Utilizaire:Pdbdt/Brolhon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.




Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Crabamorta (1032)[1] : "ecclesiam [...] Sancti Vincentii de Crabamorta" ; "curtem de Crabamorta".
  • Capræ mortuæ (1072)[2] : "ad rivulum Capræ-Mortuæ" (p. 163) ; "hominibus Capræ-Mortuæ" (p.164).
  • Capra mortua (1253) [3] : "castrum de Capra-mortua et castrum de Murgas".
  • La Cabra (1270)[4] : "castra de Morganis et de La Cabra".
  • Capra (1335)[5] : "Ecclesia de Capra, patronum habet abbatem Sti Severi".
  • Lacrabe (1390)[6] : "locum de Capra-Mortua, vulgo Lacrabe" (p.162).
  • La Crabe (1572)[7] : "L'Eglise parroissialle de Morgas et son annexe de la Crabe est a la presentation de l'abbé de St Sever".

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom actuau de la comuna, « La Craba », qu’es un abracat deu nom miejançèr Capram Mortuam (en latin), La Craba Morta (en gascon). Aqueth nom que pertanh ad un grop de toponimes bròi present per las Lanas : « l’Òmi Mòrt » (Èrm) e « Craba Mòrta » (Sent Pau d'Acs)[8], « L’Aulha Morta » (ancian nom de la parròpia de Horcs Arriu), « Vaca Mòrta » e « Truja Mòrta » (Lit e Micse)[9], « Gat Mòrt » (Arangòssa) e « Ase Mort » (Havars)[10], Vitali de « Bueu Mort » (avesque d’Aira en 1209).
Per estar mauaisit de trobar un sens ad aqueths noms, toponimistas que cercan explics alternatius. Entà « La Craba » qu’an anat cuélher un ipotetic oronime : *grappa[11].


Antiquitat[modificar | Modificar lo còdi]

Epòca modèrna[modificar | Modificar lo còdi]

Pendent las guèrras de religion, La Craba qu'estò esparnhada e en 1572 n'avè pas a patir sonque las campanas emportadas[7].

Epòca contemporanèa[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams externes[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (la) Chartes et documents hagiographiques de l'abbaye de Saint-Sever (Landes) (988-1359), texte édité, traduit et annoté par Georges Pon et Jean Cabanot, tome I, CEHAG, Dax, 2010, pp. 178 e 180.
  2. (la) Historiæ monasterii S. Severi libri X, Pierre Daniel Du Buisson(1639?-1684), Éd. L. Dehez (Vicojulii ad Aturem), 1876, pp. 163-164 (léger en linha).
  3. (la) Lettres de rois,..., Tome 1, De l'année 1162 à 1300 / par Bréquigny ; et publ. par M. Champollion-Figeac, Imprimerie royale (Paris), 1839-1847, p. 111, article 22, (léger en linha).
  4. (la) Recueil d'actes relatifs à l'administration des rois d'Angleterre en Guyenne au XIIIe siècle : (recogniciones feodorum in Aquitania) / transcrits et publ. par Charles Bémont, imprimerie Nationale, Paris, 1914, p. 34, article 70.(léger en linha).
  5. (la) « Extrait du Livre rouge de l’évêché d’Aire », in Bulletin de la Société de Borda, 1885, (léger en linha), p. 280.
  6. (la) Historiae monasterii S. Severi libri X, Pierre Daniel Du Buisson(1639?-1684), Éd. L. Dehez (Vicojulii ad Aturem), 1876, p. 162 (léger en linha).
  7. 7,0 et 7,1 (fr) « Procès-verbal de l’état des églises du diocèse d’Aire au XVIe siècle », in Bulletin du Comité d'histoire et d'archéologie de la province ecclésiastique d'Auch, 1860, p.463, (léger en linha).
  8. Pierre Traimond, Au Crecq, Herm-Landes, Mémoire en Marensin, 2008, pp. 53 e 56.
  9. J.-J. Taillentou, Lit et Mixe racontée par ses noms de lieux, Damathoc, 2003, pp. 21 e 174.
  10. Mapa IGN.
  11. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, ISBN 2-35068-011-8, p. 124.