas mas en general en avent l'aspècte d'una montanha conica, susmontada per un cratèri o una caldeira.

30 de mai de 2008 veire/modificar

Flor de Safran

Lo safran es una espècia tirada d'un genre de crocus (Crocus sativus) de la familha dels Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas de las carpèlas de la planta). Estils (la « tija » religant un stigmata amb la rèsta de la planta) e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma asasonament o coma agent colorant. Lo safran, que foguèt pendent mantuna decennias l'espècia la mai cara al mond, es originària de l'Orient Mejan. Foguèt cultivat pel primièr còp dins las províncias grègas.

31 de mai de 2008 veire/modificar

Mot « gujarati » escrich dins sa pròpria escritura.

L’alfabet gujarâtî (gujarâtî : ગુજરાતી lenga pas reconeguda : gujr) es utilizat per escriure lo gujarâtî, lenga indiana parlada entre autres al Gujarat, un Estat de l’oèst d’Índia.

S’agís d’un alfasillabari fòrt similar a la devanāgarī utilizada per escriure l'hindi, mas sens la linha superiora caracteristica d'aquesta escritura e que diferís per qualques caractèrs.
 
  1. Glave y Remy 1983: 247
  2. Glave y Remy 1983: 247
  3. Glave y Remy 1983: 247