Tactica militara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un exemple d'organizacion e de manòbras tacticas a la batalha de Queronèa en 338 avC.

La tactica militara es l'art de menar una batalha en dispausant e en organizant l'accion sus lo prat batalhier dei diferenteis unitats e armas que compausan una armada (infantariá, cavalariá, artilhariá... etc.) per obtenir d'efiechs sus l'enemic. Es un dei domenis pus ancians de la pensada militara car la tactica es la disciplina que permet a un cap militar de ganhar un combat dirècte còntra una formacion advèrsa. Necessita de considerar au mens tres domenis distints constituïts per :

  • de sabers scientifics liats a de disciplinas coma la geografia, la topografia ò la meteorologia que permèton au comandant de discernir la natura dau prat batalhier e de'n identificar lei ponchs importants.
  • de conoissenças tecnicas sus la poissança de fuòc, la mobilitat e lo besonh de proteccion de seis unitats.
  • la capacitat de definir, d'explicar e d'executar un ensemble de manòbras en s'adaptant ais accions de l'enemic.

L'estudi de la tactica demòra un aspècte major de la formacion dei militars deis armadas modèrnas. D'efiech, en despiech de l'extension dei dimensions dau prat batalhier[1], la tactica es totjorn un element indispensable a la conducha d'una operacion militara. Es de pas confondre amb l'estrategia militara que definís leis objectius d'un Estat durant una guèrra e lo desplegament dei mejans necessaris a l'obtencion dei resultats esperats. Es tanben de pas confondre amb l'operatica qu'es la disciplina militara que s'interessa a la planificacion d'unitats importantas sus un teatre d'operacions.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. A la fin deis ans 2010, lo prat batalhier podiá integrar de blindats amb una portada de 4 a 10 km, de pèças d'artilhariá situada a 30 km e d'unitats aerianas situadas a plusors centenaus de quilomètres. Aquò representa una extension considerabla a respècte dau prat batalhier antic que permetiá generalament au generau de veire la totalitat de sei tropas.