Saturacion (colors)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Diferents nivèls de saturacion d'un imatge.

En teoria de las colors, la saturacion ou puretat es l'intensitat d'una tinta especifica. Es basada sus la puretat de la color; una tinta nautament saturada a una color viva e intensa alara qu'una tinta mens saturada pareis pus fada e grisa. Sens pas ges de saturacion, una tinta ven un nivèl de gris. La saturacion es una de las coordenadas dins l'espaci colorimetric .

La saturacion d'una color es determinada amb una combinason de son intensitat luminosa e de la distribucion de sas diferentas longors d'ondas dins l'espèctre de las colors. La color pus pura s'obten en utilizant una sola longor d'onda de nauta intensitat, coma amb un lasèr. Quand l'intensitat luminosa demenís, la saturacion tanben. Per desaturar una color dins un sistèma de sintèsi sostractiva (coma amb la Goache), se pòt li apondre de blanc, de negre, de gris, o sa tinta complementària.

Saturacion dins l'espaci colorimetric RVB[modificar | modificar la font]

Dins un espaci colorimetric RVB, la saturacion se pòt descriure coma la desviacion estandard σ entre las coordenadas de las colors R(rouge), V(vert) et B(bleu). Se se causís μ per representar la luminositat, alara

.

En tèrmes simples, se pòt dire qu'una color a una saturation maximala quand a una luminositat de 100% dins lo canal roge, e 0% dins los autres canals. Aquela color seriá pas ges saturada se totes sos canals èran egals. Doncas se pòt dire que la saturacion es la diferéncia entre las valors dels canals.

En tèrmes colorimetrics, aquela simpla definicion dins l'espaci colorimetric RVB pausa divèrses problèmas. L'espaci colorimetric RVB es pas absolut, la valor de la saturacion es arbitrària e depend de la causida de las colors primàrias e del punt blanc.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]