Robert K. Merton

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Robert Merton (1965)

Robert King Merton, sociològ estatsunian nascut a Filadèlfia en Pennsilvània lo 4 de julhet de 1910 e mòrt a Nòva York lo 23 de febrièr de 2003. En 1994, recebèt la National Medal of Science per sas contribucions e fondacion de la sociologia de la sciéncia[1]. Desvelopèt de concèptes notables coma las "consequéncias inesperadas", "role model", "profecias autorealisatriças", e contribuguèt a la consolidacion de teorias de "mejana portada" (grops de referéncias). Es mai sovent presentat coma lo fondator de la sociologia de la sciéncia. Introduguèt lo concèpte de serendipitat en sociologia.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Estudiant a Harvard, Robert King Merton èra l'escolan de Pitirim Sorokin e de Talcott Parsons. Foguèt lo fondator de la sociologia de las sciéncias. Se situa just abans los interaccionistas, e es partisan d'un foncionalisme dich de « mejana portada ». Es lo paire de l'economista Robert Merton Prèmi Nobel d'Economia en 1997.

Las profecias autorealisatriças[modificar | Modificar lo còdi]

Reprenant l'idèa del sociològ William I. Thomas, Robert K. Merton desciu lo mecanisme de profecia autorealisatritz (self-fulfilling-prophecy) disent que: «La profecia autorealisatritz es una definicion d'en primièr falsa d'una situacion, mas aquela definicion erronèa suscita un comportament novèl, qui la fa vertadièra». Exemple: Los accionaris imaginan que lo mercat s'aclapará e aquò provoca un crack borsièr. Soslinha tanben de fenomèns inverses: quand la prediccion d'un eveniment empacha qu'aquò se realize. Exemple: La paur d'un embotelhatge pòt menar a diferar la partença e far lo trafec mai fluid.

La construccion tipologica[modificar | Modificar lo còdi]

Dins Elements de teoria e de metòde sociologic, un recuelh d'articles, R.K. Merton establís una tipologia d'adaptacion individuala a la societat:

Lo conformisme (l'individú se somet a las esperenças del grop),

l'innovacion (l'individú accèpta las valors del grop mas ne fa pas seunas las normas socialas e proceduras abitualas),

lo ritualisme (l'individú demora calhat dins un comportament donat),

l'evasion (l'individú viu en marga de la societat).

La rebellion (l'individú rebuta las tòcas e mejans culturalament valorizats per una societat donada mas per ne suggerir que s'impose d'autres.)

Aqueles biais d'adaptacion pòdon representar d'estils de vida de qualques grops socials.

Normas e valors scientificas[modificar | Modificar lo còdi]

En 1942, publica un article The normative Structure of Science dins The sociology of science (Chicago University Press), fondator d'una tradicion d'analisi de las normas e valors que regisson lo comportament social dels scientifics[2]. Fa la diferéncia entre dos tipes de normas interdependentas que regisson los comportaments scientifics: las normas metodologicas relativas a las tecnicas e las normas eticas. Aquelas darrièras son quatre: l'universalisme, lo comunalisme, lo desinteressament e l'escepticisme organizat.

La serendipitat[modificar | Modificar lo còdi]

Robert Merton s'interessèt totjorn al concèpte de serendipitat.
Ne pausèt en 1945 la definicion seguenta: La descobèrta per escasença o sagacitat de resultats pertinents que se cercava pas. Fa referébcia al fach pro corrent d'observar una donada inesperada, aberranta e capitala (strategic) que dona l'occasion de desvelopar una novèla teoria o de comprendre una teoria existenta[3].
Lo repetèt tres còps en 1949 dins: Social Theory et Social Structure : «Lo procés qu'una descobèrta inesperada e aberranta despèrta la curiositat d'un cercaire e lo mena cap a una travèrsa imprevista que mena a una novèla ipotèsi.»
2004: The Travels and Adventures of Serendipity: A Study in Sociological Semantics and the Sociology of Science

Desviament e criminalitat[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz: Desviament e criminalitat

Merton part de l'observacion que los individús dins una Societat agisson al repècte d’objectius e mercé a de mejans. Lo sociològ prend l'exemple, dins los ans 1950 als EUA, d’individús avent per objectiu de s’enrequir mas que, possedant pas los mejans d'o far (manca d'argent, d'educacion, eca). van utilizar de mejans illegals per s'enrequir.

