Rei d'Espanha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Lo Palais d'Orient es la residéncia oficiala del rei d'Espanha

Lo rei d'Espanha es lo cap de l'Estat d'Espanha, simbòl de son unitat e permanéncia,[1] que son ròtle es d'arbitrar e moderar lo foncionament regular de las institucions e representar Espanha, e encara de satisfar las foncions que li atribuisson espressament la Constitucion e las leis. Es tanben comandant en cap de las Fòrças Armadas, e coma tal, capitani general de las Armadas e presidís al naut patronatge de las Acadèmias Reialas.

La Constitucion espanhòla tracta de l'Institucion de la Corona, la persona del rei e sas foncions al Títol II, que compren los articles 56 a 65. Actualament lo rei d'Espanha es Joan Carles I de Borbon.

La persona del rei (o reina) d'Espanha[modificar | modificar la font]

Lo títol de rei d'Espanha foguèt reconegut per la Constitucion, que recupèra e incorpora dins son tèxte totas las nòrmas exprèssas e tacitas que tradicionalament regissián la monarquia en Espanha. E mai la Constitucion reconeis al rei lo drech d'utilizar totes los autres títols que fan referéncia a la Corona.

Los títols istorics de sa majestat lo rei d'Espanha son (en castelhan):

Colièr de la Ordre del Toison d'Aur
« Rey de Castilla, de León, de Aragón, de Mallorca, de las Doas Sicília, de Sevilla, de Jerusalén, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarves, de Algeciras, de Gibraltar, de las Islas Canarias, de las Indias Orientales e Indias Occidentales, de las Islas y Tierra Firme del Mar Océano; Archiduque de Austria; Duque de Borgoña, de Brabante, de Milán, de Atenas y Neopatria; Conde de Habsburgo, de Flandes, del Tirol, del Rosellón, y de Barcelona; Señor de Vizcaya y de Molina; etc; Soberano Gran Maestre de la Insigne Orden del Toisón de Oro y Gran Maestre de todas la órdenes civiles y militares del Estado. »

La Constitucion reconeis a la persona del rei (o reina) l'inviolabilitat absoluda e proscriu tota responsabilitat de sa part, siá politica o judiciària; pasmens e per compensar, la Constitucion establís l'invaliditat de totes los actes del Titular de la Corona que satisfagèron pas al procèssus del refrendo (endorsament), signat pel president del Govèrn, los ministres o lo president del Congrès dels Deputats, segon los cases.

La Corona[modificar | modificar la font]

Corona reiala d'Espanha

La Corona es l'Institucion Constitucionala que regís en Espanha la carga del cap de l'Estat, amb qualques caracteristicas especificas de la Monarquia Espanhòla, que son:

  • La succession ereditària de son titular a travèrs de las generacions successivas de la Familha Reiala.
  • La inviolabilitat e immunitat absoludas de son titular.
  • L'abséncia d'iniciativa politica e de poder efectiu.
  • L'exercici d'un nivèl elevat d'autoritats.
  • La realizacion per son titular d'una seria d'actes obligats per tòca de regular lo foncionament de l'Estat.

Refrendo[modificar | modificar la font]

Regulat pel Art. 56.3 de la Constitución. Lo refrendo (endorsament) es una procedura juridica amb que titular de la Corona torna valid sos actes solament quand aqueles son signats o consentits per una persona de per abans determinada per la Constitucion, que pel fach asumís d'esperel toda la responsabiliat del acte; son exceptats d'aquela obligacion de refrendo la nominacion e demission de quin que siá membres civils e militars de son Ostal (Art. 65.2 de la Constitucion, segon excepcion establida dins l'Art. 56.3, frasa finala).

La succession al Tròn[modificar | modificar la font]

Sala del Tròn del Palais Reial de Madrid.

La succession al Tròn seguís l'òrdre regular de primogenitura e de representacion, essent preferida totjorn la linha anteriora a las posterioras, dins una meteissa linha lo reng mai prèp al mai alunhat, dins lo meteis reng lo mascle a la dòna e dins lo meteis sèxe la persona d'edat majora a aquela d'edat mendre.

Aquò vòl dire que quand ven vacanta la Corona, per causa de mòrt o abdicacion de son titular, vendrà rei son filh d'edat majora; en abséncia de mascles e de descendents d'aqueles, vendrà reina sa filha d'edat majora; en abséncia de filhas e de descendents d'aquelas, vendrà rei son fraire d'edat majora; en abséncia de fraires e de descendents d'aqueles, sa sòrre d'edat majora; e en abséncia de sòrre e de descendents d'aquelas, los autres parents de reng e linhas pus alunhats.

