Quilha (nau)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Quilla d'un velièr, en cala seca

La quilha[1] es una pèça longitudinala de fusta o acièr (segon lo tipe de bastiment) dempuèi ont naisson los montants. A l'extrèma de la proa se liga a l'estrava e del costat de la popa a l'estambòt. Es la pèça mai importanta de l'estructura sus se bastís un naviri. La quilha es al naviri çò que la colomna vertebrala es a la esqueleta. Sus las embarcacions de grand tonatge la quillha se compausa d'una partida plana (que la partida superiora es lo plan de referéncia o de construccion) e una autra partida verticala. I a tanben de nau de dobla quilha e dins aque cas entre ambedoas se bastís un tunèl de canòlas. Dins los velièrs la quilla tend a apondre de pes a la partida bassa (balast) de l'embarcacion per compensar l'accion del vent sus las velas. Cal notar, pasmens, que totas las embarcacions an pas de quilha.

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo mot quilha ven del vièlh anglés cēol, o del norvegian ancian kjóll que significava naviri. D'expèrts considèran que foguèt la primièra paraula en anglés apareissent escricha dins un tèxte en latin escrich per Gildes al sègle VI: De Excidio te Conquestu Britanniae, s'escrivent cyulae.[2][3]

Galariá[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

  • Quilha de balanç

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. quilla
  2. The Ruin of Britain.
  3. G. W. Whittaker.