Sofrologia
La sofrologia foguèt creada en 1960 pel neuropsiquiatre Alfonso Caycedo, es definida per son creador coma una "nòva escòla scientifica qu'estúdia las modificacions de la consciéncia umana"[1]. Las fonts d'inspiracion de la sofrologia son multiplas: l'ipnòsi, la fenomenologia, la relaxacion progressiva d'Edmund Jacobson, lo training autogèn de Schultz, aital coma lo iòga, la meditacion zen, tibetana e tumo[2],[3].
Lo tèrme sofrologia es utilizat per divèrses corrents per designar de practicas distintas del metòde de Caycedo que depausa, tre 1988, la marca de sofrologia caycediana. De multiplas expressions, de còps que i a en contradiccion amb çò qu'es reivindicat pels corrents eles meteises, son utilizadas per qualificar la sofrologia — indistintament caycediana o non — talas que: metòde de relaxacion, psicoterapia, practica psicocorporala, tecnica de desvolopament personal, etc.
La sofrologia validèt pas scientificament sos fondaments e metòdes, e de las criticas concernisson subretot l'abséncia d'eficacitat terapeutica provada[4],[5] o cèrts aspèctes pseudoscientifics[6],[5].
En França, lo ministre de la santat explica en 2004 que "la sofrologia es pas una disciplina definida ni reconeguda dins l'encastre del còdi de la santat publica. [...] A aquel jorn, cap de estudi seriós avent estat realizada dins aquel sens sus la sofrologia, aquela activitat sauriá èsser considerada coma un metòde terapeutic a promòure".[7] En practica es pasmens utilizada dins lo sector de la santat, en complement de l'apròchi terapeutic subretot per de malautiás cronicas, e es mencionada dins lo plan Càncer 2014-2019 coma un "suènh de supòrt", susceptible de reduire l'ànsia dels pacients[8],[4]. Malgrat son abséncia d'eficacitat demostrada, es egalament utilizada dins l'espòrt e lo mond de l'entrepresa o encara dins la gestion de l'estrès[6]. A faguèt l'objècte de mesas en garda tocant al risc d'empresa o de deriva sectària.
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ Gautier, Découvrir la sophrologie - 3e éd., InterEditions, (ISBN 9782729617509), p. 16
- ↑ Célestin-Lhopiteau e Wanquet-Thibault, Guide des pratiques psychocorporelles, Elsevier Masson, (ISBN 9782294759796), p. 85-87
- ↑ Brown, Devenir sophrologue, Eyrolles, (ISBN 9782212343458), p. 12-14
- ↑ 4,0 et 4,1 Centre d'information et de prévention sur les psychothérapies abusives et déviantes, « Sophrologie : pratique, crédibilité, histoire et croyances », cippad.com (consultat lo 21 agost 2018).
- ↑ 5,0 et 5,1 « La sophrologie Caycédienne, entre conte new age et pseudoscience – Collectif de Recherche Transdisciplinaire Esprit Critique & Sciences » (consultat lo 24 setembre 2019)
- ↑ 6,0 et 6,1 Minute 28 à 32, avis de Gérald Bronner relativement à la sophrologie utilisée dans le cadre du stress des examensLa Méthode Scientifique, « Pseudo-sciences : les raisons du succès », France Culture, .
- ↑ « Fiche Question », Assemblée nationale (consultat lo 19 mai 2015).
- ↑ « "Toutes ces techniques permettent de retrouver un état de bien-être et d’activer tout son potentiel », citation reprise de la Chambre syndicale de la sophrologie. « Au fait, c’est quoi la sophrologie ? », Europe 1 (consultat lo 25 setembre 2019)
- (fr) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en francés intitolat « Sophrologie ».