Tres dimensions
Tres dimensions o 3D son d'expressions que caracterizan l'espaci que nos entornaja, del biais qu'es percebut per nòtre vision, en tèrmes de largor, nautor e prigondor.
Lo tèrme « 3D » es tanben (e inapropriadament) utilizat (subretot en anglés) per designar la representadion en imatges de sintèsi (numeric), lo relieu de las imatges estereoscopicas o d'autres imatges de relèu, e a vegada lo simple efècte estereofonic, que pòt per construccion donar pas que de la 2D (s'agís doncas sonque du calcul de las projeccions perspectivas, dels ombratges, dels renduts de matèrias).
L'expression « animacion 3D » induch pasmens la quatrena dimension qu'es le temps.
Matematicas
[modificar | Modificar lo còdi]En matematicas, aquela nocion correspond a la geometria euclidiana dins l’espaci; l’Espaci es reperat per tres axes ortogonals, al contrari del plan compausat de doas dimensions.
Las tres dimensions geometricas son:
- la largor (esquèrra/drecha) d'axe x;
- la nautor (naut/bas) d'axe y;
- la prigondor (davant/arrièr) d'axe z.
Informatica
[modificar | Modificar lo còdi]
En informatica, los modèls tridimensionals (figuras o imatges de sintèsi) demandant de calculs sens complexitat particulara, mas fòrça nombroses.
Pòdon èsser representats, o par de perspectivas de diversas direccions sus un ecran de doas dimensions (çò que fa lo tèrme « 3D » inapropiat, un ecran avent pas que doas dimensions), que siá sus de dispositius de tipe film gaufrat o lunetas de cristals liquids permetent de veire un imatge diferent amb cada uèlh.
Dempuèi la fin dels ans 1990, fòrça ordinators an una unitat de tractament annexa dedicada a aquel tipe de calculs (processor grafic o GPU). De logicials, que Blender, permeton de crear aqueles modèls 3D amb d'ordinators convencionals[1]; çò qu'es alara qualificat de sintèsi d’imatge 3D.
Imatges « 3D » imprimats
[modificar | Modificar lo còdi]Mai d'una tecnicas permeton d'estampar d'imatges pdent donar une impression de prigondor;
- Imatge estereoscopic demandant la portada de lunetas especificas, bicoloras o polarizantas, permetent al cervèl de donar una vision estereoscopica
D'autras tecnicas permeton o permetran de daisar la lunetas especialas;
- Imatgeriá lenticulara (de tipe carta postala o objèctes) mai sovent estampada (o contrapegada) sus supòrt ranurat costat espectator.
- En 2010, se realizèt en Alemanha una tecnica [2],[3] associant un biais particular d'empressariá e d'esclairatge produsent d'imatges 3D de granda talha.
Lo prototip realizat en 2010 mesurava 1 mètre carrat mas lo grop pensa poder capital un panèl de cinc mètres. L'imatge modificat per ordinator es estampada sus un malhum de centanas de milièrs de lentilas [4] qui la rebatant de biais diferent segon lo punt de vista. De milièrs de punts de vista son possibles.
Imatges estereoscopics animats
[modificar | Modificar lo còdi]Dempuèi lo seus començaments e abans l'apareisson de la coulor, lo cinèma aviá exploitat l'estereoscopia, subretot amb los procediments d'anaglifs. Pendent los ans 1950, los estudios hollywoodians exploitant lo sistèma amb de filtres polarizars puèi a partir dels ans 2000 amb lo desvolopament dels formats numerics, las salas foguèron tanben dotadas del principi electronic d'obturacion alternada (lunetas dichas « activas »). Malgrat las experienças anaglificas dempuèi los ans 1930 puèi 1950, lo vam comercial de la Television en 3D venguèt una realitat a partir de la fin dels ans 1990 per coneisser un vertadièr desvelopament industrial a partir dels ans 2000. Dos principis e dispositius per donar los efèctes estereoscopics son comercializats: de tipe « actiu » amb luneta electronicas o de tipe « passiu » amb lunetas amb filtres polarizats. Mai complèxe e mai cotos a industrializar subretot pels ecrans de granda talha, l'autostereoscopia (efècte relèu sens luneta) es desvolopat subretot amb l'Allioscopia dempuèi la fin dels ans 1990, sul principo lenticulari. La videoprojeccion estereoscopica destinada al grand public demanda de lunetas « activas » electronicas o un ecran especial (metaliezat o podent rebatre de la lutz) associat a des lunetas « passivas » amb filtres polarizats.
Sons « 3D »
[modificar | Modificar lo còdi]Mai d'una tecnicas, per exemple lo Showmax dins le cinèma, permeton de representer de sons podent donar una impression de « 3D »[5].
Notas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (en) José Bravo, Ramón Hervás et Vladimir Villarreal, Ambient Assisted Living, éd. Springer, 2011, p. 113
- ↑ Tecnica realizada per l'Institut alemand Fraunhofer de las tecnicas de mesuras fisicas (IPM) de Friborg de Brisgòvia (Baden-Württemberg) e per l'Universitat de Kiel (Schleswig-Holstein) e l'entrepresa RealEyes
- ↑ BE ADIT Alemanha n° 481 (2010/05/05) ; Ambassada de França en Alemanha
- ↑ Communiqué de l'institut Fraunhofer
- ↑ (en) Technologie Showmax (showmaxcinema.com) PDF
