Vejatz lo contengut

Occitans

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de grop umanOccitans
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Tipeetnia Modifica el valor a Wikidata
Populacion totala16 000 000 Modifica el valor a Wikidata
Lengaoccitan Modifica el valor a Wikidata
Grops connèxesAragoneses, Catalans, Basques, Valencians
Los Occitans.

Los occitans son un grop etnic[1] europèu[2] originari del nòrd-oèst de Mediterranèa, que demòra dins sa majorat al sud de França, e a un gra mendre dins de territòris frontalièrs d'aqueste estat, una zona nomenada collectivament Occitània.[3] Partejan una meteissa lenga romanica, l'occitan, qu'es a l'ora d'ara parlada per una minoritat de la populacion, que segon d'unas fonts seriá de 500 000 [4] e segon d'autras de 2 milions, per un total de 16 milions d'abitants. La majoritat vivon dins l’Estat francés e son, doncas, ciutadans franceses;[5] los autres estats amb ciutadans occitanoparlants son Espanha (dins la Val d'Aran), Itàlia (Valadas Occitanas, situada a la frontièra italofrancesa) e Mónegue.[6] De comunautats emigradas an servat mai o mens de temps la lenga occitana, dins las ciutats bèlas de periferia (Turin, Còni, Grasanòbol, Lion, Barcelona, París) mas tanben en Alemanha (glossonès vaudés), en Uruguai o als Estats-Units d'America.

  1. Australian Bureau of Statistics, Australian Standard Classification of Cultural and Ethnic Groups (ASCCEG), 2000 p. 124.
  2. Sélim Abou. "Pour une politique linguistique mondiale" in Jean Guy Savard, Lorne Laforge (eds.), Actes du 5e congrès de l'association internationale de linguistique appliquée. Québec: Les Presses de l'Université Laval. 1981
  3. James Minahan. “Occitans”. Encyclopedia of Stateless Nations: Ethnic and national groups around the World. Volume III L-R. Westport: Greenwood Publishing Room. 2002. p. 1438 (en)
  4. Héran, François; Filhon, Alexandra; Deprez, Christine (2002) "La dynamique des langues en France au fil du XXe siècle" in Population & sociétés. Bulletin mensuel d'information de l'Institut National d’Études Démographiques, n°376 (febrièr de 2002)
  5. “occità, occitàna” in Gran Enciclopèdia Catalana. (En linha).
  6. Raymond Arveiller. Étude sur le parler de Monaco. Mónegue: Comité National des Traditions Monégasques. 1967 Legir en linha.