Pau Grossac
Pau Francés Grossac (en francés Paul-François Groussac, vadut lo 15 de heurer de 1848 - mort lo 27 de julhet de 1929), qu'èra un critic literari, istorian, e bibliotecari argentino mondin. Que vadó a Tolosa dens ua familha de vielha soca lengadociana, hilh de Catherine Deval e de Pierre Groussac.
Arron d'estar educat a Tolosa, qu'entrè a l'École Navale en 1865, mes totun per non pas seguir mei tard dens la marina. Un an après que traversè la mar grana per s'anar installar en Argentina per la resta de la soa vita. Durant las setanta annadas seguentas que ho professor e director de l'Escòla Normau de Tucumán. En 1883 que viatgè entà França. En 1885, arron deu son retorn, que ho nomat inspector d'education e cap de la Biblioteca Nacionau çò qui demorè per quaranta quate annadas dinc a la soa mort.
De las soas òbras que podem mentàver "La Biblioteca" (1896) e "Anales de la Biblioteca" (1900), au còp ensags istorics suu Rio de la Plata e istòria literària de la biblioteca. Que ho tanben capdirector de la revista "Sudamérica", çò qui, en mei de las soas foncions oficiau en la biblioteca, e hasó d'eth ua figura centrau deu monde literari Argentin. Que ho pròche de grans escrivans com lo Nicaraguian Ruben Darío, o lo mexican Alfonso Reyes. Qu'escrivó tanben : "Estudios de historia argentina", "Ensayo histórico sobre el Tucumán", "Mendoza y Garay", "Los que pasaban", "Fruto vedado", "Relatos argentinos", "Crítica literaria", "Las islas Malvinas". De las soas òbras literàrias que podem destacar "La Divisa Punzó" (atau qu'aperavan la benda arroia qui calèva porta har mòstra de sostien de cap au cap deu govern), ua pèça qui s'escad deus temps deu regim de Juan Manuel de Rosas.
Alfonso Reyes e Jorge Luis Borges (qui ocupava, mantuas annadas arron, lo medish pòste de bibliotecari de Grossac abans d'estar autrejat, com castig deu regim peroniste, lo pòste d'Inspector d'ausèths e conilhs) que hasón hèra per la memòria de Grossac e de la soa òbra. Dens lo son ensai autobiografic "La Ceguera", Borges que mentau l'influència deu tolosan suber Alfonso Reyes : "Alfonso Reyes, lo miélher escrivan en pròsa en castelhan de tot los temps que'm digué: 'Groussac que m'ensenhé quin escríver en castelhan'". (Siete Noches. Fondo de Cultura Economica, Mexico, 1980, p. 156.) Com critic, Groussac qu'èra famós peu son temperament intractable e pelut. Borges qu'analitzè quauques uas de las atacas literàrias de Groussac en 1933 lo son ensag de "Sur" : "Arte de injuriar" .
Ligams
[modificar | Modificar lo còdi]- (es)Bruno, Paula, "Paul Groussac en la cultura", en Criterio, N ° 2321 - Noviembre 2006 - Año 79
- (es)Bruno, Paula, “Paul Groussac. Un articulador cultural en el pasaje del siglo XIX al XX argentino”, en Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política y Humanidades, Universidad de Sevilla, a. 8 núm. 15, primer semestre de 2006, pp. 176-186
- (es)Demarchi, Rogelio, "¿Estratega o piola? Un atractivo ensayo sobre el siempre atractivo Groussac"
- "Groussac en Letras Libres"
- [1]
- [2]
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]Bruno, Paula, Paul Groussac. Un estratega intelectual, Buenos Aires, Fondo de Cultura Económica, 2005.
Bruno, Paula (Estudio preliminar y selección de textos), Travesías intelectuales de Paul Groussac, Buenos Aires, Editorial de la Universidad Nacional de Quilmes, 2005.
Bruno, Paula, Pioneros culturales de la Argentina. Biografías de una época, 1860-1910, Buenos Aires, Siglo XXI Editores, 2011.
 Lengadòc |
