Viscum album
Planca botanica illustrant lo vesc, datada de 1897. Par F.E.Köhler dins Köhler's Medizinal-Pflanzen
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Sosrègne | Tracheobionta |
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Magnoliopsida |
| Sosclassa | Rosidae |
| Òrdre | Santalales |
| Familha | Viscaceae |
| Genre | Viscum |
Lo Vesc, Viscum album, es un sosarbrilhon, epifit e Planta parasita, de la familha dels Lorantacèas.
Viscum album es originari de las regions temperadas d'Euròpa. D'autres espècias existisson, tanben en Austràlia[1], que qualques parasitan las racinas d'arbres[2].
Es en Euròpa una planta tradicionala, qu'amb lo grifol, servís d'ondradura per las fèstas de Nadal e de fin d'anada.
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo nom en latin "viscum" a una origina incertana, mai vendriá de l'indoeuropèu e vòl dire "fòrça". E "album" fa referéncia a blanc, qu'es la color del fruch que son baias.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]
Es una planta lenhosa, amb una nautor de 0,2 a 0,5 mètres. Totjorn és de color vèrd, degut als pigments de la clorofilla. Aquela planta es sens racina, mas es provesida d'haustòris que li permet de chucar los nutriments necessàris per viure. La morfologia de la camba es erbacèa levat una partida qu'es lenhosa. La camba es corta mas las brancas son nombrosas e fractalaament forcadas, fins a formar una grossa bola que penja de l'arbre parasitat. La morfologia de las fuèlhas son opausadas, persistentas, oblongas, carnosas, totjorn per parelhs al tèrme de las brancas dicotòmas. A lo peciòl cort. Es un arbrilhon dioíc amb de flors unisexualas amb una mena que se poiria nomenar inflorescéncia reünidas en formacion de branquetas de color jauna. Las flors son pauc vesible de color jaunenc-verdenc que se gropan al tèrme. Las flors masculinas presentan 4 petals minisculs e 4 estaminas sens filaments. Al contrari, las flors femes, son fòrça rudimentàrias, an 4 pèças a l'entorn de 2 carpels soldats. L'androcèu a 4 estaminas e lo ginecèu es format per dos carpèls soldats. Lo fruch es una baia de polpa viscosa, blancosa e translucida de 6 a 10 mm, e amb una sola grana. Cal saber que las baias son fòrça toxicas.
Espandiment
[modificar | Modificar lo còdi]L'airal d'espandiment del vesc es pro vasta. Comprend:
- Africa del Nòrd,
- Euròpa: d'Escandinàvia fins a la peninsula Iberica e a las Illas Britanicas a Russia e Ucraïna,
- l'Asia menora e l'Orient Mejan (Liban, Siria),
- la region de Caucàs,
- l'Orient Extrèm (Japon e Corèa),
- lo soscontinent indian e Indochina.
Tradicions e mitologia
[modificar | Modificar lo còdi]Es una de las plantas tipicas de Nadal, amb lo grifol, lo bresegon (Ruscus aculeatus) e lo Poinsettia. Se li atribuís lo bon astre. Dins lo druidisme antic èra considerada coma una planta sagrada que se deviá dalhada amb una fauç d'aur pel druida (tradicion fòrça coneguda a l'ora d'ara en referéncies a la benda dessenhada d'Astèrix).
Proprietats e utilizacions
[modificar | Modificar lo còdi]Proprietats
[modificar | Modificar lo còdi]Lo vesc conten de substàncias toxicas, d'eterosides (segurament de saponosides) que pòdon provocar en cas d'ingestion de fruches de trebols digestius e mai cardiacs se lo nombre de baias ingeridas passa la desena[3].
Constituents coneguts:
- colina,
- viscalbina,
- viscoflavina,
- acetilcolina,
- viscotoxina,
- inosita,
- mannita,
- saponina,
- acids,
- sals,
- vitamina C,
- viscina,
- resina.
Farmacopèa
[modificar | Modificar lo còdi]- Partida utilizada: fuèlhas e branquetas;
- Proprietats: ipotensador, vasodilatador, antiepileptic, diuretic ;
- Biais d'usatge: infusion, tintura, siròp, extrach de fluide, mescla amb de vin, extrach viscós.
Lo vesc èra autrescòps donat contra l'epilepsia, los trebolums nervoses, per la regulacion de las activitats glandularas, del ritme cardiac e de la digestion. La decoccion de las branquetas dona de bons resultats per las sidulas, mas pòt èsser mal tolerat.
La viscina pòt a fòrta dosi ralentir dangerosament lo ritme cardiac, causar de convulsions, aumentar la pression arteriala e tanben provocar un avortament, alara qu'en dosi apropriadas, a d'efèctes benefics per las personas sofrent d'ipertension e de malautiás cardiacas.
Los brots e fuèlhas de prima son utilizats en gemoterapia.
D'extraches de vesc foguèron utilizats coma apondut al tractament de qualques càncers tractat per quimioterapia. Pel càncer de la pèl, un estudi de l'Organizacion europèa per la recerca e lo tractament del càncer[4] mostrèt gaire de benefici per la subrevida dins aquela terapeutica. Pel càncer del sen, un estudi [5] mòstra un melhoracion dels resultats evaluant la qualitat de vida dels pacients, mas pas de benefici per la subrevida.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Lepetit (fr)Recherche appliquée en écologie : Le gui, menace ou assise pour la biodiversité en Australie Méridionale ? ; ISTOM Rapport d’étude effectué à « Calperum Station », Renmark – Australie Méridionale (du 22 juin 2002 au 19 novembre 2002), pour l’Ecole Supérieure d’Agro-Développement International ; Julien LEPETIT, 2003
- ↑ Lepetit
- ↑ (fr)Annuaire des plantes toxiques - Le Gui
- ↑ results of the EORTC 18871/DKG 80-1 randomised phase III trial. RIFN-alpha2b versus rIFN-gamma versus ISCADOR M versus observation after surgery in melanoma patients with either high-risk primary (thickness >3 mm) or regional lymph node metastasis.
- ↑ Quality of life is improved in breast cancer patients by Standardised Mistletoe Extract PS76A2 during chemotherapy and follow-up: a randomised, placebo-controlled, double-blind, multicentre clinical trial.
