Porpra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Porpra

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Compausantas
RVB (r, v, b) (128, 0, 128)
Triplat exadecimal {{{hex}}}
CMJN (c, m, j, n) ({{{c}}}, {{{m}}}, {{{j}}}, {{{n}}})
TSL (t, s, l) (213°, 255%, 64%)
Desinéncia
Singular Plural
Masculin porpre
purpurin
porporat
porpres
purpurins
porporats
Femenin porpra
purpurina
porporada
porpras
purpurinas
porporadas

Lo porpra es una color entre lo roge e lo blau. En fach, designa una gama completa de colors, comprenent lo lilà e lo violet, que son de noms fòrça mai utilisats per far referéncia a aquela color. Compren las longors d'onda situada gaireben entre 380 e 430 nm.

Nom[modificar | modificar la font]

Lo nom original ven d'una tinta que las variacions cromaticas seguissián la preparacion. Après foguèt utilizat per se far referéncia a las telas preciosas tenchas amb de tintas de naut prètz. Quand ven a designar un tèrme cromatic dins de las lengas modèrnas, cambia segon las tradicions localas. Atal per exemple en Anglés es un tèrme que s'utiliza coma sinonim de magenta, amb una tonalitat pròcha a l'ametista. Alara que dins d'autras lengas coma l'Alemand es un tèrme designa una tonalitat roja un pauc blavenca, coma lo carmin.

Etimologia e istòria[modificar | modificar la font]

Fotografia del mol·lusc de l'espècie Murex brandaris
Lo Murex brandaris es un coquilhum que dona una tinta de color porpra

La paraula porpra ven del latin (purpŭra) e aquela del grèc πορφύρα (porphyra), nom qu'utilizavan los Fenicians per nomenar la tinta extracha de la glandula ipobranquiala de doas espècias de pichons molluscas del genre murex, lo Murex brandaris (Haustellum brandaris) e lo Murex trunculus (Hexaplex trunculus). Aquela tinta podava aver de ton de color diferent segon lo tipe de mollusca que ven o segon la tecnicia que s'utilizava per ténher la tela. Alara se podava obténer una granda varietat de tonalitats que conéis de noms diferents: aquela de Tir aviá segon Plini a la color de la sang coagulada; aquela d'Ametista a la color de la pèira d'aquel nom, eca.[1] Amb lo Murex brandaris se fasiá una color violada roja escura e amb lo Murex trunculus una color violada mai blavenca. Lo chuc resultant de l’extraccion èra de color jaunenc venent verd, roge e fin finala violat amb la lutz del sol. Aquela color passava pas e aquò faguèt que venguèt un simbòl d'eternitat.

Los Fenicians comencèron la tintura amb la porpra en 1500 AbC, après, los Grècs e los Romans pendent fòrça sègles partegèron lo comèrci d'aquela tintura fòrça costosa. Realizavan un liquid fòrça preciós e cercat que gastava nòu mila d’aqueles molluscas per obténer un grama de porpra.[2] Son prètz èra lo seu pes en aur, es per aquò que lo produch es associèt al poder social e economic: los emperaires, militars, senadors, reis, cardenals e princes se vestissián d'aquela color per se destriar. La vila de Tir al sud del Liban venguèt lo centre de produccion d'aquela tinta que foguèt nomenat porpra de Tir.

Dins la Roma antica la color porpra dins lo vestit èra un senhal d'autoritat e poder. Dins Roma republicana los senators, los cònsols e los pretors portavan de bendas de color porpra plaçadas al davant de lor tòga. Los generals victorioses portavan de tunicas de porpra e d'aur. Dins la Roma imperiala, al contrari, l'usatge d’aquela color se limitava als sols emperaires e sa descendéncia. Los autres èra castigats de la pena de mòrt al portar una ròba tencha de color porpra o similar.[1]

Fotografia del Mosaic de Justinià primer a Sant Vital de Ravenna portant la túnica porpra com a emperador
Mosaïc de Justinian I a Sant Vital de Ravena.

Una de las representacions mai ancianas d'un vestit de color porpra se trapa dins la glèisa de Sant Vital de Ravena ont se tròban los mosaïcs de Justinian. Datats entre 546 e 548 AbC, representan la ceremonia de consacracion de la glèisa e apareisson l'emperaire Justinian e son esposa Teodora portent de tunicas de color porpra.

