Regalícia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Raices
Partida aeriana

La regalícia del grèc γλυκύρριζα[1](Glycyrrhiza glabra L.) es una planta vivaça de la familha de las Fabacèas, de la sosfamilha de las Faboideae, de raices aromaticas. Es originària del sud d'Euròpa e d'Asia.

La regalícia designa tanben la raiç d'aquela planta. Elixir de longa vida per la medecina tradicionala chinesa e segon Ipocrates, aquela raiç, de gost caracteristic, doç e amar, es culhida dempuèi l'Antiquitat sus la còsta ionica calabrica, ont buta naturalament.

Descripcion[modificar | modificar la font]

La regalícia es una planta erbacèa mesurant entre 1 mètre e 1,5 mètre de naut.

Sas raices forman de rizòmas.

Pòrta de grandas fuèlhas penadas, de 7 a 15 centimètres de long, compausadas de 9 a 17 foliòlas, e de flors pichonas violetas d'un centimètre de diamètre, dispausadas en inflorescéncia.

Son fruch es una dòlsa plana, de 2 a 3 cm de long, conten fòrça granas.

Cultura[modificar | modificar la font]

La regalícia buta melhor dins un sol ric e umid e necessita un climat caud, coma sul bacin de la Mediterranèa, al sud dels Estats Units d'America, a Orient Mejan, en Africa del Nòrd e a Maurici.

Plantada dins una zona climatica que li cal, la regalícia pòt venir invasiva: quitament après arrancatge de las raices, la mendre trencadís demorat en tèrra engendrará un brot nòu.

Istòria[modificar | modificar la font]

Glycyrrhiza ven del grèc ancian γλυκύς glucus (doç, sucrat), e ῥἰζα rhidza (raiç, rizòma). La regalícia es tanben nomenada bòsc doç.

La reglalícia èra coneguda dels Grècs e dels Romans, de Teofrastes e de Ildegarda de Bingen, que l'utilizava entre autre per esclazir la vòtz. Mesclada al raíç d'agram torrada, èra de la composicion de la bevenda dicha « espitalièra ».

En 1950, èra utilizada en cas d’ulcèras e de gastritis e tanben contra lo raumàs, la bronquiti o los mals de gòrja.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Composicion[modificar | modificar la font]

La regalícia conten fòrça principis actius:

e tanben

Per l'alimentacion[modificar | modificar la font]

  • Per la fabricacion de siròp e de pasta de lecariá.
  • Un dels compausants del pastís (Ricard).
  • L'Antesita, concentrat liquid de regalícia de diluar amb l'aiga.
  • La regalícia, en baston de mastigar, es utilizada coma substitut al tabat, per far passar l'enveja de tubar.

Per la cosina[modificar | modificar la font]

  • La regalícia jos la forma de polvera o de siròp pòt èsser utilizada per cosinar de plats e dessèrts salats o sucrats (carns blancas, peissons, glaças, pastisses, chucs de fruchs).

Per la santat[modificar | modificar la font]

La regalícia es utilizada dempuèi de sègles dins la farmacopèa chinesa, coma estimulant de las facultats cerebralas.

Un estudi recent mostra que de l’extrach de regalícia, a dòsi de 0,1 grama per jorn, baissa lo taus de colesteròl e de lipids sanguins per aqueles que patisson de problèmas cardiovasculars. La glicirizina e l'acide gliciretinic ralentisson lo desvelopament dels viruses.

  • Accion expectoranta e calmanta de la tos, que favorable al sistèma bronquic.
  • Apasima la sed.
  • Antiinflamatòria al nivèl del tub digestiu e de l'estomac, apara las cellulas epaticas e restaura la mucosa gastrica.
  • Pòt agravar de problèmas d'ipertension arteriala, l'acid glicirizic favorisant la retencion d'aiga e d'unes ions (efièch antidiuretic).
  • Tanben, efièch non desirat de blocatge de la fixacion del potassi, mejans son efièch benefic sus l'alongament de la durada de vida de las aldosteronas, amb las mèsmas consequéncias sus l'ipertension arteriala[5],[6]
  • Proprietats laxativas
  • Melhora la digestion
  • Proprietats antiartriticas.

La regalícia aumenta l'efièch d'unes medicaments coma la digitalina, de diuretics e corticosteroíds. Melhor seriá de s'abstenir de ne prene simultaneament.

Una molecula, nomenada BHP, extracha de la regalícia arrestariá lèu la creissença de las tumors cancerosas de la prostata e del sen, desactivant una proteïna que favoriza lor espandiment.

La regalícia (seca) conten 3 a 5 % de glicirizina, aquela substéncia modifica lo metabolisme de las ormonas corticoïdas subretot empachant una enzima importanta (11-beta-idroxisteroíd desidrogenasi) que transforma entre autre lo cortisòl, plan actiu, en cortisona, fòrça mens activa. Aquela inibicion provòca l'apareisson d'un sindròma de pseudo iperaldosteronisme qu'associa edemas, aument de la pression arteriala (HTA) e baissa del potassi sanguin. L'enoxolòna (acid gliciritic: metabolit de la glicirizina) es 200 a 1000 còps mai activa sus aquel sistèma enzimatic que la regalícia pura. Lo lindal toxic seriá gaireben d'un grama de glicirizina per jorn sus una durada longa, mas de personas pòdon desvolopar de signes d'intoxicacion a de dòsis mendras (300 a 400 mg/j). Lo tenor en extrach de regalícia en lecariá e bevendas pron variable e plan notificada; los farmacològs penson que en utilizacion de contunh seriá melhor absorbar pas mai de 125 a 150 mg de glicirizina per jorn[7]. La regalícia èra utilizada, amb l'òrdi e l'agram, per far la tisana ordinària dels espitals, sens indicacion particulara, bona per tot[4].

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr) Definicions lexicograficas e etimologicas de réglisse del CNRTL.
  2. 2,0 et 2,1 (en) Modèl:PDF K Kondo, M Shiba, R Nakamura, T Morota and Y Shoyama2)(2007) Constituent Properties of Licorices Derived from Glycyrrhiza uralensis, G. glabra, or G. inflata Identified by Genetic Information. Biological & Pharmaceutical Bulletin, 30 (7), 1271. (DOI:10.1248/bpb.30.1271)
  3. (en) J Wright (2004) Flavor Création. Allured publishing. (ISBN 1-932633-01-4)
  4. 4,0 et 4,1 (fr)La Phytothérapie, Dr Jean Valnet, p. 442-444, ed: Vigot 2001 poche, isbn=978-2253-03790-3
  5. (fr)Haute autorité de santé, Prise en charge des patients adultes atteints d'hypertension artérielle essentielle, 2005
  6. (fr)Phytothérapie : la santé par les plantes in Vidal - Sélection du reader's digest, Gérard Chenuet et al., 2007, isbn=978-2-7098-1851-3 }}
  7. (fr)[1] Réglisse dans Phytomania Plantes et Médecine

Annèxes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Regalícia.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Liens externes[modificar | modificar la font]