Actualament es en question l'idèa de modificar la Constitucion per permetre que la succession se faga en favor de la persona d'edat majora, independentament de son sèxe, aquò vendrà a una succession per primogenitura estricta.

Las personas qu'an lo drech a la succession al Tròn se pòdon maridar liurament, levat que lo matrimòni se confronte a l'interdiccion exprèssa del titular de la Corona e de las Cortes Generales, dins aquel cas la persona en question perdriá son drech a succedir per el e sos descendents; çò que significa que tot matrimòni es presumit celebrat amb l'assentiment del titular de la Corona e de las Cortes Generales, levat pròva contrària, e que l'oposicion siá manifestada de forma exprèssa alavetz per ambedoas institucion. S'una sola d'aquelas s'opausa al matrimòni, aquel se celebrarà sens cap de consequéncia per la persona en question.

Lo rei actual d'Espanha es Joan Carles I.

La regéncia e la tutela del rei (o de la reina) menor d'edat[modificar | modificar la font]

La regéncia es una institucion interimària qu'arriba quand lo titular legitim de la Corona es empachat d'exercir son autoritat, per malautiá fisica o mentala, o quand es menor d'edat.

La Constitucion adoptèt pel sistèma de regéncia legitima, de biais que serà regent la persona apelada per la Constitucion: lo prince (o princessa) eretièr de la Corona en cas d'incapacitat del rei (o de la reina), lo paire o maire del rei menor d'edat e aprèp los autres parents segon l'ordre de succession al Tròn.

Unicament dins lo cas ont auriá pas degun apelada a la succession al Tròn (per exemple, dins l'ipotèsi ont totes los membres de la Familha Reiala falhirián dins un accident e subreviuriá un infant o una infanta menor d'edat) las Cortes Generales nomenaràn la regéncia e aquela se compausariá de una, tres o cinc personas.

E mai, dins aquel cas serà precisat quin es tutor del rei (o reina) menor d'edat: la Constitucion prevei que serà tutor del rei (o reina) menor d'edat la persona que lo rei (o reina) defuntat, dins son testament, aviá nomenat; cal que siá espanhòl e major d'edat. S'aquel es defalhent serà lo paire o la maire del rei (o reina) menor d'edat, pasmens que sián vius; a fauta d'eles, lo tutor serà nomenat per las Cortes Generales.

La Constitucion enebís d'acumular las cargas de regent e tutor levat lo paire, maire o ascendent dirèctes del rei (o reina) menor d'edat.

La Familha Reiala[modificar | modificar la font]

La Familha Reiala se compausa del rei o reina (titular de la Corona), de la reina consòrta o consòrt de la reina, dels descendents d'ambedós (filhs e pechons filhs) e de los consòrts d'aqueles.

La Constitucion exclusís espressament a la reina consòrta o al consòrt de la reina de l'exercici de foncions constitucionalas, levat las disposicions sus la regéncia.

Lo successor immediat a la Corona (la persona que al moment donat vendrà automaticament rei o reina en cas de mòrt o abdicacion del titular de la Corona) es prince o princessa d'Astúrias e a drech al tractament de altesa reial.

Los filhs del rei que son pas prince o princessa d'Astúrias e los filhs de aquel prince o princessa son infants d'Espanha e recebon lo tractament de altesa reial.

Los filhs dels infants o infantas son grands d'Espanha e tienen derecho al tratamiento recebon lo tractament de de excelléncia.

Lo regent o los membres de la regéncia recebon un tractament protocollari correspondent a aquel d'altesa, levat quand aviá un superior.

Pièça de 5 pesetas de 1975.

Las Leis preveson per la Familha Reiala un tractactament deferent dins de circonstàncias que justican: las règlas de proceduras dispensan lo rei o reina, son consòrt e lo princie o princessa d'Astúrias d'assistir al debanament del procès e de prestar testimòni, e permeton que los autres membres de la Familha Reiala o fagan per escrich; lo Còde Penal comun e lo Còde Penal militar castigan coma un delicte contra la Corona l'omicidi, efectiu o temptatiu, contra lo rei o reina, quin que siá de sos ascendent o descendents, reina consòrta o consòrt de la reina, prince o princessa eretièrs de la Corona e regent o membre de la regéncia. Las Leis establisson encara d'autres privilègis.