La representacion estructurofoncionala de Merton del desviament e l'anomia.

Merton los nomena innovators quitament s'aqueles son considerats coma de criminals. Los valorizant, desplaça lo problèma de la criminalitat. L’origina del problèma se trobant dins la vida sociala, coma lo provariá l'exemple, als EUA, de l’enricament personal amb de mejans diferents segon los individús.

Lo sociològ es a l'origina de la nocion de disfonccion sociala: quand las consequéncias d’un fach social empachan lo sistèma de s’adaptar e riscan de fa dificil o impossible sa parmanéncia. (Per exemple la criminalitat urbana provòca de consequéncias disfoncionalas coma l'insecuritat, las degradacions, eca.).

Se distingariá donc foncion manifèsta e foncion latenta:

  • Foncion manifèsta: volontària, desirada, entendida. I a de consequéncias objectivas que contribuisson a son ajustament o son adaptacion.
  • Foncion latenta: involontària, incompresa, non desirada. Las consequéncias son del meteis òrdre que la foncion manifèsta mas son involontàrias e inconscientas.

Amb aquela distinccion, i a una tentativa d'analisi de practicas que pareisson socialament irracionalas en anant mai luènh que los jutjaments morals. L'analisi foncionalista que Merton utiliza se fa en cinc estapas: descripcion especifica d'o etudiat, indicacion dels tipes d'alternativa, evaluacion de la significacion de l'activitat desvianta, identificacion dels motius de conformisme o de desviança e descripcion dels modèls non reconeguts.

Distinccions e onors[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia critica[modificar | Modificar lo còdi]

  • Realino Marra, Merton e la teoria dell’anomia, in «Dei Delitti e delle Pene», V-2, 1987, pp. 207-21.
  • Charles Crothers, Robert K. Merton, Ellis Horwood, Chichester, 1987.
  • Jon Clark, ed, Robert K. Merton : consensus and controversy, The Falmer Press, London, 1990.
  • Renate Breithecker-Amend, Wissenschaftsentwicklung und Erkenntnisfortschritt : zum Erklärungspotential der Wissenschaftssoziologie von Robert K. Merton, Michael Polanyi und Derek de Solla Price, Waxmann, Münster, 1992.
  • Markus Schnepper, Robert K. Mertons Theorie der self-fulfilling prophecy : Adaption eines soziologischen Klassikers, Lang, Frankfurt, 2004.
  • Gönke Christin Jacobsen, Sozialstruktur und Gender : Analyse geschlechts-spezifischer Kriminalität mit der Anomietheorie Mertons, VS Verlag, Wiesbaden, 2007.
  • Craig J. Calhoun, ed, Robert K. Merton : sociology of science and sociology as science, Columbia University Press, New York, 2010.
  • Arnaud Saint-Martin, La sociologie de Robert K. Merton, La Découverte, coll. "Repères", Paris, 2013.
  • Piotr Sztompka, Robert K. Merton: an intellectuel profile, Macmillan Education, London, 1986.

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. name="Robert K. Merton">(en)Robert K. Merton
  2. (fr)Dominique Vinck, L'ethos de la science, Sciences et Avenir, octobre/novembre 2005, page 17.
  3. (fr) Éléments de théorie et de méthode sociologique, Plon, 2e éd., 1965, p. 47-51et note p. 429-430.
  4. (pl) Doktorzy honoris causa

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]