Puput

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Upupa epops
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Puput

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Aves
Òrdre Bucerotiformes
Familha Upupidae
Genre Upupa

Nom binominal

Upupa epops
Linnaeus, 1758

Reparticion geografica

Descripcion d'l'imatge Upupa_distribution.png.

     /    Reparticion del genre Upupa

     /    abitat permanent

     /    Zona de nidificacion

     /    Zona d’ivernatge

Estatut de conservacion UICN

244px
LC  : Preocupacion menora

La puput (var. peput, pepuda, aucèl de Sant Martin, pupa, gaje-pube[1]) o en latin Upupa epops es un aucèl de la familha dels upupids.

Es de color marron rosat amb las alas e la coa raiada de blanc e negre.

Lo bèc es prim, corbat e long. Ten una cresta que se pòt dobrir e tancar, amb las puntas negras. Sovent après d'aterrar la dobrís e la torna tancar de seguida.

Lo seu cant es fòrça facil d'identificar, fa "pu-pu-put" e o repetís fòrça vegadas.

Alimentacion[modificar | modificar la font]

Manja sautarèlas, formigas, grelhs, erugas, aranhas, vèrmes e larvas d'insèctes.

Reproduccion[modificar | modificar la font]

Fa lo nis dins de traucs d'arbres vièlhs o de murs o d'ostals arroïnats. Lo nis es fòrça simple, fach amb sonque qualques èrbas o branquetas. La feme pond entre 5-7 uòus e los coa durant 16 a 19 jorns. Los puputons començan de volar al cap de 4 setmanas.

Viu en zonas dobèrtas, òrts e bòsques.

Abituds[modificar | modificar la font]

A costuma de manjar pel sòl, caminant dapasset d'un luòc a l'autre tot en picotejant. A la tardor migra cap a Africa, e torna en febrièr seguent.

Galariá de fòtos[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://thesaurus.unice.fr/recMot/indexMot.html Thesoc

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]