Agram

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Elytrigia repens
Agropyron repens
Agram
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Elytrigia repens

Classificacion
Règne Plantae
Clad Angiospèrmes
Clad Monocotyledones
Sosclassa Asteridae
Òrdre Poales
Sosfamilha Pooideae
Reng de precisar BEP clade
Genre Elymus
Tribú Triticeae

Genre

Elymus repens
L., 1753
Gould, 1947

L'agram (Elytrigia repens o Agropyron repens) es una planta vivaça de 40 a 100 cm de naut amb de longs rizòmas que rossegan constituissent de noses, d'ont partisson las raices. Agropyrum, ven de Grècia antica, ont èra atal nomenat aquel blat salvatge. Dins la classificacion de la classification de Raunkier aperten als camefits, que son las plantas que los meristèmas demoran a mens de 40 cm en tèrra. Es tanben lo cas de las matas perenas coma la farigola o lo braquipòdi. La raiç es susterranha, e la tija es noseluda, arribant als 6-9 cm de nautor. Las fuèlhas son alternas, planas, estrechas e rufas al revèrs. Son linearis e l'estug envelopa la tija. Gairebéen tot l'agram es cobèrt d'una vellositat fina.

L'inflorescéncia, se divisa en dos, amb quatre o uèit flors caduna. Los petals son pichon de color porpra e se massa en forma d'espiga.

Espandiment[modificar | modificar la font]

L'espandiment es cosmopolita en Eurasia e Africa. Es present en Africa del Nòrd (Argeria, Marròc e Tunisia). En l'Asia (Afganistan; Chipre; Iran; Iraq; Liban, Siria; Turquia, Armenia; Azerbaitjan; Georgia), en Russia (Ciscaucasia, Daguestan, Amor, Camtchatca, Cabarovsc, Curils, Magadan, Primorye, Sakhalin, Altay, Buryatia, Chita, Gorno-Altay, Irkutsk, Kemerovo, Krasnoyarsk, Kurgan, Novosibirsk, Omsk, Tuva, Tyumen, Yakutia-Sakha), Casacstan; Quirguizistan; Tadjiquistan; Turqmenistan; Ozbequistan, Mongolia, China (Gansu, Hebei, Heilongjiang, Nei Monggol, Qinghai, Sichuan, Xinjiang, Xizang, Yunnan), Corèa, Índia; Paquistan

En Euròpa (Danemarc; Finlàndia; Islàndia; Irlanda; Norvègia; Suècia; Reialme Unit, Àustria; Belgica; Checoslovaquia; Alemanya; Ongria; Olanda; Polonha; Soïssa, Bielorussia; Estònia; Letònia; Lituània; Moldàvia; Russia – Partida Europèa; Ucraïna, Albania; Bulgaria; Grècia; Italia; Romania; Iogoslavia, França; Espanha).

Tanben se naturalizèt en Africa, Austràlia, Canàrias, Nòva Zelanda, Mascarenea, America del Nòrd e del Sud.

L'agram es una planta fòrça comuna a Occitània. Prolifera pels terrens cultivats o èrms.

Farmacologia[modificar | modificar la font]

Partida utilizada (droga): La partida utilizada de l'agram dins la farmacologia es lo rizòma.

Rizòma de la planta

Composicion quimica[modificar | modificar la font]

Lo rizòma d'aquela graminèa conten de saponinas, sucres, un glucosid fenolic, aveneina, mucilag, entre 5 e 7% d'un idrat de carbòni blanc, amòrfe e insipid, d'efièchs antimicrobians atal coma la triticina o gramininia de las autres graminèas. Contan tanben d'inosita, agropir, levulosa (~ 2%) un glicosid vanilinic, un enzima capable d'asclar l'amigdala, prèp de 10% d'un mucilag ric en nitrogèn, oxalat calcic acid, malats, 1,5% d'òli gras, manita e un altre sucre no cristallizable. Tanben conten de vitamina A e B.

