Pep Coll

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Pep Coll

Sin foto.svg

Naissença 16 d'octòbre de 1949
Pessonada, Conca de Dalt (Palhars Jusan)
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Lenga d'escritura catalan

Josep Coll i Martí (Pessonada, Conca de Dalt, 16 d'octòbre de 1949), mai conegut coma Pep Coll, es un escrivan catalan.[1] Autor polifacetic a trabalhat totes los genres literaris e tanben jornalistics (collabòra amb los jornals Segre e El Periódico e la revista Descobrir Catalunya). A mai d'escrivan, es estat professor de lenga e literatura catalana, e aital publiquèt un estudi sul catalan palharés en 1991: El parlar del Pallars.

Grand amant de la montanha, lo sieu mond vital e literari son los Pirenèus, qu'a convertit en un univèrs legendari. Una part de sa produccion es estada revirada en espanhòl e tanben en basc.

Vida[modificar | modificar la font]

Inici[modificar | modificar la font]

Josep Coll e Martí proven d'una familha umila e de recorses escasses. Faguèt los estudis basics d'umanitats al seminari de la Seu d'Urgèl e seguiguèt puèi sa formacion a l'Universitat de Barcelona ont se licencièt en filosofia e letras.

Experiéncia professionala[modificar | modificar la font]

Los sieus començaments coma professor remontan al temps qu'èra a la Pobla de Segur (Palhars Jusan) ont demorèt cinc ans. En aquel periòde foguèt quand s'avisèt de son interès mai fòrt cap a la lenga del país, lo catalan, que non pas cap a la filosofia que ne venguèt desapassionat durant los darrièrs ans de sa carrièra.[2] Un còp capitètt las concorses decidiguèt de començar un nòu camin dins la vila de Lhèida, qu'a Barcelona son experiéncia viscuda temps passat coma estudiant i èra pas estada gaire confortabla.[2] Foguèt alara dins la vila de Lhèida que trebalhèt coma professor de lenga e literatura catalana dins l'institut de segondària I.E.S Màrius Torres dempuèi l'an 1980-81 fins a 2009-10.

Experiéncia coma escrivan[modificar | modificar la font]

Al cors d'aqueles 31 ans, a desvolopat l'ensenhament amb la profession d'escrivan, amassa, tanben, amb la de collaborador de divèrses espacis comunicatius. En totas aquelas activitats, qu'exercís de manièra abituala, l'element vernacular es la dedicacion e divulgacion de la cultura populara e l'esfòrç per la far conéisser. De manièra presenta se consacra, en còrs e arma, a l'escritura e a la recèrca de nòus viatges que recrèen de nòvas istòrias. Es president del Centre d'Estudis del Palhars, estudiós del dialècte palharés e bon coneishaire de las narracions tradicionalas del Pirenèu, fach que se recrèa e se sintetisa en lo transcors dels desparièrs genres literaris qu'a emplegat, es estat de mai premiat amb divèrses prèmis que se destaca entre el lo Prèmi de la Critica Catalana per lo sieu roman Dos taüts negres i dos de blancs.[3] Transpòrta la passion per la montanha al relat de las siás òbras, en las convertint aital en una lectura divulgativa, autoctòna e de caractèr istoric pel lector.

Òbras[modificar | modificar la font]

Roman[modificar | modificar la font]

  • 1989 La mula vella, Empúries.
  • 1995 El Pont de Mahoma, Empúries.
  • 1997 El segle de la llum, Empúries.
  • 1999 L'abominable crim de l'Alsina Graells, Empúries.
  • 2002 Per les valls on es pon el sol, Edicions 62.
  • 2004 Els arbres amics, Empúries.
  • 2005 El salvatge dels Pirineus, Edicions 62.
  • 2008 Les senyoretes de Lourdes, Proa.
  • 2010 Nius, Proa.
  • 2013 Dos taüts negres i dos de blancs, Proa.

Narrativa brèu[modificar | modificar la font]

  • 1989 Totes les dones es diuen Maria, Tres i Quatre.
  • 1990 L'edat de les pedres, Empúries.

Recuèlhs de legendas[modificar | modificar la font]

  • 1986 Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, La Magrana.
  • 1993 Muntanyes Maleïdes, Empúries.
  • 2003 El rei de la Val d'Aran, Empúries.
  • 2006 Mentre el món serà món, Empúries.
  • 2012 Llegendes d'arreu de Catalunya, La Galera.

Narrativa infantila e juvenila[modificar | modificar la font]

  • 1988 El secret de la moixernera, Empúries.
  • 1991 Què farem, què direm?, Cruïlla.
  • 1991 La bruixa del Pla de Beret, Empúries.
  • 1994 Mi Long, el drac de la perla, La Galera.
  • 1994 Muntanyes mig-maleïdes, Empúries.
  • 1995 Les bruixes del Pla de Negua,La Galera.
  • 1996 La fada del mirall, La Galera.
  • 1998 El tresor de la nit de Nadal, La Magrana.
  • 2005 La corona de Sant Nicolau, Parc Nacional d'Aigüestortes.
  • 2008 L'habitació de la meva germana, Empúries.
  • 2009 El setè enemic del bosc, Estrella Polar.
  • 2010 Retorn a les muntanyes Maleïdes, Estrella Polar.

Teatre[modificar | modificar la font]

  • 2004 La morisca de Gerri
  • 1997 Miracles de Santa Maria d'Àneu
  • 2004 Crònica de Mur

Assag o critica de literatura[modificar | modificar la font]

  • 1991 El parlar del Pallars, Empúries.
  • 1996 Viatge al Pirineu fantàstic, Columna.
  • 2010 Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà, París Edicions.
  • 2012 Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica, Cossetània.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Josep Coll i Martí », Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62
  2. 2,0 et 2,1 (en) Maria Pau Cornadó i Teixidó, Escriptors d'avui, Lhèida, Ajuntament de Lleida, (ISBN 84-606-0891-3), p. 115
  3. Pep Coll guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana. http://www.escriptors.cat/node/9880 [consultat lo: 30 abril 2014]