Oromo

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
oromo
afaan oromoo, oromiffa

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parlat en Etiopia, Kenya
Regions Africa
Parlat per 25 milions de personas
Tipologia cap
Familha lingüistica lengas afroasiaticas
-lengas coshiticas
-lengas coshiticas orientalas de las tèrras bassas
-oromo
Grop coshitic
Estatut oficial
Lenga oficiala de Etiopia
Acadèmia cap
ISO 639-1 om (en)
ISO 639-2 (B) orm (en)
ISO 639-2 (T) orm (en)
ISO 639-3 (considerada coma macrolenga) orm (considerada coma macrolenga) (en)
Tipe L (lenga viva)
Mòstra
Article primier de la Declaracion dei Drechs Umans.

Qabxii 1

Namooti hundinuu birmaduu ta'anii mirgaa fi ulfinaanis wal-qixxee ta'anii dhalatan. Sammuu fi qalbii ittiin yaadan waan uumamaan kennameef, hafuura obbolummaatiin walii-wajjin jiraachuu qabu.

L’oromo (en oromo oromiffa o afaan oromoo) es una lenga coshitica parlada per unes 25 milions de personas en Africa (Etiopia, Kenya).

Los pòbles parlaoromo

Es la lenga mai parlada pel pòble oromo, mas foguèt tanben adoptada per d'autres pòbles. Segond d'unes, es una familha de lengas, e la nòrma ISO 639 ne destria cinc:

  • gax – oromo de Borana–Arsi–Guji–Walagaa
  • hae – oromo oriental
  • orc – orma
  • gaz – oromo del centre oèst
  • ssn – waata

Alfabet e pronóncia[modificar | modificar la font]

Après un emplec a l'encòp de l'alfabet latin e del sillabari sabean (de l'amharic), l'alfabet latin foguèt adoptat definitivament en 1991.[1] Las cinc vocalas de l'oromo (dubbachiiftuu: a, e, i, o, u) pòdon èsser cortas o longas. Se son longas, son dobladas dins l'escritura (aa, ee, ii, oo, uu). L'oromo a tanben 21 consonas (las de l'alfabet latin basic, dubbifamaa) e sièis digrafs (qubee dachaa: ch, dh, ny, ph, sh, ts).

Alfabet oromo

Per separar una vocala longa d'una autra tanhenta, s'utiliza l'apostròfa (hudhaa, ex. taa'i, "plegatz la cama"). Se doas consonas se seguisson dins l'escritura, una vocala implicita (a) s'ausís (irra butaa, ex. sirna [sirana]).

Qualques mots[modificar | modificar la font]

Revirada Mot oromo
tèrra lafa
cial/ceu waakha
aiga bishaan
fuòc ibidda
òme nama
femna naddheen
manjar/minjar nyaaccuu
beure dhuguu
grand/beu guddaa
nuech/nueit alkan
jorn guyyaa

Referéncias e nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Joan Francés Blanc, Lexic oromo-occitan e occitan-oromo, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-04-4 (en linha)