Sassolita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç de sassolita.

La sassolita es un minerau de color blanc, gris, jaune ò blau. A una duretat de 1 e una densitat de 1,48. Es formada d'acid bòric (simbòl quimic : H3BO3) cristallizat segon un sistèma triclinica de classa pinacoïdala. Dins la natura, se forma de cristaus tabularas ò d'agregats escalhats. Son esclat es nacrat.

Minerau rar, la sassolita se troba coma precipitats quimics dins certanei fònts caudas ò coma produch de sublimacion dins certanei fumarolas. Pòu èsser associat ambé de borats ò de sulfats que pòdon aver la meteissa origina. Es utilizada dins la sintèsi dau borax ò coma reactiu per l'industria farmaceutica.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]