Amb la casuda de Constantinòble dins las mans dels turcs en 1453 se perdèt lo secrèt de la fabricacion e son comèrci desapareguèt. A partir d'alara la tinta mai costosa foguèt lo porpra roge o cremesin venent d'un insècte nomenat quermés o cochenilha.

Lo porpra a l'Edat Mejana designava pas mai una tinta mas comencèt a nomenar una tela tencha d'una tinta preciosa de quina color que siá.

A l'Exposicion Universala de Londres l'an 1862 lo quimista britanic William Henry Perkin presenta una tinta sintetica amb la dissolucion del sulfat del anilina, un derivat del quitran d'olha. Lo produch ne resultant conten la mèsma matèria per produire la color porpra e malva.[3] La comercializacion d’aquela tinta foguèt un succès a l’epòca e Perkin comencèt una produccion de granda ecala.

Usatges e simbolica del porpra[modificar | modificar la font]

  • Aital coma lo roge e lo vermelhon, simbolizava lo poder e la reialtat.
  • Foguèt la color dels cardenals, coma representacion del poder eclesiastic, fins a la desapareisson de l'autentica porpra de Tir. Pau III cambièt la color de la ròba cardenalícia contra la color cremesin.
  • Lo capelan porta una estòla porpra pendent Advent, la Quaresma e las funeralhas coma simbòl de penedença e reflexion.
  • Es associat al feminisme o a vegadas al lesbianisme, sustot quand se pòrta en riban enlaçats dins la ròba.
  • L’anarcofeminisme se representa amb una bandièra porpra e negra.
  • Los eròis portavan la porpra per significar coratge
  • A l'Orient Mejan es la color del saber, doncas qu'èra la ròba dels conselhièrs e prèstres
  • Es la color de l'egalitat e la moderacion (sembla qu'a una origina politica, perque lo roge s'assòcia als partits d'esquèrra e lo blau als de drecha)
  • L’efod es un vestit sacerdotal qu'apareis a l’Ancian Testament. Dins l'Exòde (capítol 28, 4-6) Dieu comanda a Moïses que confeccionen los vestits que portaràn Aaron e sos filhs quand ofician. L’efod serà de lana tencha de porpra roja e violeta e d’escarlata.[4]
  • Din l’Apocalipsi (capítols 17 e 18) lo personatge de Babilònia la granda pòrta un vestit de porpra e escarlata. Una de las possiblas interpretacions es qu'aquel personatge representa la Roma pagana.
  • Al Nòu Testament, dins l'Evangèli segon Sant Joan (capítol 19:2), conta cossí se trufa del Crist lo vestiguent amb una flaçada de color porpra e una corona d’espinas per lo proclamar rei.
  • Dins los camps de concentracion de l’Alemanha Nazi s’identificava los preses qu'èran testimònis de Jehovà amb un triangle porpra capvirat.
  • La granhòta porpra (Nasikabatrachus sahyadrensis) es una espècia de amfibi anur, descobèrta en 2003 dins las Ghats Occidentalas de l'Índia, que presenta una pigmentacion violeta.[5]
  • L'Orchis purpurea es una espècia de orquidèa que se tròba a la mediterranèa e al nòrd-oèst d'Africa. La color de la flor varia del blanc, al ròsa e al porpra.
  • La purpurita es un mineral de la classa dels fosfats que presenta una color entre porpra e violet escur.
  • Lo Còr Porpra es una decoracion de las Fòrças Armadas dels Estats Units d'America.
  • Dins l’estat d'Oaxaca al Mexic los indigènas se tenchan encara las telas de color porpra amb un mollusca de la familha Muricacea nomenat Plicopurpura pansa.[6]

Galariá fotografica[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 BERTHOLLET, Claude Louis.
  2. Article de la wikipedia sobre la Púrpura de Tiro Purpura de Tiro
  3. DE MANJARRES Y BOFARULL, Ramón.
  4. Article de la wikipedia sobre l'Efod Efod
  5. Article de la wikipedia sobre la Nasikabatrachus_sahyadrensis Nasikabatrachus sahyadrensis
  6. Article de la wikipedia sobre la Muricacea Muricacea

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Gage, John. Color y cultura. Ediciones Siruela, 1993. ISBN 84-7844-380-0. 
  • Balh, Philip. La invención de la color. Turner publicaciones, 2003. ISBN 84-7506-623-2. 
  • Heller, Eva. Psicología De la color. Cómo actúan los colores Sus los sentimientos y la razón. Gustavo Gili, 2004. ISBN 84-252-1977-9. 

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

  • Lista de colors
  • Lista de colors HTML