La Familha Reiala es assistida per l'Ostal de Sa Majestat lo Rei, coma organ d'ajuda al titular de la Corona e sa Familha dins l'exercici de sa foncions constitucionalas e autras responsabilitats; tant la Familha Reiala coma l'Ostal de Sa Majestat lo Rei vivon mercé a la soma que lo rei recep annalament del Budgèt General de l'Estat, que deu èsser globala. Tant la nominacion e la demission dels miembres civils e militars de l'Ostal de Sa Majestat lo Rei coma la retribucion que lo titular de la Corona autreja dins quantitat recebuda del Budgèt Generals se fan amb libertat absoluda de sa part, levat aqueles exceptats per la Constitucion e que demanda un acte de refrendo (endorsament).

Foncions constitucionalas[modificar | modificar la font]

Estandard de Joan Carles I, actual rei d'Espanha.

Lo rei (o la reina) d'Espanha, per l'acompliment de sa mission de simbolizacion e representacion de l'Estat e d'arbitratge e moderacion del foncionament regular de las institucions, ocupa una seria de foncions que son mai o mens previstas per la Constitucion.

Especificament se pòt citar las foncions seguentas coma las pus representativas e importantas correspondent al titular de la Corona:

  • Sancionar e promulgar las Leis. La Sancion Reiala, que lo rei deu dins lo relambi de quinze jorns, a un ròtle certificatiu que conferís a la Lei son aspècte perfèit, pasmens que ja foguèsse estat aprovada per las Cortes Generales; concernissent la promulgacion, aponduda a la publicacion que tanben al rei (o reina) deu ordenar, dona las Leis a la coneissença de totes, particulars e autoritats, fach essencial que lor balha fòrça obligatòria generala (principi constitucional de publicitat de las nòrmas).
  • Convocar e dissòlver las Cortes Generales e convocar las eleccions dins los tèrmes prevists dins la Constitucion. A prepaus del president del Govèrn, lo titular de la Corona a la possibilitat de metre fin abans tèrme al mandat dels senators e deputats, ambedoas Cambras o una sola d'elas, expedissent un Decret Reial de dissolucion, que mai deurà precisar la data de las eleccions, que tanben lo rei (o reina) convòca, que siá per aquel motiu o per causa que lo mandat de las Cambras a tèrme acabèt.
  • Convocar un referendum dins los cases prevists per la Constitucion. Lo rei (o reina) a lo drech exclusiu d'apelar lo pòble e sometre a consultacion de la Nacion tot projècte o question que li prepausèt lo president del Govèrn, amb autorizacion de per abans del Congrès dels Deputats, o ben per una reforma de la Constitucion.
  • Prepausar al Congrès dels Deputats lo candidat a la presidéncia del Govèrn, lo nomenar e lo demetre, dins los tèrmes prevists dins la Constitucion. Per cada renovèlament del Congrès dels Deputats e dins los cases ont capitèt pas la question de fisança del Govèrn, lo titular de la Corona consulta los caps dels gropes politics de representacion parlamentària e prepausa al Congrès dels Deputats un candidat a la presidéncia del Govèrn, e lo nomena se lo Congrès li dona sa fisança o prepausa autre en cas contrari. E mai nomena coma president del Govèrn lo candidat que son nom es enclusit dins una mocion de censura aprovada pel Congrès dels Deputats.
  • Nomenar e demetre los autres membres del Govèrn, sus proposicion de son president.
  • Expedir los decrets acordats en Conselh del Ministres, lo presidir a la demanda del president del Govèrn, quand aquel darrièr o estima oportun, a fin d'èsser informat dels afars de l'Estat, provesir los emplecs civils e militars e balhar onors e distincions coma previst per las Leis.
  • Lo drech de gràcia. Lo rei (o reina) a lo drech, sus proposicion del Govèrn, de remetre tot o partida de totas las condemnacions prononciadas pels Tribunals de Justícia de l'òrdre penal, que siá comun o militar, de biais condicional o incondicional. En tot cas deu èsser en acòrdi amb la Lei, pòt pas concedir d'indulgéncias generalas. Lo rei a lo monopòli de la concession dels títols nobiliaris e dels grands d'Espanha.
  • Lo Naut Patronatge de las Acadèmias Reialas.
  • Acreditar los embassadors e autres representants diplomatics del Reialme, e davant el (o ela) s'acreditan los embassadors e autres representants diplomatics estrangièrs.
  • Manifestar l'assentiment de l'Estat per l'engatjar dins de tractats internacionals.
  • Declarar la guèrra e far la patz, de per abans autorizacion de las Cortes Generales.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Artículo 56 de la Constitucion Espanhòla de 1978