Utilizaire:Pasha/Test Limòtges Text e Drapeu Debàs
Aparença
(Redirigit dempuèi Utilizaire:Pasha/Test Limòtges Text e Drapeu Debàs)
Region | Lemosin |
Despartament | Nauta Vinhana |
Arrondiment | 28 cantons 108 comunas 278 439 abitants |
Cantons | chap-luòc de 16 cantons (11 comunas, 179 106 abitants) |
Abitants | Limotjauds |
Populacion totala (1999) | 137 502 abitants |
sens comptes dobles (1999) | 133 968 abitants |
Unitat urbana (1999) | 173 299 abitants |
Airau urban (1999) | 247 944 abitants |
Intercomunalitat (2004) | Comunautat d'aglomeracion 184 241 abitants |
Superficia | 7 745 ect |
Limòtges es una vila dau mieg oest de França, vila principala e chap-luòc de la region Lemosin e dau despartament de Nauta Vinhana (87), sus la Vinhana.
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]Limòtges fuguet a l'Edat Mejana chap-luòc d'un viscomtat.
Monuments istorics
[modificar | Modificar lo còdi]- Cripta Sent Marçau : plaça de la Republica
- Anfiteatre gallorroman : vargier d'Orsay
- Convent daus Carmes (13e segle) : avenguda Sent Alec
- Pavilhon dau Verdurier (20e segle)
- Catedrala Sent Estiene
- Chapela Sent Aurelian (17e segle)
- Chasteu de Beu Vés (18e segle) : Landoja
- Chasteu daus Eissarts (17e segle) : Beuna
- Caserna de la Visitacion (17e segle)
- Egleisa Sent Micheu daus Lions (14e segle)
- Egleisa Sent Peire (13e segle)
- Egleisa de Beuna
- Palaiç de l'Eveschat (18e segle) : Museu municipau
- Font de las Barras (17e segle)
- Gara daus Benedictins (20e segle)
- L'Ala (19e segle)
- Ancian ospitau (18e segle) : Biblioteca multimedia
- Ostau Estienne de la Ribiera (19en segle) : plaça dau Presidiau
- Ostau Maledent de Savinhac de Festiac (17e segle) : rua Nauta de la Comedia
- Ostau de Vila e font (19e segle)
- Liceu Gay Lussac (17e segle)
- Cort dau Temple (16e segle)
- Museu Adrien Dubouché (19e segle)
- Pont Sent Estiene (13e segle)
- Pont Sent Marçau (13e segle)
- Prefectura (20e segle)
- Forn daus Casseus (19e segle)
Economia
[modificar | Modificar lo còdi]Limòtges es reputat per sa porcelana, fabricada en tirant dau caolin de Sent Iriès.
- Industria mecanica e electrica
- Chimia
Administracion
[modificar | Modificar lo còdi]Meras de Limòtges :
- 1945-1947 : Jòrgi Guingouin
- 1947-1956 : Leon Betoulle
- 1956-1990 : Loís Longequeue (PS)
- 1990- : Alan Rodet (PS)
En 1962, Limòtges a fusionat emb la pita comuna de Beuna.
L'aglomeracion de Limòges a constituit una comunautat d'aglomeracion, Limòtges Metropòli.
Limòtges es divisada en 16 cantons :
- Lo canton de Limòtges-Beu Pueg es format d'una partida de Limòtges (7 227 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Carnot es format d'una partida de Limòtges (8 976 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Centre es format d'una partida de Limòtges (7 336 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Ciutat es format d'una partida de Limòtges (7 891 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Condat es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Condat de Viena, Solenhac e Lo Vijan (17 826 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Cornhac es format d'una partida de Limòtges (9 644 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Cosés es format d'una partida de Limòtges e de la comuna de Cosés (9 115 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Esmautaires es format d'una partida de Limòtges (15 442 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Grand Truelh es format d'una partida de Limòtges (6 656 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Isla es format d'una partida de Limòtges e de la comuna d'Isla (13 288 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-La Bastida es format d'una partida de Limòtges (10 585 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Landoja es format d'una partida de Limòtges (12 806 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Lu Palaiç es format d'una partida de Limòtges e de la comuna dau Palaiç de Viena (11 886 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Panasòu es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Aurèlh, Festiac, Panasòu e Sent Just (20 494 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Pueg las Ròdas es format d'una partida de Limòtges (9 757 abitants) ;
- Lo canton de Limòtges-Vigenau es format d'una partida de Limòtges (10 177 abitants).
Embessonatges
[modificar | Modificar lo còdi]Espòrt
[modificar | Modificar lo còdi]L'esquipa de basquet dau Limòtges CSP (Cercle Sent-Peire), fondada en 1929 es la mai titolada de França dins aqueu espòrt. Lo CSP a lo palmarès seguent :
- Champion d'Euròpa : 1993
- Còpa d'Euròpa Korac : 1982, 1983, 2000
- Còpa d'Euròpa daus Venceires de Còpas : 1988
- Torneg daus As : 1988, 1990
- Champion de França Pro A : 1983, 1984, 1985, 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 2000
- Champion de França Pro B : 2001
- Còpa de la Federacion : 1982, 1983, 1985
- Còpa Robert Busnel : 1994, 1995, 2000
Limotjauds celèbres
[modificar | Modificar lo còdi]- Jean-Baptise Jourdan (1762-1833), mareschau de França
- Thomas-Robert Bugeaud (1784-1849), mareschau de França
- Sadi Carnot (1837-1894), president de la republica
- Auguste Renoir (1841-1919), pintre
- Marisa Bastié (1898-1952), aviator
- Alan Marsaud (1949-), politicaire
Ligam extèrne
[modificar | Modificar lo còdi]òc lemosin