Usatges medicinals[modificar | modificar la font]

Aquela graminèa a diverses usatges medicinals. Un d'aqueles seriá l'usatge antiseptic e antiinflamatòri en cases de cistitis, uretritis, infeccions urinàrias en general. Un autre usatge seriá diuretic e depuratiu dins lo cas de calculs urinaris, lo calcul renal, la gota, l'artritis, lo reumatisme, lo Diabèta e la cellulitis. E fin finala a la propietat d'agir coma sudorifèra en cas de malaltiás infecciosas que causan febra (gripas, raumàs, senepiu, escarlatina, eca.)

Accions farmacologicas e propietats[modificar | modificar la font]

L'agram pòt èsser utilizat realizar d'estudis in vitro e en animals. En mai, s'afirma qu'aquel provòca d'activitats diureticas e sedativas per las ratas e mirgas. Lo rizòma conten una substància mucilaginosa, la triticina, e una substància antibiotica, potassi, silici e de glucids que li conferesson de propietats diureticas, antisepticas e emollientas. Encara, es considerada coma una planta fitotoxica a causa de la preséncia de flavonoids dins la seunas composicion.

Observacions[modificar | modificar la font]

Foguèt inclusit pel Conselh d'Euròpa dins la lista de fonts naturals de condiments alimentaris dins la categoria N2, ont s'establís que se pòt apondre de pichonas quantitats de la planta dins los aliments, amb la limita possibla d'un principi actiu (encara sens o especificar) dins lo producte final. Als EUA, es reconeguda coma segura (GRAS).

Aquela planta en mai dels usatge çai mencionat tanben es utilizada per fabricar d'escobas rusticas e autrecòps la raiç torrada s'utilizava coma succedanèu del café e coma matèria primièra per la fabricacion de bièrras e alcòl. E, coma aliment per las vacas se ne produguèt mai alara qu'èra considerada coma una mala èrba pels agricultors.

Culhida[modificar | modificar la font]

Creissent dins de tèrras leugièras e sablonencas dona las substàncias mai activas e, per ne aprofeitar al maxim, es preferable de las arrencar-la a la prima. Après la culhida cal rentar los rizòmas fòrça, eliminar las raices e las partidas verdas e la talhar en pichons trencadises que se mantenon al fresc e los far seczr aviadament, al solelh e dins un corrent d'aire.

Preparacion[modificar | modificar la font]

Los principis actius que conten se pòdon èsser profeitar dins una coseson de 4 a 8 g del rizòma secat, amb 4-8 ml d'extrach liquid (1:1 en alcòl de 25%) o mejans tinturas de 5 a 15 ml (1:5 en alcòl de 40%), seguent un tractament de tres presas cada jorn.

Precaucions[modificar | modificar la font]

Cal obliar pas que a causa de la seuna reputada accion diuretica, se deu evitar l'usatge excessiu o perlongat, perque pòt provocar d'ipopotasemia. E mai, pendent lo periòde d'emprenhament e de lactància es preferable de l'utizar pas a causa dels escaces estudis farmacologics e toxicologics al subjècte.

Fin finala cal prene en compte que las donadas quimicas disponiblas sus aquel tèma son limitadas, e foguèt documentat pas cap de tipe de toxicitat existissent raras pròvas cientificas que justifiquen l'usatge medicinal tradicional e alara, cal evitar la presa excessiva.

Referéncias[modificar | modificar la font]


Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (ca)Font Quer, Pio, Plantas Medicinales, El Discóredes Renovado. 15ª Edició, 1995. Editorial Labor, S.A. Barcelona (Espanha)
  • (ca)Jan Volák, Jiři Stodola i František Severa, El gran libro de las plantas medicinales. 5ª Edició, 1995. Susaeta Praga (Republica Checa)
  • (es)Joanne Barnes, Linda A. Anderson i J. David Phillipson, Plantas MEdicinales, Guía para los profesionales de la salud. Trad de la 2ª Ed, 2004. Barcelona (Espanha)
  • (es)Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1ª Ed, 1995. Safeliz Toledo (Espanha)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Agram.